UN GUERRER LLUITA FINS EL FINAL

dissabte, 9 de novembre de 2013

HEXENSTIEG ULTRA, a la Caça de Bruixes






Estic amb el meu bon amic d´aventures Eugeni, Aquest cop ens endinsem a terres Alemanyes, i amb la sort que venim invitats per l´organitzador que és amic nostre, i amb moltes ganes de passar-ho be i liarla com ens agrada a nosaltres.

Aquesta vegada m´havia de encarregar jo dels vols i viatge, dons ha passat el que era més normal… ens hem equivocat d´aeroport, viscaaa!!!!!!, primera enrampada de nivell i això promet, però bueno no passa res son les 12 de la nit i només haurem de agafar un bus de 2 hores i 3 trens, que l´últim no em sigut capaços de trobar, en un poble fantasma, xro bueno estem al costat i pillem un taxi que ens costa 20 pavos a cada un.
Dons L´Endemà perrajem pel poble tot el dia, preparem tota lo moguda y cap a la pasta party i ja estem llestos per la batalla
(un enrampat el diari alemany...)

Començem la cursa, anem corrents i ens posem a davant l´Eugeni, jo i 2 alemanys

La cosa va bé però hem sortit com cavalls, hi ha un alemany que és un ànsies, l´altre en Lars el que ha guanyat bon chabal, anem tirant i les sensacions son bones, ens va bé anar amb ells axis no hem de estar pendents del gps, perquè dels 220km no hi ha marques, els 2 amics tenen suport i es coneixen el circuit, ja que saben quan agafar els pals i quan no.



Dons anem foten barraca i ja estem al km60 arribem al principi de la pujada al pic més alt, jo me la agafo amb calma i l´Eugeni li fot canya, esta molt fort, jo vaig darrera el Lars, i la pujada bueno es de anar fent, un cop dalt ja estem al punt mes alt de la cursa.



Decideixo para el restaurant a menjar una sopa, el col·lega també para però arrenca abans que jo, jo mi estic 10 minuts més ja que hi ha el meu amic Michael, que farem uns kilòmetres junts de baixada, em diu que m´acompanyarà fins pròxim avituallament, però al cap de 10 km em diu que pira que hi ha hagut un amic seu que es volia retira, bueno continuu sol aquest cop, segueixo el GPS, no em vull perdre, però em porta pel mig del bosc i està ple de rius que vaig travessant amb l´aigua freda fins els genolls, xro no em fa res nomes penso m´entres pugui tira i gas a la burra...  

Fins que sento molt de soroll, Ostiaaa!!!!!! Una manada de cérvols gegants, crec que eren "ants", espectacular, fotien 2 metros i amb unes banyes increïblement grans, em quedo al·lucinant i el cor em va a mil, estic amb tots els sentits al màxim, absolutament increïble,. Ha sigut un moment super màgic, dels més increïbles que he viscut mai, els he sorprès ja que està plovent i la manada sencera se m´ha quedat mirant com si fos un depredador, però jo estic parat sense respira i jinyadissim, s´en van cagan llets. Bocabadat vaig tirant, i comença a ploure bastant i ni m´entero ke ja estic al km 90, i de cop m´adalanta un tiu molt alt, va molt a sac i fot unes gambades que tela i jo no estic anant gens coix, però no vaig ni a roda,, jo a la meva fins k em poso el frontal i ja fins arribar al km 110, meitat de la cursa, 

