dijous, 20 de setembre de 2012

TOR DES GEANTS 2012


CÓRRER FINS L´INFINIT 
















































Courmayeur – Valgrisenche - 48,606km, 3750m D+ i 3295m D- 
Comencem el diumenge a le 10 del  matí, ja només començar em vaig posant a les posicions davanteres, en aquesta cursa bull tirar de principi a fi per les sensacions que em marqui el cos, o sigui que ara que puc una mica de gas, un cop dalt la 1ra pujada baixem i hi ha un tram d´asfalt, aquí les north face, em fan mal, de moment m´havien anat molt bé, però ara no, gents ni mica, i arribo el 1r avituallament el 13é i en surto el 8é, em sento bé, però crec que he forçat una mica a la 2na pujada, però crec que és l´eufòria de estar fent aquesta super cursa, i un cop a l´avituallament trobo el marco gazzola, un dels cracs, joder hi ha mil tius fent fotos, em sento important i tot, el col·lega surt i jo a roda, cap amunt, fins que el passo i més endavant veig un grup, a on hi ha el noi que va guanyar l´any passat, intento pujar més el ritma i em poso més o menys a roda del grup, però  veig que em forcen massa i abans de dalt de tot baixo un pistó, i un cop a mitja baixada ja noto que de tan saltar l´estomac no va com a de anar, merda. Paro uns moments, i un cop a l´avituallament em prenc temps per reposar, segueixo la 3ra pujada i la cosa no xuta, em passa el Pablo criado i em diu que sinó estic bé que reposi un rato, li faig cas i m´assento al terra, més enllà veig el gazzola, que s´acaba d´assentar també, no va bé tampoc i això que portem només 30 kilòmetres, jo vaig tirant 5 minuts i no puc més, em fa ma la panxa, la gent em va passant i vaig trobant amics, em pregunten com estic, els i dic que tirin que ja em trobaré bé d´aquí una estona, però no és així, he patit bastant, i he estat com més de 1 hora per fer 1km, i un cop a la baixada em trobo el Moises, anem fent prou bé, sembla que ja estic una mica més bé, però només és un amago, no puc córrer a gust sense que s´em regiri la panxa, i anem fent fins el primer base vida, kilòmetre 50. Aquí hi he estat molta estona, he menjat i reposat, em preocupa una mica, si haig de fer la resta tot caminant, però jo tinc una cosa clara, caminant o corrents això ho acabo, en cap moment de la cursa he pensat en deixar-ho, és l´objectiu de l´any, hi aquest any han passat moltes coses, només hi ha un final possible, ara el veia més gris que blanc però mai negra.






Valgrisenche – Cogne - 53,535km, 4137m D+ i 4268m D-
Sortim amb el Jordi codina i el Joan, preparats per menjar la 1ra nit, veiem llamps i més llamps, però no sembla que haguí de ploure, tirem tirem i en una baixada el Joan para, li diem que tirem i continuem una baixada eterna fins a un avituallament, ens posem les botes i sortim que fa fred, i anar pujant, a mitja pujada li dic el Jordi que tiri que bull intentar vomitar, em vol esperar però jo insisteixo (a part de ser un gran corredor, és encara més gran persona, merci nen), però jo no en sé de vomitar i simplement reposo 5 minuts, i vaig tirant a un ritme més suau, i un cop casi a dalt torno a reposar 5 minuts més, cada cop em sento millor, fins que de cop i volta sento un home cridant molt fort, “becarefull”, sento tot de pedres baixant i xocant, arranco a córrer muntanya amunt i mirant aviam si veig per on cauen, el cor em va a 1.000, per sort han caigut per un altre costat, però el ser de nit i no veure rés m´he espantat, baixada fins a l´avituallament molt corredora, i aquí ja puc trotar una mica millor, no sé si el ensurt m´ha ajudat però he arribat a l´avituallament, cansat però més bé de estómac, bueno ara be el pujadot de la cursa, que arriba fins a 3.200m d´altura, m´he mort de son tot pujant i m´he estirat a mitja pujada, he dormit com 15 minuts estirat a mig de bosc, però fa tan de fred que he arrancat ràpid, s´ha fet de dia un cop casi a dalt, espectacular, he vist “Ibex” quins animals tan espectaculars, i ha sigut fer-se de dia i jo pujar el ritme més fort, em trobo bé de cop, i un cop a dalt, baixada de les llargues, que l´he pogut fer corrents molt bé, fins el base vida, aquí em dutxo, i veig a l´Angel, el Jordi que van tirant i el Moises que vol dormir, jo no, menjo i vaig tirant amb un amic Suis que em coincidit amb altres curses el Neil, i així practico una mica l´Angles.



