UN GUERRER LLUITA FINS EL FINAL

dimecres, 23 de maig de 2012

Intermón Oxfam Trailwalker


CASADEMONT SOLIDARIS AMB EL MÓN

Aquest cop el guerrers lluitarem però no per satisfacció personal sinó contra la pobresa i amb equips de 4 i donant 1.500€ als més necessitas en aquest cas per fer pous d´aigua a Etiòpia i tot gràcies a "Casademont"

Dons els malperits dels meu equip em van venir a buscar a les 7:00 matí i jo pensava bueno deu començar a les 9:00, entre anar a Olot, esmorzar i tal, ja anirem bé, xro no començava a les 11, la mare que els va parir, només puc dormir 4 horetes, no em barrufa no dormir.

Després de la llarga espera entre saludar amics i tal i qual comença l´hora de la veritat i sortim 1.200 persones amb ganes de assolir aquest repte solidari tant ben perit, i nosaltres estem disposats a donar-ho tot fins aconseguir-ho, i això que 2 membre de l´equip mai han passat de 25km, i jo la setmana passada vaig fer una cursa de 85km, o sigui que no serà fàcil.






 




aquí un noi em volia fer mal...

El primer tram de pista ens posem a trotar i anem la mar de bé, passem a tots els caminaires i anem menjant km´s a bon ritme, arribem el km 10 amb 1:10, perfecta, ara anem un ratet amb els craks de tv3, conversem un ratet amb el sebas i ja ens deixen enrere, i cap el km 15 decidim caminar, tinc la esperança que podrem tornar a trotar, però els amics ja veuen que queden molts km´s i decidim conservar pota, comença el meu entreno psicològic, ja que acostumat a córrer és molt més dur tindre que caminar, però no em fa rés, avui és una prova amb equip i passi el que passi seguirem units, per lo bo i per lo dolent...amen.


Arribem el 2n avituallament, per sort tenim a la Neus i a la mªAngels de soport, cosa que ens ha facilitat molt tot, a més ens mimem molt, donant-nos cerveses i tot el que necessitàvem, des d´aquí moltíssimes gracies sous collonudes. I ja arranquem després de posar-nos les botes de jalo i de beure, vaig un ratillo amb l´Ernest que tb han fet un grup, però tb ens deixen enredera, i pim-pam i fem la única pujadeta de la cursa i cap a baix, ara l´objectiu és Amer ja que sabem que allà pararem a dinar i a mig camí ens venen a visitar els amics Senci (que havia de ser 1 dels de l´equip però ha sigut pare i...excuses), en Joan i en Nil belez, i ara som una bona colla i arribem fins Amer, aquí ens fotem més que les botes, les nostres nenes, ens han prepara´t una super amanida d´arros de 15, unes volls, una macedònia que encara somio amb ella i un beset de ratafia, o sigui per quedar-se allà a fotre una migdiada(bueno hi hem estat 1 horeta), però no hem vingut aquí per quedant-si.




i cap Angles falta gent, aquí ja trobem a molts coneguts, ja que estem a casa, i sempre fa il·lusió veure cares conegudes i a més si fa temps que no les veus, aquí hem parat molt poquet, bona senyal, i cap casa Bonmatí, aquí ens esperen per fer la foto oficial, foto una mica de beuratge i grana i seguim ara l´objectiu principal és Girona, ja que és on jalarem i descansarem un ratet, i cap a Bescanó tb trobem amics, entre ells ma mare i sa amiga Montse que fa tot el dia que ens esperen ja que la tinc mal acostumada que vagi tot el dia corrents i això que quan érem petits el cau només caminàvem, però el 1r de tot que ha dit quan ens ha vist ha sigut, perquè no córreu? Jejeje, ai mama, es que som grans i ja no estem per aquestes, jijijij, i ziga-zaga cap a Girona que m´enamora, joder aquest tram del carril bici l´he fet m´és de 500 vegades (no és conya avui era el 500), tota la meva infància, per anar a Girona l´avia de fer, aquí en deixen en Joan i en Nil, moltes gràcies ens heu ajudat una barbaritat fent una pila d´hora i km´s plegats, gràcies makinas i naltrus cap a Salt trobem l´amic Maddy, que ens acompanya uns metres, ja que comença el futbol, i ja som a Girona que s´ens acaba de fer de nit.





