dimecres, 20 de juny de 2012

TRAIL MENORCA CAMÍ DE CAVALLS


ENRAMPADA DE SOBRESADA I POMADA


Em fa especial il·lusió aquesta cursa, ja que de petit la vaig fer amb bicicleta i en guardo molt bons records, a més és la vegada que més km´s faré, sé que no serà la més dura, però si la més llarga (185km), ara el que em fa més il·lusió és compartir-la amb els meus compis “Erampats del cap”, que em fet una samarreta i tot per l´ocasió, un detallàs.

Dons ja a l´aeroport comencem a trobar amics sonats, i un cop enlairats ja estem aterrant, un vol super curt, però ja hem tingut prou temps per liarla, que que ens bé una dona i ens diu, -que no us fa vergonya, i nosaltres, -el que?, -cridar tant, és veu que entre riures i flautes hem cridat un xic massa, dons encara ha tingut sort que son les 8 del matí i encara no hem tingut temps a beure...sinó ens denuncia.

Al tema, hem alquilat una casa de 3 pisos per 10 persones i som 6, i hem pagat 40€ per 5 dies, perfecta, i un cotxe per 5 dies 20€, per persona, perfecte tb, el que érem 6, però ho hem solucionat ràpid, Met!!!! al malatero i llestos, jejeje.

Després de passar la tarda el bar (deuen haver baixat 6 mitjanes), anem a sopar a l´hotel i acabar de trobar amics, i a dormir que demà toca treballar.











Molt atent als consells dels grans craks .



Sortim i hem poso amb en Luis (compi en moltes aventures) i comencem a molt bon ritme, poder massa, xro ens trobem bé i decidim seguir ràpids, ara li dic que si m´esvero, que em freni, que ja em conec i sé que ell agafa un ritme i el manté i és el que més em convé, i arribem km20 amb 1:46, molt bé, seguim a gas i sense parar casi a l´avituallament.




De cop el Luis cau i es fot mal a la costella, li fot mal, xro anem seguint, i el meu genoll també em fot mal, però no ens podem aturar per res, anem enxufadissims...gas, a més el paisatge és molt guapo i va canviant i km 32´6 arribem amb 3:08, quin ritmillo més bo, i les sensacions son bones i anar 1r dona molta vida, encara que faltí la vida.

Aquí fins el punt on s´acaba la trail ha sigut molt dur, ja que eren 20km sense avituallament i quan em portàvem 10 ja no tenia ni un trago d´aigua, sort que el Luis tenia una reserva al camel i anàvem beguen de traguet a traguet, però hem arribat super deshidratats i plens de sal de dalt a baix, crec que aquí la gent les passara putes, i arribem 1rs també, encara no ens ha passat cap corredor de la trail km51 amb 5:36, aquí ens hidratem i estem un bon rato, ja que estem bastant perjudicats per la falta de liquid.




Ara bé tram guarro d´asfalt, i el genoll veu les estrelles un bon ratet, però no baixem la guàrdia, km60 i seguim primers, fins que de cop i volta m´ataca una cabra muntesa per l´esquena, és la makina del Mia, que gran que és, i se'l beu fresc com una rosa, no com naltros que encara estem amb la pajara de la deshidratació, i com no, em fa il.lusió compartir en que siguin uns metros amb ell, i conversem una mica i fem uns km´s però només fins arribar el km62,(6:50) on hi ha l´avituallament i li dic que tiri que jo em quedo a esperar en Luís,(en veritat m´he quedat per que la noia de l´avituallament era molt maca, jejejej, es conya cigonya).

Bueno, i després de perdre'ns per l´urbanització un bon ratet, anem enfilant camí fins a Favaritx km75 (8:30), jalem i sant tornar-hi, aquí cap el km 80-85, el company comença a vomitar, en tapo una mica les orelles ja que em fa cosa quan algu pota i diu que tranki, el cap de rés és posa a caminar com aquell que rés, jo soc incapaç, ja que si trec la pota després em trobo fatal, i ja només tenim cap per arribar km 97(11:34) on s´acaba la Trail i arribem 1rs que el que fan la trail, això motiva, jalem pasta i li dic si tenen una mica de coka cola amb gel, i el compi em porta un bol amb una saca de gel i 2litres de cola, com s´ho curra, i anem tirant i de cop a l´hora de marxar em diuen que haig de tornar a fitxar i menys mal, ja que quan he canviat de sabates hi he deixat el xip posat, o sigui torna enredera i fer canvi de xip, joder, però com hem estat uns 30 min parats a l´hora de arrencar ha sigut trencador, casi torno enredera ja que el genoll hem fa un mal molt radical, però s´ha de mirar endavant i no enredera.
















I cap el km 110 ens passa el marc fresc com una rosa, un altre supermachine que sap com racionar-se, a partir d´aquí, no sé per que, però ja no he pogut menjar rés, com moltes vegades m´ha passat, tocarà patir, hem parat a un bar a fer una cola i tot, però re de re i cap el km 120/125 li dic en Luís que tiri, que jo m´estiro un ratet al terra, una pena ja que hem compartit molt, i fins a l´avituallament del 127, les he passat putes de collons, parant com 4/5 vegades, i ja sortien a buscar-me, ja que el compi els i havia dit que estava malament, hi sense agafar rés del avituallament em poso a dormir a una camilla 1 hora i 15min, i no hem volen donar rés per l´estomac, és veu que sinó caus per un barranc no hi ha pastilleta, dons després de dormir, sorto amb un fred de collons.