Cogne – Donnas - 46,595km, 1383m D+ i 2600m D-
Anem fent pim pam, jo em sento molt bé i vaig pujant el ritme, abans de fer el cim, hi havia un avituallament que ha sigut el millor de tots en diferencia, molts pastissos de xocolata, menjar a rebentar, m´hi he quedat fins que he quedat tip com un bou, surto i gas, vaig a tope, ara toquen com 30 km de baixada, i ara que estic bé li fotre, em trobo el marc que em di que el samuel ha passat fa 10 minuts, li enxufo aviam si puc anar a rodo d´ell, però em trobo L´Angel i una Anglesa que va a tope, vaig amb ells una bona estona, fins que ens trobem el Jordi per darrera que s´ha quedat a dormir 1 hora en un refugi, dons li fotem canya jo i ell una mica, i quan ens pensem que estem en el  base vida, resulta que és en un altre poble, que veiem a la recta, jo pensava que ens aviam saltat o algu, i arribem i diem de dormir, les cames comencen a estat rebentades, jo dormiré aquí 3 hores i mitja, em feien un mal els genolls que ha sigut molt dolorós, però finalment he pogut dormir, em llevo i trobo a L´Angel també, acaba de arribar el Moises que diu que és retira, una pena.

















Donnas – Gressoney-Saint-Jean - 51,543 km, 4584m D+ i 3585m D- 
Seguim camí, i després de donar 300 voltes el poble anem pujant, ens ho agafem bé, anar xarrant i pujant, és fa llarg i tot ja que quan anàvem passant per llocs que hi havia cases i llums ens pensàvem que era l´avituallament, dons no, bueno a per les pròximes llums, i ara bé lo graciós, un cop a l´avituallament bé un tiu que també corria i ens comença a fer preguntes, que com és? que sinó podia ser, que si ha sortit 5 minuts després de nosaltres de l´avituallament de abaix i només ens ha tret 1 minut, que si tal i qual, bueno, jo mai mi havia trobat amb això, ja sé que de estúpids n´hi han a tot arreu, però pensava que no tants en el nostre mundillo, li dic nanu ves a dormir que em sembla que et fa falta aviam com és normal amb l´Angel ens emprenyem i li diem el que pensem, simplement que és un gilipollas i que vingui a roda nostre si té collons, per descontat ja no el vam veure en tota la cursa, amb lo que patim i a més em de suportar aquest imbecil, bueno amb 5 minuts ja no li donc ni importància, i ja cap amunt amunt, aquí ja estic patint de rosadures, tinc el cul ensatat, i ja arribem a dalt de tot a un refugi i ens beguem un té calentet unes galetes i fruits secs i cap abaix, és comença a fer de dia, i ja arribem a un llac, aquí mengem be i li demano a la infermera 2 compits, que mels bull enganxar al cul, la tia flipa i jo mels enganxut, però i porto tanta vaselina que no s´enganxa i és pitjor, mels acabo treien, i a fer la pujadota del lupo o com es digui, curta però dura i vertical, baixem i a l´avituallament estan preparant polenta, però encara no la tenen llesta, aquí estic destrossat i molt acalorat, però vaig seguint amb el dolor del cul, em recorda a menorca fent el camí de cavalls. I un cop casi a l´avituallament xuto una pedra que...AAHHH quin mal deu meu, no hi ha dolor endavant amb ungla o sensa. Aquí al refugi he menjat polenta amb vedella...mmm que bo, li dic a l´infermera el meu dolor, la tia em mira el cul i em diu que està malament, em posa unes cremes i em dona una pastilla, em va de conya, última pujada abans del punt de vida em menjo un tall de xíndria i gas cap abaix, aquí torno agafar l´Angel, i ja anem junts fins el punt de vida, aquí hi ha molts amics, jo em dutxo i l´Angel vol dormir, jo tiraré, em van donar una crema anticremades per l´ojete, que ha anat molt bé, ara cada cop que m´en posava era molt dolorós.




