UN GUERRER LLUITA FINS EL FINAL

dissabte, 22 de desembre de 2012

Portbou - Blanes, Non-Stop pel GR-92


Els primers en aconseguir un repte molt guapu.



Agafem el tren fins a Portbou, i l´objectiu és arribar a a Blanes sense parar, sabem part del recorregut jo he fet la cursa de la CBXR, 2 vegades i l´Ernest tb ho ha fet amb etapes amb la seva dona, això ajudara a no perdre'ns tant, però sempre anirem amb el gps a la mà, per si les mosques.

En aquest primer tram ens acompanya el germà de l´Ernest, Sortim apoc apoc, l´Ernest marcara el ritme, així no gastem tots els cartutxos en els primers km´s.



La tº es perfecta i anem menjant km´s molt ràpidament, el seu germà ens va esperant els pobles que anem passant, i ens mengem els km´s ràpidament, port de la selva, fins a Cadaqués s´ha girat un vent molt serio, i ja a Cadaqués fem la 1ra parada de 30 minuts, ens bé un home i ens diu que estem fent, li expliquem i diu que ell també fa muntanya, i ens aconsella de avisar els mossos que estem fent allò, ja que pot ser perillós ja que fa molt de vent i al passa per corriols aprop de penya-segats pot ser molt perillós, jo li dic: si, si, ara i anem... però està clar que no aniré els mossos ni de conya, cap policia n´ha de fer rés del que fem i deixem de fer.





Així que continuem el camí d´aquí a Roses ho he fet moltes vegades i m´encanta el camí, l´única putada és que ho farem de nit, però també té el seu encant i també duresa off course, el vent segueix, però no tan com fins a Cadaqués, i anar fent fins que ja estem a Roses, ens fotem un entrepà de llom amb formatge amb 1 segon, ara el estar parat 30 minuts hem agafat fred i comencem a trotar, aquest tram fins a l´Escala ha sigut una tortura psicològica, estàvem dins els aiguamolls i estem fent unes esses de la ostia i flipan amb les voltes que estàvem foten, a més teníem mal escrit el quilometratge i dèiem val que a la nit els km´s poden enganyar però entre poc i massa, l´error de km´s estava en el paper, i després de passar tota la nit prou bé i sense patir casi rés de son, només un parell de paranoies i en especial a unes cigonyes que em vist que pensàvem que eren de veritat i eren de fusta..jijji i ja un cops encarats cap a l´Escala ja estem més contents.




 La veritat és que formem un tàndem perfecta amb L´Ernest, cadascun aporta coses bones, l´Ernest controla en tot moment el tema quilòmetres, i temps, cosa que jo no he fet mai, i això fa que hi haguí control. I ens anem a esmorzar el bar del Port, una paradeta de 20 minuts que ha anat de conya. I ja ens ens anem direcció cap a Torroella, aquí a dalt del castell ens esperen uns quants amics, Galderic, Josep mª, Josep pera, i un col·lega de l´Ernest, i cap abaix a Torroella a dinar, aquí m´espera el meu col·lega Jan, amb qui em va fer de suport tots els deies del GR 11. I avui també ens farà de suport, tot un crak.




Ara anem direcció a Pals, amb tota la colla pessigolla, aquest tram és bastant pla i asfalt, però a ritme d´ultra total arribem a Pals, jo em canvio les sabates, una cervesa i Sant tornemi, ara l´objectiu és Begur, la veritat és que ha vingut de conya que vinguessin amics a corre el nostre costat, els km´s passen més ràpid i ja ens posem el frontal i ara cap al far, i aquí abaix a Calella ja s´en van els corredors d´elit.



Ara l´objectiu es Palamós, un cop arribat aquí m´ha vingut una mica de baixon, sort que hem parat a menjar a un restaurant que en poc temps ja i he menjat 3 vegades, ja que ens coneixen i sabem k sempre tenim pressa i amb 2 minuts ja tenim el plat a taula, és bo i ens mimen molt, el papeo ha entrat de perles.

I ja vaig millor, avia estat bé tot el rato, però durant un ratet, ha vingut el meu amic Ramon a visitar-me, jajjaja, xro és part del joc, i el trukillo d´aquest esport és superar aquests moments i l´he superat ràpidament, i ja som a Sant Feliu, aquí bé un pujadot, el més radikal de tot el recorregut, i un cop ens pensàvem érem a dalt, encara puja més, i al cap d´un rato pillem una pista, son les 5 del matí i sentim musica techno forta, comença l´after, yeaa, fins que i arribem on està la musica, i venen uns gossos, i un xaval tot passat de voltes i ens diu: - aquí no poden passar cotxes i érem 2 frontals, li dic tranquil que no som cap cotxe, som 2 tius que estem lokissims corrents per la muntanya i portem de festa 40 hores sense parar, i ens em pirat, pobre nanu, deixa les drogues toves i vina em nosaltres a provar les drogues fortes, jjajaja, i anem menjant camí, al cap d´una horeta ja és pot observar una mica més de llum de dia, en aquest punt, el cervell comença a fer “amagos” ja que son unes 12 hores de nit i ara és la segona nit 12 hores més i començo a veure formes amb els troncs i pedres, i m´entra la son, per sort en poc temps ja és de dia i tot canvia de dia a més les plantes dels peus també foten mal, però això ja ho arrastro des de la cursa del Tor, allà vaig gastar tot el pneumàtic que em quedava de les plantes dels peus, però això només son uns punts negatius del joc, ja que la bona noticia es que estem al km 200 i ja només en falten 20 o sigui que de moment tot és glòria a més que la victòria està casi a les nostres mans.

En aquest punt, ara toca fer la 1ra etapa de la CBXR, molt guapa i trencacames, m´ho conec molt bé, i ja ansiosos per arribar a Port, de cop em truca en Josep mª, i em diu quan tardarem, em diu que li fotem gas, uiii no em fio ni un pèl, ja ens voldran fotre alguna broma i pim pam i ja veiem Blanes, tots els mals s´en van, i ja baixem, amb la sorpresa de veure a molts amics i arribada triomfal amb la sorpresa de trobar un arc d´arribada, amb Spiker i musica, i una pancarta brutal, no és pot demanar rés més, inclús hi havia un fotògraf i l´alcalde de Blanes felicitant-nos, una passada, ja som els primers que ho hem aconseguit aquest repte, agrair a tothom pel suport, tans missatges, la gent que ens han acompanyat, la gent que ha fet de suport, els meus amics i ma germana a tothom, l´hem liat com deu mana i hem muntar un bon tinglado i agrair en especial el company de batalla l´Ernest que sense ell aquest projecta no hagués sigut possible, ja tenim 2 projectes en els que els hem fet realitat, i em sigut els primers en fer-ho, el 1r va ser Ultratransgavarres, 83km, passant per tots els punts més important de les gavarres, ara hem aconseguit el 2 repte el GR-92 de Portbou a blanes 218km, i ara ja en tenim un altre el cap, que encara és verd i ja en parlarem més endavant, però que segur que no s´ens escapara...ara a celebrar-ho com deu mana.