Pregunto per l´Eugeni, i em diuen que fa poquet que ha marxat però que si ha quedat bastant de rato a l´avituallament, menjo em canvio de roba i mitjons i amb un fred que pela li fotu canya altre cop, vaig tirant i em salto un trencant que pujava a l´esquerra per un corriol, bueno cap problema, no han sigut ni 10 minuts, ja que estava tot el rato pendent del gps, i ja vaig tirant fins trobar un avituallament que era la gasolinera, allà trobo en Lars que marxa, aquí i arribo cansadet, però no mi estic gaire rato, ja que és molt tentatiu ja que a dins si esta molt calentonet, tiro i tiro i m´entra son, em poso la musica aviam si em distreu i em va perfecta, es comença a fer de dia i arribo a una presa, passo i em bé un goril·la tot cridan amb alemany, i futenme bulla, li dic amb angles que estem fent una cursa i em diu que allà no es pot passar, jo li dic, que han passat ja 3 corredors i que n´han de passar molts més li ensenyo el gps perquè vegi que el track passa per allà però el tiu no i enten un pijo i segueix cridant, dons passo d´ell i fotu un espring creuant la pressa, i passant del col·lega, se m´ha tret la son de cop, jiiij, el track marca per allà i jo i passo, baixo per una pista i avituallament, km 170, allà trobo en lars estem un rato comentant lo de la presa i ell em diu que no ha trobat a ningú quan ell hi ha passat, surto un minut després d´ell.

Segueixo el camí sol, però vaig còmode corrents, ara porto moltíssimes hores sol i casi acabo parlant amb els arbres, penso i penso, en el meu cap només pensa amb 3 coses, amb lo increible que ha sigut la trobada amb els ants gegants, amb que està siguent una aventura collonuda i amb una xiketa que em porta de cul, això em fa tenir la ment ocuada en tot moment fins que un cop arribo el km 200, em trobo a un tiu que em diu que tinc un corredor a 15 minuts i això m´activa més i que tinc l´avituallament a 1 km, però hi ha un greu problema, se m´acaben les piles del GPS i un cop arribo el poble pensava que tot seria molt fàcil, falta aquest avituallament un altre i ja esta, dons m´ha costat una hora i mitja trobar-ho he preguntat a tot deu, Bars, cases i preguntava per la cursa i la majoria no sabien Angles i poder es el 1r cop k veuen un tiu corrents i a més estranger, fins que he trobat una dona que ho sap, però m´he rallat molt i a l´avituallament ja em diuen que es molt facil fins el final, per sort em donen piles i vaig seguint.


I per voler apretar, em fa una estrebada el tibial ke uuuuffffff, penso que jo allò ho haig d´acabar com sigui, veig el poble on hi ha l´últim avituallament, i veig una persona i li pregunto pel punt de control, em diu que es a un pavelló, entro el pavelló i esta obert però no hi ha ningú, cagumlou, miro per tots costats fins que trobo una noia, no sap que es fa cap cursa i em veu desesperat, no em crec el que m´esta passant estava fent un carreron i estic a toca de meta i no trobo l´últim control, en serio he pensat en enviar-ho tot a tomar pel cul, em paro i em dic a la merda, jo segueixo el gps fins el final passi el que passi, m´es igual si em salto l´últim control jo només vull arribar i completar l´aventura i un cop casi atravessat tot el poble veig l´últim punt de control, ostia casi ploro, no m´ho crec ho donava per perdut, ja només falta el tram final, he perdut 2 hores o mes per trobar els últims 2 punts de control, xro ja més igual ara és una batalla entre jo i la meva tíbia que ha de aguantar 10 km, em poso serio i endavant, en alguna altre ocasió poder no ho hagués volgut suportar aquell dolor però el km 210 a falta de 10km, ja era per el meu orgull, i mossegant-me la llengua i trotant el màxim de ràpid possible,(part censurada, jijiij) acabo arribant el poble havent fent servit tota la meva força mental, i ja a la meta veig el meus amics alemanys Michael y en Thomas i el crak de l´Eugeni que ja esta a l´habitació que ha entrat 2n amb el tiu alt que m´ha adelantat a mitja cursa, em sento feliç i satisfet, he vençut la meva batalla i he sapigut automotivarme en el moment més crític del viatge, em sento no gran...Enorme  !!!!!



 


Kilòmetres: 220 Km
Desnivell positiu: 4.500 m 
Temps: 36:50
Posició general: 4rt