diumenge, 8 de gener de 2012

Un Any molt sonat...resum 2011

Estic Pilladissim...en fi que i farem

Avui és 31 de Desembre, i toca fer el balanç d´un any ple d´aventures extraordinàries, puc dir que he complert molts més somnis dels que mai m´hagués imaginat, hi han hagut moltes sonades i de tots calibres, a més he tingut la sort de no lesionar-me, he tingut algunes molèsties però res que no és curés amb una mica de tralla, que bull dir, pot semblar una tonteria, però quan m´he preocupat per tenir lesions que pensava que eren greus o que em fotrien enlaire algunes curses o alguns mesos de entreno, el que he fet i m´ha anat molt bé és fer el contrari del que et diria qualsevol qualsevol metge, fisio, osteòpata..., o qualsevol persona normal amb 2 dits de front i es simplement karlarli canya al bodi, sortir o corre i fotre 3 o 4 hores de muntanya a ritme normalet, el principi arribava a casa diguen ets burro o que, perquè no feies repòs o pillaves la bici i feies 20km de trankis, ara has forçat la makina, he corregut amb un dolor fort i fijo que fotràs un pet de collons, i no podràs ni anar a la cursa ni res de res, però per sorpresa la cosa millorava i en ocasions el dolor desapareixia, aviam no dic que és el que s´ha de fer, però a mi m´ha funcionat, i una de les coses més increïbles que m´han passat va ser un cop acabat l´Ultra Trail del Montblanc, al cap de 6 dies havia de fer la Transalpine-run 8 dies de cursa, i jo estirat al llit, amb la tíbia inflamada i no podia ni fer un pas, havia de arrossegar la cama per desplaçar-me, un dolor infernal si aixecava un mil·límetre el peu del terra, i fins el dia anterior les vaig passar putes, recordut estar el dia abans voltant per Oberstorf i mig coix i pensava que no podria córrer, però va començar la cursa i a base de fer km´s el cos s´anava posant a lloc, ara fins el 3r dia vaig patir una mica sobretot a les baixades, però mai de la vida m´hagués imaginat poder participar i encara menys acabar la cursa fresc i recupera´t al màxim, a més en aquesta cursa tot deu és lesionava, curiosament casi tothom del tibial i jo va i em curo amb l´estat que estava, mai ho entendré, es ben bé que el cos humà és una caixa de sorpreses, crec que el meu cos juga a l´inversa, ja que quan paro de córrer, em venen tots els mals, la qüestió, parar el menys possible, cada cos un mont diferent, AVIS IMPORTANT: NO INTENTIN FER LO DIT ANTERIORMENT SENSE LA SUPERVISIÓ D´UN PROFECIONAL I CONSULTI AMB EL SEU LOKERO PER MÉS IMFORMACIÓ.

L´única part fosca de l´any ha sigut que m´he gastat molta pasta, pasta que he estalviat amb bastants anys de curru i ara estic escurat, aviam no m´arrapanteixut de res, però quan et falta pasta i vols fer altres aventures o altres histories, dons et fots, ja podria ser tot més barat, però bueno és el que he triat, i cada cosa el seu temps, ara simplement hauré de fer coses més econòmiques, o vendre algun òrgan al mercat negre, jejeje, el que tinc clar és que aquest any ha sigut únic i no el canvio per rés del mon.....Carpe diem Tempus fugit.


Les curses que més...

La cursa que em va motivar més acabar va ser la Ronda dels Cims, pura muntanya i mai he estat tantes hores seguides sense para de corre...49horetes seguides (bueno 1 hora la vaig passar dormin enmig del bosc després de caure de son m´entres corria), la sensació que vaig tenir al acabar, va ser com el que sent un budista quan troba el Nirvana. Una satisfacció plena.