Les nostres super nenes ja ens tenen la taula muntada amb el fogonet i tot muntat, tenim macarrons deliciosos (només n´he menjat 3 plats), pastis artesanal radikalment bo, i el de sempre voll i ratafia, aquí les nenes els hi fan un massatget a en Jordi(que aquí ha arribat un pel tocat) i en David, i el cap 1 hora ja fotem el camp com nous, comença a fer fresqueta.





Travessem Girona i unes noies ens aplaudeixen, ens fem els valents i comencem a trotar fins que sentim PATAPUM, una butllofa d´en Jordi ha explotat, jejeje, hem sap greu Jordi ho havia de dir, i ja cap a Quart aquí ens acompanya un amic d´en David i en Jordi, fem Quart i cap a Cassa, sempre la mateixa rutina, sort que hem anat parlant tot el rato i anar fent conya els km´s van més rapids, però igualment és molt rutinari, aquí avituallament, en David ha pillat una pajara molt seria que una mica més i ho deixem, però el col·lega ha lluitat hi hem seguit endavant, tb hem estat 1 horeta, i sort dels massatges de la Neus i la Mª, i aquí és increïble la quantitat de gent feta pols que hi ha, ni el Sables he vist això, en aquestes situacions sempre em bé el cap “El dolor és temporal l´orgull per sempre”, però realment hi ha moments molts durs....va ànims a tots que avui hem de poder si o si.

Continuem mica en mica, l´objectiu ara és superar la nit sigui com sigui, i cap a Llagostera falta gent, aquí parem, però no tant, estem fets pols, però menys que abans, sortim i el cap de rés ja és fa de dia, aquí comencem a patir tots de son, que puta que és la son, un tiu m´ha donat un caputxino que s´escalfava sacsejant-lo, increïble i això m´ha ben despertat ja que mai prenc cafè.

I ja amb la mateixa filosofia fins a Sant Feliu de guixols, el final s´ha fet una mica llarg, però com sempre tot arriba, i jo he rigut molt amb en David de tot el que deia, un fart de riure i ja creuem la meta amb 23:30, una gran victòria amics meus, moltes gracies a tots, tots hem patit a la nostre manera i crec que cada un ha aportat el que necessitàvem per afrontar aquesta cursa i ho hem aconseguit gràcies això, esper-ho poder compartir més aventures amb tots vosaltres ja que m´ho he passat molt bé...DE TOT COR MOLTES GRÀCIES: JORDI, ANGEL, DAVID, NEUS I Mª ANGELS


la prova que hem passat per tots i cada un dels senyals que marcaven els km´s
 








 

 

 

 



2 comentaris:

Jordi T. ha dit...

Brutal,
Realment per no haver passat mai de 25km va ser una experiència brutal...
I realment vàrem descobrir que qui domina el cos no som nosaltres sinó el nostre cap.
Em sap greu pq segur que et vares avorrir, però la veritat és que jo m'ho vaig passar molt bé amb vosaltres.
De totes maneres la primera setmana deia que mai més faria algo semblant, però amb el temps he vist que fal·làcies, collons, que això enganxa com una mala cosa...
Quan és la següent??

Jou27 ha dit...

nanu, ke va no em vaig avorrir gents, l´únic el carrilet poder si que és una mica rotinari, sempre pla, a més porto tota la vida des de petit fent-lo, ara ens ho vam passar de conya i va ser molt divertit, havia de anar fer bastions i emmona, però tinc mal el genoll i me les salto per estar a tope per la swis irontrail, nen, aviam quan tornem a repetir una aventura com la trailwalker, salut i a kuidar-se makina