divendres, 30 de març de 2012

Desvirgat de l´asfalt, rebentat del cervell i enrampat del cap


 La primera vegada que faré una cursa en pla, i no seran ni 10 ni 20 ni 40, sinó 92 km, però el més fort de tot, és que ho faré sense haver entrenat rés, ja que tinc la sensació que estic en un dels pitjors per no dir el pitjor moment de forma que mai he estat, ja que soc una persona que per estar bé “en forma” necessito posar la makinaria a lloc, fotrali gardela a l´espardenya.

L´última cursa va ser la maratrail i va anar bé ja que van sortir pels 45km 4 hores i 20 minuts, però els entrenaments d´aquest últims més han sigut com si entrenes per una mitja marató, es com si hagués estat lesionat, ara tinc ganes boges de sortir a córrer i rebentar-ho tot, potser o donc tot els 10 primers km´s, ara l´entreno més llarg que he fet aquest més han sigut de 10/13km, ara l´últim dia vaig fer 10 km amb -43m, ara donat-to tot.

Dons això aprofitant que estic a Escòcia, era la única carrera que feien una mica llarga, per començar a preparar la temporada i la veritat és que tinc molt de mono de començar a fotre muntanya, però aquest any haurà d´esperar una miqueta, a més veig que tothom fa les curses que a mi m´agrederia fer per casa com (Transgrancanarias, U.T fonts, marató del congost,...) i em ralla no poder estar al festival, amb tots els amics fotent tangana i tal, però bueno demà matí em podré treure el mono, ara poder d´una manera que poder deixo de córrer per sempre ja que és una cursa plana amb molt poc desnivell i 92Km, pot rebentar molt i més jo que mai no he fet curses qu no siguin de muntanya, ara les de fotre gas no s´em donen malament però tot pla em sembla que és una altre historia, ara a mi em posen calent les curses amb corbes aquelles que puges 1.500m d+ del tiri i després baixar-los i així tot el dia, jejejje.

M´en vaig a sobar que d´aquí 4 hores i mitja m´haig de aixecar, petejar un bon tram agafar el tren 1 hora i quart, buscar el lloc de sortida i gas(esper-ho k 9 horetes aprox)cap a Edimburg altre cop, lo més bo és que hi haurà alguns amics esperant a meta i això em donara més força i poder en necessitaré més que mai i després festa brasilenya, que esper-ho aguantar-me dret, bona nit i demà cap a cremar sola.