UN GUERRER LLUITA FINS EL FINAL

dilluns, 9 de gener de 2012

Ultra Trail Anapurna-Dolpo

A vegades els somnis es fan realitat...a mi ´ha passat


1r dia: vam agafar una furgoneta 5h30m, (un viatge mogudet), per arribar a Besisahar a 800 metres d´altura, i després de dinar un dalbat, vam fer uns km´s neutralitzats uns 10km, per retallar la 1ra etapa que era de 55km i 2.160m desnivell positiu, arribem, ens posem a sopar, explicar 4 batalletes amb els amics i després de fer fora un parell de taràntules gegants em poso a dormir, vaig passar una nit amb bastant mal de panxa (quina putada, porto 2 setmanes i no he tingut cap problema amb els menjars ni aigües i ara tinc mal de panxa, deu ser d´alguna aigua que no em va senta bé, haurem de tirar de cocu des d´un principi).

1ra etapa, només de començar la etapa, comencem a pujar i al cap de 20 minuts de pujada veiem que estem perduts, l´únic que s´ha salvat de la pujada ha sigut el Fali, cap problema, continuem, els 1rs metres anem trankilets fins que el Fali li fot gas, i ja començem tots a córrer més ràpid, collons el ritme és fort, surten els 2 amics gallecs amb el salva, jo em quedo amb el Claudio i el Pablo criado, em fot un mal la panxa impressionant, em cargolo de dolor i cada 2 per 3 haig de parar a pixar pel cul, però aguanto, el més bo de tot és que estar ple de plantes de marihuana i jo les agafo per eixugar-me el cul, no sé si això em va fer reaccionar però li vaig enxufant, vaig tirant i vaig veient els amics a davant, però de cop veig un poble i no veig els altres, pregunto a la gent per on és el camí i em diuen per un corriol, més endavant no veig els compis que portava a davant i pregunto si han vist 3 tius corrents, em diuen que no, ja m´imagino que o s´han perdut o han agafat un altre camí, xro no em preocupa ja que van amb el Patron que es coneix el camí, al cap d´un rato els veig darrera meu, perfecta, em fet un molt bon grupillo amb el salva i el tano, de tan en quan haig de parar a cagar, xro son parades rapides i m´afanyo per no perdre el grup, que no bull anar sol per aquestes contrades, i amb ells vaig molt bé, i anem menjant km´s, en alguns punts hi han controls, en un parem i jo m´entre m´ajupo per posar els papers a la motxilla em foten una empenta de la ostia enviant-me el kinto cony, era una puta mula que se m´ha emportat per davant, menys mal que no ha passat res, inclús a sortit disparat el polí del control per veure com estava(però aquest no seria l´incident més fort de la cursa), ja que l´amic claudio, ha caigut per un barranc i ha tingut la sort de agafar-se a l´últim moment a unes branques, ha tingut molta sort, (aquí s´ha de anar alerta, ke pots dir adéu amb un 3 i no rés) bueno anem tirant tots 3 i de cop i volta em giro i veig que l´amic Tano s´ha quedat un xic enredera i ja fem els últims quilòmetres jo i el salva fins al poble, final de la 1ra etapa i ja esperem els companys, em fet uns tes a una prat i ja em menjar bé, em fotut unes birretes, unes conversacions molt interessants i a dormir s´ha dit.

2na etapa: Una etapa més suau que la d´ahir, Hem gaudint de les muntanyes tan increïbles de la zona, avui em anat més o menys tots juntets, al principi i al final, a més hi ha un punt de control a 1h30 del poble, i ja ens hem ajuntat casi tots, menys el Claudio que ha tardat una miqueta més, no estava molt fi avui, i ja fins al poble casi tota la banda, avui ha sigut un dels dies més lights, i això anirà molt bé, ja que demà ens espera un dia molt dur, aquí em descansat i em anat a menjar uns pastissos, fins i tot i avia gent que coneixia el Salva i el Pablo de la cursa del “Tor dels Gegants”(el Pablo va fer 3r aquest any i el salva 2n l´any passat en una cursa de 330km i 24.000m des+...increïble!!, intentarem anar-hi la pròxima edició), tb hem trobat a unes catalanes que després de l´aventura les he trobat i he compartit un tram del viatge de tornada a casa, era boníssim ni havia una que quan parlava castellà amb la gent deia més paraules amb català que amb castellà, un fart de riure.