La cursa més fiestera va ser la Transalpine-run, amb els compis, Dani i Lorenzo, ara la gent és molt sana i després de sopa tot deu a dormir, però bueno nosaltres ja la vam liar per tots, jeje, juntament amb els fisios, quina gran cursa esper-ho repetir-la algun altre any i que pugui venir la capitana (Angela) quest cop, i també esper-ho que els de la gore-tex s´ho corrin més i ens donin totes les birres que vulguem i que no ens subornin amb whisky.

La aventura més gran per excel·lència a sigut la del Nepal, simplement ha sigut la aventura més gran que he viscut mai, he descobert un altre nivell del joc, més extrem i més adictiu, apart que he aprés moltes coses i no només alpinístics, ara una de les coses que em van sorprendre més és la importància de escoltar el teu cos i amb com has de anar dosificant,no només pels km i altura, ja que després de fer els 170km per la zona Khumbu i arribar els 6.200m d´altura, venien els 370km de la cursa i passant per molts punts de més de 5.000m, sinó també pel tema de quan vas agafant altura, si et precipites estas acabat, que en aquests llocs ja pots ser molt fort o un gran corredor, però allà dalt a les muntanyes és un altre historia i si no aprens a escoltar el teu cos estàs perdut, bueno ara no em posaré escriure tot el que he aprés aquest dies apart d´aprendre parlar castellà,jeje, no la veritat, és que he aprés molt de la vida, del companyarisme i de moltes coses més, i de propina he fet molt bons amics,.

La cursa més diferent que he fet a sigut el Marathon de Sables, ja que mai havia corregut pel desert i menys 250km, i el sempre fer muntanya ha sigut diferent, és una aventura molt emocional, i tu portes tot el que necessitis a sobre, durant aquests 7 dies de cursa, ara el tema econòmic és l´únic en que estic en desacord amb aquesta cursa, però sem va posar el cap i...

La cursa més popular ha sigut l´Ultra trail del Montblanc, increïble la quantitat de gent que mou aquesta cursa i el circuit està guapu, i la vaig compartir amb amics, que això encara ho fa més gran, i els dies de festa abans de la cursa a l´apartament brutals.

No tot a sigut flors i violes, ja que la pitjo cursa va ser l´ultra de Peñalara, perquè em vaig retirar, aviam a sigut la única, però...fff, encara recordo estar al km80 amb en Dani i l´Oriol, que pudia haver continuat amb ells i em van animar molt, però poder portava com 5 hores empajarat perdut, mai havia fotut tantes becaines com aquell dia i psicològicament no tirava el cervell, fins i tot m´havia marxat l´ostia cerebral que portava i ja no estàvem a 75º a la ombra, però el cap no podia i els vaig dir que tiressin sense mi, vaig tirar la tovallola, sort que els amics em van animar molt, aviam no soc professional, però arribar a casa sense la meva victòria personal de haver acabat la cursa, no mola, però bueno simplement aquell dia l´aventura és va acabar abans d´hora, i em va ajudar a veure l´importància que té el cocu en aquest tipus de curses.

Bueno aquest any passat he pogut disfrutar moltes hores a muntanya i he corregut un munt de kilòmetres.

Tipus de curses que he fet aquest 2011
Curses per etapes:

-Costa Brava Xtrem Running; 3 dies, 135 km
-Marathon des Sables: 7 dies, 250 km
-Transalpine-Run: 8 dies, 280 Km
-Ultra Trail Annapurna-Dolpo: 9 dies 370 Km

Maratons i curtes:

-Marató de la vall del Congost: 42km
-Trail blanc de Font-Romeu: 40km
-La del poble: 25 Km

Curses de 80km:

-Marxa del cap de creus: 80 km
-Transvulcania: 82 km

Ultra Trails:

-TransGranCanarias: 123 km
-Nuria-Queralt: 92 km
-Ronda dels Cims: 170 km
-Ultra Trail del Montblanc: 170 Km
-Gran Trail de Peñalara: knock-out, però 80 Km fets i retirada a falta de 30.