Gressoney-Saint-Jean – Valtournenche - 36,018 km, 2749m D+ i 2676m D- 
Sorto corrents, em sento molt bé i ja no fa calor, que és el que m´ha frenat e aquesta última etapa, ara estic on-fire. Tiro i de cop em surt sang del nas, deu ser dels canvis de pressió, quina merda, tinc la sort que veig el Gerard d´Andorra que ha tingut que abandonar pobre, em dona un paquet de clinex, gràcies amic, m´ha anat de perles, i ja he fet aquesta pujadota a sac, adalantant fins arribar a en Samuel, aquí ja vaig a roda fins dalt, un cop dalt jo segueixo, i baixo a sac, ja em torno a posar el frontal, paro a un avituallament i veig que hi ha en Jordi, ha dormit 1 hora, aquí em poso les botes de jalar 2 plats d´arròs i tot el que trobava m´ho empassava, he estat 30 minuts, i ja marxem amb el samu, esta ploguen i mica en mica anem menjant km´s, fins que em comença a entrar la son, i decideixo parar a dormir el pròxim punt, paro i el samu tira, els i dic que em despertin el cap de 45minuts, miro el rellotge i han passat més de 3 hores, vaig mig corrents allà i els hi dic, que passa com és que no m´heu despertat, i em diuen, nosaltres t´hem despertat, però tu ens has dit que et despertéssim d´aquí 3 hores, i els hi dic a vale ho sento, no en soc conscient, que fort.
I començo a palillejar cap amunt a molt bon ritme, estic descansadissim, fins al refugi que hi ha gent amb mantes, em menjut 2 racions de una macedònia exquisida i a pel tram final, fa molt fred i comença a nevar una mica, però vaig enxufadissim, i a la baixada també, fins que ja soc el punt de vida, em diuen que s´ha parat la cursa per causa d´una esllavissada, em diuen que dormi, els hi dic, que acabo de dormir, que no tinc son, quina putada, allà trobo amics, dons que cony a dormir 4 hores més, fins que ens diuen que sortim, haig de reconèixer que l´organització un 10, han fet en aquest tram de nit una ruta que feia com s, baixadeta i pujadeta, per saltarse el tram de l´esllavissada, es veia que acabaven de desbrossar aquell tram.































Valtournenche – Ollomont - 44,161 km, 3404m D+ i 3534m D- 
Dons és dona la sortida, jo vaig molt be he dormit casi 8 hores i vaig casi amb els 1rs, a més avui el temps és fred com a mi m´agrada i a on rendeixo més, el problema és si no hagués dormit les 3 hores en aquell refugi, no m´haguessin restat 3 hores, però bueno aquí l´important és que no anul·lin la cursa i poder acabar, aquest tram de cursa m´ha encantat, ha sigut espectacular, em estat a altura i anar pujant i baixant colls, m´he sentit bé i he corregut tot el pla i la baixada, ara jo sempre en els avituallament m´agafo el meu temps, la clau d´aquest cursa per mi ha sigut la alimentació, m´ha anat de perles, i ja baixant del punt alt una baixadota a mig camí em trobo el salvador vilalta, quina alegria, m´ha alegrat la baixada, bé a fotre una visita, i ja em diu que a poc ja estic a l´avituallament, he anat molt bé ara, quina baixada, s´ha fet llargueta i tot, i aquí menjo bé però no m´hi encanto gaire, ja que hi ha una pujada, que tela i m´agafo com a objectiu fer-la de dia, però tinc un problema, em noto el tibial una mica adolorit, però abans del pic, hi ha un avituallament amb una molt bona gent, que em posa un esprai, que em va de perles i ja no he notat rés, i ja fins adalt de tot, em faig una foto que encara és de dia i cap abaix s´ha dit, és veu el poble des d´aquí dalt, però sé que enganya molt, casi abaix hi ha una carpa de control i jo paro uns minuts, el tiu tenia xocolata d´avellanes i li dic si en puc menjar i això que era seva i em diu es clar que si, moltes mercès, i ja al punt de vida, l´últim punt de vida, com a tot punt de vida, em cuiden molt un em diu que bull de menjar un altre em du que bull per beure, l´altre em porta la bossa l´infermera em diu si estic bé, a tots els avituallaments i punts de vida, ha sigut espectacular com m´han tractat, com si fossin la meva família preocupats per mi, aquí he menjat i la doctora m´ha posat unes venes els peus que els tinc per tirar a la bassura,..jijiji, i ja m´avisen que farà fred aquesta nit, la última nit...
