3ra etapa: Sortim molt aviat avui, ja que tenim 20 kilòmetres de pujada i 30 de baixada, i passar pel Torumla (5.400m), dèiem de anar tots junts fins dalt i després gas, ja que hi havia gent que no havia aclimatat(jo jugava amb una mica d´avantatge, ja que havíem fet una molt bona aclimatació les 2 setmanes anteriors), però al final vam anar més a gas del compte, arribem a mitja pujada i carraguem d´aigua, i en Beñat va tirant, el cap d´un rato anem el tano el salva i jo, i fem aquesta segona part bastant a ritme de menys a més i la part final a tope, a falta de poc de arribar a dalt atrapem al Beñat que ho ha donat tot i està tocadet, i ja estem al Torumla (5.450m), estic molt content, he anat molt bé i ara només queden 30km de baixada fins a Jhonson (km50), en un tram ens hem perdut una mica en Salva ha tirat per un costat i jo i en Tano per un altre per trobar el camí, hem saltat 2 murus de 2 metros, ja que ens hem quedat atrapat en uns camps, però finalment ens ne´m sortit, el salva ha tingut menys problemas, ens ha esperat un rato i ja tots 3 cap a baix, he trobat 2 bombers catalans que feien el circuit amb bici, segur que anem més ràpid nosaltres caminant que ells amb bici, deu ni do, i ja gas fins abaix, i abans de arribar a Jhonson, hem creuat un riu sec de pedres, de molt mal fer i molt de vent que et venia a la cara i entrava pols els ulls, i ja gas fins a Jhonson, la veritat que aquests 30km de baixada han sigut molt a gas i només em parat a un poble a repostar aigua la resta canya a l´espardenya, i avui serà l´ultim dia de dormir en llit i menjar en condicions, ho aprofitarem bé i fotrem les últimes birres....per si son les últimes.

5é i 6é dia (4rta etapa), En teoria aquí hi havia etapa de descans i vam decidir fer un tram, sort ja que era la que em feia més respecta, eren 35km de pujada, una bestiesa, i quina santíssima pujada, dons vam fer com 15km, i comença a nevar i decidim fer el vivak en el lloc més extrem, fot un vent que espanta,fem una mica de lloc per dormir, amb un vent del 15 i ens posem a dins del sac. Està nevant molt i la neu amb la escalfor del cos es desfà, quina putada, amb el fred que fa, em passa el temps molt lent, i és fa fosc, desitjo que passi ràpid la nit, xro no hi ha collons, ha parat un moment de nevar i decidim sopar, eren les 9 i us asseguro que pensava que eren les 5 o les 6 del matí i ja sortíem, quina putada, traguem la neu i fem el sopar, estic per no fer-lo ja que hem fot molt pal i fa fred, però al final faig menjar (faig una sopeta amb gingebre i carn seca de yak, tot molt picant, aviam si agafut calor, hagués pagat or per un traguinyol de ratafia) i hem poso el sac un altre cop pensant que ja no nevarà i de cop i volta torna a nevar molt fort tota la nit, no he dormit ni un minut, les he passa´t molt putes inclús he pensat en deixar-ho i tornar a Jhonson i allà agafar un vol cap a katmandú, a part he pensat que el Jesús l´anularia, però per sort nostre i co que està tarat del cap, em continuat, i ja un cop posades les sabates ja m´he posat serio i endavant, que no he vingut aquí per retirar-me, però en aquests moments crítics la ment et passa males jugades, i s´ha de ser fort de cocu, dons seguim que queda molta pujada, anem fent i quan surt el sol és una passada, m´he reanimat ara hem noto molt cansat avui, portava el sac lligat a la motxilla perquè s´assequés però no hi havia collons, s´havien format unes boles de plomes molles,avui aviam de fer 2 passos de 5.200m i 5.550m(punt més alt de la cursa), fem la 1ra pujada, crec que la més extrema de la cursa, molt radikal, anem jo el pablo el tano i el salva, anem poc a poc, ja que quan aixequem el cap veiem la gran paret que ens queda, és fa etern i el salva va tirant, puja a un ritme increïble, quin crac i això que no ha aclimatat, i anem tirant xino-xano, el salva ens espera a dalt el 1r pic i ja a la baixada anem tirant, després un cop estem a punt de pujar a la 2na pujada sentim una veu que ens diu, ei pareu, torneu que ens quedem a fer al coll, tornem i esperem els altres, avui el Fali ha pillat una bona pajara, te problemes amb l´altura, i decidim parar enmig dels 2 passos a ens 5.100 m d´altura, i fa un fred de collons, tremolant tota la nit sense tornar a dormir ni 1 minut per segona nit consecutiva a -15º i jo amb el sac moll, sort que el pablo em va donar la seva manta tèrmica i em va ajudar a no estar tant incomoda, és que he tingut mala sort, m´he gastat la ostia de pasta amb un sac salewa de 220€, aviam posava tº màxima de risc -16º(no feu mai cas del que posa a l´etiqueta), i moll, dons imaginat la festa nocturna que he passat, ja quan els hi vaig ensenyar el sac els amics ja m´ho van dir, per les costures interiors, aviam tema pes i fred era dels millors, però el que tinc clar és que ara ja sé com ha de ser un bon sac, no em tornarà a passar, aviam no el llançaré el puc fer servir per anar a fer nits pel Pirineu, però l´Himalaya son paraules majors i per 750grams més et pots salvar d´una bona, a mi em va debilitar molt, la putada va ser que el sac de “rab”, que era el que havia de portar no em va arribar a temps i amb les preses dons passa el que passa.
Bueno dons per sopar he escalfat aigua amb gingebre i me l´he posat els peus per estar millor, i per menjar una mica de pure amb carn de yak, i he passat tota la puta nit tremolant, molt dur, ara sé que les pròximes nits no seran tan dures com aquesta, apart aquesta nit he pensat molt amb lo guapo que era estar allà amb tans de craks i enmig la muntanya a una zona tant perduda, mai havia estat tant perdut i això em molava molt, això em va donar molta força per tirar endavant.