Intento trotar, i al cap de 5 minuts haig de parar, bueno a caminar, al lluny veig un frontal i hem dic, necessito arribar per no fer nit sol, i quan l´atrapo amb les meves dificultat veig que és en David, qui millor per compartir km´s, dons a ritme de xino-xano anem fent, però de cop li dic que haig de parar, no puc ni caminar, i m´estiro el terra, 2-3 min, tinc microsomnis i tot, i vaig tirant fins a arribar a en David altre cop, així 2 vegades.

Ara anar xarrant i rient-nos de lo malament que anem els km´s ens van passant, fins que és fa de dia, i truquem el Mia aviam com li va ens diu que va 1r i que ja no li queda molt, ens diu que ens queda un tram molt puta de pedra, ens alegrem molt per ell, ja que s´ho mereix i la super makina a fotut (-24hores...increible, sobrenatural, jejeje), i de cop ens pasa un nanu que ens diu que va fresc, collons naltros no tant li diem, i va tirant milles, i al cap d´uns km´s en david el sent parlar amb en Luís de fons jo li dic que poder parla per telefon, poder delirem però decidim intentar atrapar-los i fer autocar, ara el cabron ha pujat 3 marxes de cop i m´ha fotut un canvi de ritme que una mica més i em trenca la cintura, trotant i tot a la pujada, i això que dec portar 10 hores sense rés a l´estomac, però jo encara no entenc com aguanto.., fins que veiem que no hi ha res a fotre i seguim caminant, ja hem gastat el cartutxo de recanvi.

I ja arribem en aquest tram de 20km´s de pedra guarra, bueno aquí si s´està bé es podria córrer bé, ara jo i en David no estem per fer els 20km´s a 3:15 com aquell que diu, jejeje, però anem fent fins a fer-los, i arribar el km 172, últim avituallament, ara ja sabem que arribarem, però patint com la maria de les castanyes, ara realment ha sigut molt divertit compartir aquests km´s, hi havia moments de tindre que parar per atacs de riure, era molt fàcil enriurens de nosaltres mateixos amb el nostre estat, aquests moments son brutals, i després de perdre'ns molt de rato i de cagarnus amb la mare de.....i tots els apòstols veiem la línia de meta i ja cantem victòria, hem fet 5ens general i 3rs categoria ell veterà i jo sènior.





video

El més fort de tot és el que ha aguantat el meu cos sense aliment, ara un cop arribat la meva birra frasqueta ha entrat de collons i un cop casa a menjar per un tubo.
Felicitat a tots els amics que he trobat, i en especial els enrampats del cap que tots hem patit i perque cada dia estem més enrampats, i moltes gràcies en Luís i en David amb qui he compartit tantes hores de macrofesta, la caldereta que ens hem fotut ha sigut molt radikal i la visita a cala Macaralleta, obligatòria també ha estat molt bé, volíem fer fins a cala Macarella nedant, xro l´aigua estava massa freda.

Kilòmetres: 185 Km
Temps: 30:35:07
Desnivell Positiu: 2.863 m D+
Posició General:
Posició Sènior: 3r


molta makina per menorca

 A tope Enrampats del cap



8 comentaris:

Koala ha dit...

Bonica rebentada!
Quin fart de patir nanus. Enhorabona al David també. No us vau banyar en pilotes durant la cursa?

david ha dit...

Ets el millor.
Amb diferència.
Com una puta cabra...
:)

Sebas Guim ha dit...

Pot semblar mentida, però no. Enveja...de la dolenta!!!! Jeje. Enhorabona!!!

mia ha dit...

tindrè l'imatge de cabra muntesa però tu els pensaments, i a més, els fets, amb tu es pot riure a tot arreu i això és molt d'agraïr. I un detall, dels teus amics cap s'en escapa d'enrrampat del cap, com us heu trobat??? sou una colla magnifica.

TOPETE ha dit...

buena cronica joel...pero no me entero de muchas cosas,tio. Encantado de haber coincidido contigo tantos km y a ver si nos vemos pronto en otra aventura. Me ha costado mucho recuperarme del golpe en las costillas, pero ya llevo una semana pudiendo correr...Un abrazo.

TOPETE ha dit...

buena cronica joel...pero no me entero de muchas cosas,tio. Encantado de haber coincidido contigo tantos km y a ver si nos vemos pronto en otra aventura. Me ha costado mucho recuperarme del golpe en las costillas, pero ya llevo una semana pudiendo correr...Un abrazo.

Jou27 ha dit...

ei my friends gracias a tots, jo enrampat i valtrus el dobble, jejeje, merci a vosaltres tb, que aquestes coses no es fan soles sinó amb els ànims de la gent i el soport merci a tots de tot cor.
luis: una putada lo de las costillas, pero me alegro ke ya puedas correr, y todavia me alegro mas de todo lo que vivimos en menorca, muchas sensaciones i mucha aventura compartida, menudo ritmo que llevavamos he, alo mejor algun dia llegamos al final d´un ultra a ese ritmo, jejeje, un gran abrazo amigo

P. ha dit...

Haha, it's Quim! Goddamn that man can drink a beer!

You be careful, dude. He can kill it on the downs! Nice running, though, and I wish you the best!

One day I'll learn to read this wild language,
Patrick from Talca.