UN GUERRER LLUITA FINS EL FINAL

dilluns, 16 d’abril de 2012

Glasgow-Edimburg, la solució per treure el mono

Vaig estar buscant i buscant i no trobava gaires curses per aquí, i es que els escocesos l´esport que practiquen més es anar de bar en bar i jo com a forester m´agrada integrar-me amb la gent del poble, però el mono que tenia per fer alguna cursa era molt radical i vaig decidir fer la cursa més llarga que trobava per la zona, el problema es que el desnivell no e trobava i després d´apuntar-me em van comentar que era una cursa tot plana, i jo mai he fet rés pla però sempre hi ha una primera vegada, no?, dons de caps.

I la ansietat i ganes que tenia de correr era tan heavy, que sabia que ho donaria tot fins que petes, però per altre banda també sabia que acabaria encara que fos caminant, o sigui que com si sigués la primera cursa que corria, estava disposat a donar-ho tot fins que el cos o el cap rebentessis, crec que ho necessitava, ja que no estic entrenant gaire aquí i necessitava retrobar aquelles sensacions de estar el limit i donar-ho tot, el patiment la victoria d´arribar a meta, totes les sensacions que és viuen en una cursa, o sigui una dosi de la meva droga preferida.

El tema entrenament, dons la veritat molt fluix, vaig començant entrenant, fent sessions de spining i seguit de natació, el problema de la natació, és que no tinc tècnica, i tragava molta aigua, i amb unes 10 piscines estava rebentadissim, no ho entenc, esta bé nedar, però a mi em mola més fotre mortals el trempolí, jjejeje. I l´altre entrenaments que he fet, després de decidir apartar la piscina, va ser dos setmanes abans de la cursa, vaig entrenar la velocitat una mica, cosa que crec que no havia fet mai, així mirant temps, km/hora i tal, el que havia fet era a circuits a casa o els feia una mica més ràpids o a les pujades li fotia una mica de tralla, però aquí els pocs entrenaments que faig son més de velocitat, per exemple sessions de 30 min (algun dia de 45 min) de trote però anar pujant el ritme cada 5 minuts, però he entrenat poc la veritat es que he entrenat poc però a ritmes molt alts, i entre això i les quantitats industrials de cervesa, la neurona no estava per pensar ni reservar en cursa.

Dons això arribo a glasgow amb tren i clar fot un fred de collons, i porto roba d´abric, la putada es que l´hauré de portar la motxilla i entre pantalons, paravents, menjar i aigua, porta més pes del que m´hagués agradat, ja que la gent anava sense rés.

Comença la cursa i surt un nanu disparat com un coet, no deu passar ni 45km, va tan a gas que els tacons li toquen el clatell, jo i 3 més fem un grup molt bo i agafem molt bon ritme, parlem una mica, jo els hi dic que soc de fora i comentem una mica de curses i reptes, aquesta gent només fan marathons d´asfalt i curses llargues, xro sense desnivell, o sigui soc el raret del grup.

El camí passa tot el rato pel costat d´un canal, i es tot com si fos el carrilet, o sigui de terra, es molt rutinari, però de moment el cocu va fent, cap el km´s 10 jo només som 3 en el grup, un ha posat seny i a baixat el ritme, i més endavant cap el km15 un del grup a posat una marxa més i s´en va en solitari i això que anem molt a gas, ens quedem 2, el compi es posa els auriculars i em penso que vol sudar de parlar, xro no es musica el que escolta, ja que de sobte apreta un boto i parla, i abans de arribar a l´avituallament porta gent que li dona aigua i menjar, em quedo flipant, jo paro uns segons a omplear bidons i ens pocs segons ja estar el quit cony, esprinto fins atrapar-lo, bull anar el màxim de temps acompanyat ja que no sé quin ritme portar, però anem ràpid crec que a la 1ra hora portem un 17km i algú, una bestiesa, però em sento bé, anem enxufant, i cada 5 km´s el company parla pel micro i li dones bidons, em quedo flipant, no ho havia vist mai, ara paro a pixar uns segons i el compi s´en va una barbaritat increïble, haig de fotre unes gambades cada cop que hi ha un avituallament o paro a pixar que son com series, però la gent no para ni a pixar...