Ollomont – Courmayeur - 49,081 km, 2905m D+ i 3104m D-
En aquesta pujada si fa fred, però haig de parar a treure'm el paravents, ja que vaig ràpid i no bull suar, sinó després amb el fred..castanya, però el cap de 30 minuts ja me l´estic tornant a posar ja que si fa molt fred, arribo a un refugi migcongelat i em diuen que encara haig de pujar, i jo merda amb el fred que tinc, em pregunten sinó tinc més roba i jo tot valent els i dic que ja és suficient, però algú més hagués anat de perles, surto que no les veig totes per pujar amb el vent i fred que fot, però pit i collons i cap a dalt, un cop a dalt comença a fer aigua neu, vaig corrents i quan vaig a contravent el gel xoca contra els meus ulls, quin dolor, intento apartar la cara però és impossible, haig de seguir el camí, vaig el màxim de ràpid possible, però fins que no he arribat al refugi ha sigut un infern, crec que el pitjor, en tema fred, però em diuen que aquí ja només queden 9 kilòmetres plans i baixada, dons vingali, ho he fet tot corrents ara he tingut una paranoia que mai m´havia passat, anava corrents i tenia la sensació, que estava donant voltes allà mateix, com era una pista i anava fent eses, ha sigut una sensació molt estranya, era conscient que no ja que sempre veia marques, però com era un tram llarg, ha sigut com un malson, però un cop ja abaix ja he vist que era la meva imaginació només, i arribo el avituallament, el 12é general, vaig a tope i apunt per fer la última pujada, vaig tirant travessant pobles i apunt per tirar a la dreta, em trobo un cotxe que em crida desesperadament, em diu puja el cotxe, s´ha parat la cursa, i jo que, un altre cop no, i em tornen a l´avituallament i de camí em diu que hi ha 2 pams de neus i fa molta fred, també em diuen que em deixaran sortir des d´allà on m´han vingut a buscar, però no ha sigut així ja que l´endemà a les 9 quan hem sortit els i he dit i m´han dit que no, bueno 20 minuts de regal, com si em fan fer 50km´s més jo acabo aquesta cursa si o si, i allà i estem 5 corredors, 3 tirem més fort i els altres 2 més enrere, pugem a Maladeta i realment si hi ha molta neu,  però i pugem bé i sense problemes, fins i tot hi ha un de l´organització que ha pujat amb nosaltres. I adalt em trobo el Gerard, però un cop anava baixant pensava, ostia i ara que ja està l´aventura, l´última pujada ja l´he fet, estava en un estat entre eufòric, trist, no estava trist estava supercontent però veia com arribava el final, i ja la baixada a saco, passo a un company i l´altre va a full que ni para en els avituallaments, jo hi estic poc, i l´últim tram ha sigut molt a sac, i un cop a l´últim avituallament després de 47 avituallaments, veig Courmayer, m´ha caigut una llagrimeta, tan que baixant a tota llet, m´he fotut una nata molt bona, ha sigut espectacular ja que he patinat 4-5 metres, però no ha sigut rés, i ja l´última baixada que he anat a destall, he baixat a tope fresc de cames i tot, el que fa la emoció, i ja a META...quina arribada més triomfal, m´han fet parlar i tot davant una càmera, però no sabia ni que dir, a més no entenia rés amb Itàlia, l´únic punt negra és que a la cerimònia de premis, després de dir els sènior 2, esperava que diguessin els sènior 1, i se n´han descuidat, joder, ja m´han dit que m´enviaran el trofeu a casa, però poder pujar al podi del Tor de gegants com a campió de la meva categoria, m´hagués agradat, però bueno, a mi el que m´agrada és trescar a les muntanyes i jo he vingut a viure una aventurassa i això és el que importa i si l´he viscuda i molt, moltes gracies a tota la gent que m´ha animat, us ho agrairé eternament, això dona molta pota i moltes gràcies a l´ organització i voluntaris només 1.200 persones a les nostres mans, i tots molt amables en tot moment, és absolutament increïble, a més els avituallaments estan molt bé hi ha de tot i que dir més que ho recordaré tota la meva vida això, ha sigut diferent a totes les curses, tornaré segur...fins aviat.
















Distància: 332 kilòmetres
Temps: 91:10:31
Desnivell positiu: 24.000 metres 
Desnivell total: 48.000 metres
Classificació general: 16é
Classificació categoria: 1r









2 comentaris:

Albert Perez Valero ha dit...

T´he felicitat ja molts cops, però l´ocasió mereix una nova: ENHORABONA GUERRER!!! i quina bona noticia que el teu bloq comenci de nou a engrescar-se!!! l´any que bè espero que ens hi trobem en moltes curses soci!!!

Jou27 ha dit...

Albert merci nen, l´any ke bé segur que coincidirem a moltes aventures, per no dir a totes, jijijiji, ens veiem el diumenge nen, operació samfaina a tope...