Travesses que he fet amb amics:

-Cavalls del vent: 80 km
-Carros de foc: 60 Km
-La Porta del Cel: 55 Km

Si, Surten una colla de kilòmetres, però segur que n´he fet més de entreno, m´encanta entrenar, és la meva droga diària, si no en tinc em bé el mono, és a on desconnecto de tot, el meu moment del dia, I love Trainning

També he pogut disfrutar amb grans entrenaments de qualitat amb grans amics, que millor que fer el que t´agrada amb bona gent, gent tarada del cap com jo i sempre amb ganes de disfrutar de les muntanyes, i amb ganes de descobrir noves terres, i que t´ensenyen aquells camins que per ells son sagrats i que tantes pèrdues i hores han estat per descobrir aquells camins, aquells corriols que pocs coneixen apart de 4 senglars i un parell de guilles, des d´aquí bull dir a tota la gent en que he compartit algun moment a muntanya, moltes gracies, que son moltes hores foten tralla i moltes les sensacions viscudes, des del patiment més dolorós fins a l´eufòria més extrema, ara sempre sol haver-hi més bons moments, fent bromes o explicant acudits que et fan riure un ratet tb les grans converses que sorgeixen allà dalt les muntanyes, o el companyerisme que hi ha, i que hi ha millor que creuar la meta amb gent que admires, a tots..MOLTES GRACIES, tb gracies per tots els missatges i trucades d´ànim, m´han ajudat molt, sobretot quan estàs a punt de caure del dolor o quan el cap diu prou i vols continuar però no pots, aquestes petites coses son les que et fan aixecar del terra i seguir endavant. Des d´aquella persona que no et coneix de rés i et veu que arribes a l´avituallament flaquejant, deshidratat i amb la boca plena d´espuma i arribes allà al limit, fent esses com un zombi tirant-te al terra mig moribund, i enmig de la nit, amb un fred de collons, t´ajuden a seure i et donen una mica de té calent o una sopeta calenta perquè et reanimis, i et prepara una mica de menjar sòlid, et cura les ferides de guerra i t´animen a continuar, diguen que ja has fet molt de camí que ja ho tens a tocar, unes quantes hores més i arribaràs a complir el teu somni d´acabar aquella bestiesa amb que t´han has desitjat fer, et dona la mà, i et desitja bona sort i quan ja estàs dret caminant et diu cridant: -vinga nanu que tu pots...ho aconseguiràs, i ja et poses a trotar amb les piles carregades al màxim i gracies això ho aconsegueixes i penses amb aquella gent que estan allà sense cobrar, voluntaris que treballen de valent per tu i a sobre amb un gran somriure d´orella o orella, una persona que no et coneix de rés, t´ha ajudat a complir el teu somni, per mi tota aquesta gent que ho fa possible, des de corredors en que compartim tots aquests moments fins a voluntaris, per mi som tots una gran família, repeteix-ut, moltes gracies a tots els amics en que he compartit aquests grans moments tan únics i tan màgics.



Sé que aquest any poder no arribaré a fer ni tans kilòmetres ni viatjar tan com aquest any passat, ja que he estat a molts països corrents, però el que si que sé és que tinc moltes ganes de viure noves aventures i fer el que m´agrada...disfrutar de la muntanya, a tothom li agrada fer bons resultats, però els meus objectius no son cap altres com acabar tot el que em proposo i per aconseguir-ho, LLUITARÉ FINS AL FINAL !!!!.



Sonades que molarien fer aquest nou 2012.

Tor des Geants: 330km-24.000m D+ (l´injecció final)
Swis IronTrail: 201km-11.000m D+ (operació samfaina)
Camí de cavalls: 185km-2.950m D+ (la gran festa dels enrampats del cap...pobre fetge)
Ultra Trail del Montblanc o Gran raid des Pirineus: 167km-10.000m D+ (repetirem “UTMB” o desvirgarem “GRP” ????)