km 32 i portem 2 hores, gas a la burra, aquí ja em començo a trobar cansadet, però encara hi ha gasolina per tirar, i de cop abans del avituallament veiem el nanu que ha surtit 1r caminant amb un bon ocellot a sobre, és que ha sortit a l´esprint i nem seguint fins el km 42, aquí hi arribem amb 2:57, amb 2na i 3ra posició, em quedo parat de mi mateix i això m´anima a seguir fort, però el cap d´uns 4 km al mateix ritme, em bé a visitar l´amic “ramon”, i no vegis quin blancot, haig de para i el compi segueix, en pocs segons ja ni el veig, i jo m´estiro el terra 2 minuts a descansar i recuperar, m´aixeco i continu.


 em repeteixo a mi mateix, va nanu la clau per la victoria és superar els moments crítics i ara ho és, decideixut baixar molt el ritme i és que tampoc em veig encord en anar més ràpid, miro el gps, vaig tirant i el cap de 5 km´s m´adalanta el que anava amb naltrus el principi i porta el frontal el cap, i penso que fot aquest tarat de dur el frontal si és de dia, i més endevant ho descobreixo, el tiu em passa a tot drap, intento seguir-lo i és impossible, en pocs minuts ja ni el veig de lluny, quin crac vaig pensant, i més endevant veig un super tunel i ja sé perque portava el frontal el cap aquell tiu, perquè ja sabia que hi avia un tunel, i jo em dic bueno no pararé pas a buscar el frontal, ja que de moment m´hi veia una mica, però mica en mica entràvem el túnel la cosa anava enfosquin fins el punt de no veure rés, i jo tossut em dic bueno és igual, i menys mal que hi ha una brana on puc seguir, però he tingut de caminar tot el tram del túnel 1km aprox, m´ha anat bé per recuperar una mica, a més les cames comencen a estar cansades, fins el punt que haig de tornar a parar aquest cop necessito parar un rato, això de córrer tant seguit no estic acustumat, a muntnya, quan bé pujada, pots caminar, aquí corres tot el rato a sac, i vaig tirant, ara porto 6 hores i uns 73 km, i em dic bueno ara si simplement vaig a 10 km hora baixaré de 8 hores, però el principi si que m´entenc el ritme, però estic cansat i vaig a menys, a més em passen un parell més i soc incapaç de seguir-los, bueno jo a la meva batalla personal, però estic molt content, arribes aquell punt que saps que ho aconseguiré, caminant o no però sé que ho faré, rés em pot aturar, i això m´alegre per seguir encara que no gaire ràpid, km 81 i porto 7 hores, bé seguim i ara ja veig de lluny Edinburgh, però falten 10km i aquest tram és tot amb pedra i asfalt, vaja putada el que faltava, redueixo un xic més, crec que puc forçar per baixar de les 8 hores, però la veritat no en tinc ganes, faig un parell de paradetes més en l´últim tram, però no em fa rés ja que estic bastant fet caldo, i no crec que valgui la pena, només tinc en ment arribar, i això aquest últim tram la mateixa rutina però aquest cop amb més gent pel mig, ja que ja estic a la ciutat, i em van animant, fins que s´acaba el canal després de 90km (a mi m´han donat 92km en el meu gps), però legals son 90km, que serien unes 56 milles, i creo l´arc de meta amb 8:06:50 en 11ena posició, molt content i l veritat que aquí la penya està molt forta també.

Ha sigut una prova molt psicològica, ja que he tingut que tirar molt de cap, i veig que tampoc s´em dona tant malament aquestes curses rapides ja que per no haver entrenat gaire ha sortit prou bé a cosa, però a mi m´agrada més l´aventura i la muntanya, però ha sigut una bona experiència i una bona manera de treure'm el mono .
que millor que una sopeta després de fotre una bona sonada