5ena etapa: Avui és el meu cumple 27 octubre i faig 28 anys, increïble el millor aniversari de la meva vida, veure sortir el sol a 5.550m(ara la pujada em va costar una miqueta), i baixant, van parar i el patron em fa fer un pastis de llimona i jo portava caramels i snikers per tothom, kin aniversari el recordaré tota la vida, després vam anar tirant amb el salva fins arribar a un poble, decidim esperar allà, apart tampoc tenim molt clar el camí, que aquí els camins no estan marcats i es molt fàcil perdre´s, a vegades et trobes que son els animals qui fan els camins i el camí de passar està menys marcat ja que no hi passa ni deu, dons decidim dormir al poble, ens quedem a dormir a casa d´una gent molt simpàtica i eren budistes tenien un santuari ple d´histories, increïble com viuen allà, fan foc amb la merda de yak, ja que a tanta altura no tenen arbres per fer llenya, és unaltre historia, dons aquí mengem un dalbat, fem unes tertúlies i a dormir, he pogut acabar de assecar el sac i he dormit com un nen petit, quin gustasso poder dormir.

6ena etapa: He dormit com un Angel, sortim d´hora que hem de recuperar, avui toca fer un pas tb de 5.000m, però no m´ha costat gents m´ha anat molt bé dormir bé, i després em seguit pel riu mig gelat, el cabron del “patron” ens ha fet creuar l´aigua del riu mil vegades amb lo freda que estava,jejeje, que freda., i ja hem anat tirant, ha sigut bastant dur psicològicament el tram final ja que era d´aquelles rectes que tardes una eternitat a passat, i arribem a un altre poble, aquí esperem al fali i el jesus, en aquest poble no ens donaven de menjar ni rés i això que els i oderie €s, però allà no en tenen ni per ells de menjar i l´hibern és molt dur, estem al costat del Tibet només ens separa 1 muntanya, ara aquesta gent estan molt aïllats del mon, aquí decidim dormir més enllà del poble i per sort trobem unes coves, guapissimes, he fet una foguera de les bones i he fumat a tothom, jeje. Per sopar avui toca enu degustació, això ni a un restaurant de 4 estrelles miquelins, de 1r una sopeta de verdures fresques, de segon un puré de patates acompanyat amb carn de yak amb unes gotes d´oli d'oliva verge extra i de postres uns musics compostos d´avellanes i orellanes...si, el menjar de cada dia, ara m´encanta..a dorir.

7ena etapa, tb hem sortit aviat, avui toca fer 3 passos alts, serà un dels dia més durs, ara he disfrutat moltissim, i a les baixades hem pogut baixar per llocs molt guapus a full, hem fet molts km´s i estem molt contents per que hem recuperat el temps perdut, hem estat unes 14 hores de festa muntanyera, també ha sigut molt emotiu un tram quan hem arribat amb el Fali a un coll a 5.000m i un cop a dalt cridant d´euforia de la nostra petita victòria, quina passada, i ja em anat tirant, avui hem pogut dormir amb un temple (aquests si que estan perduts), hi ha molt bona gent per aquestes contrades, hem arribat de nit, i era l´única casa que em trobat, increïble ens han obert la porta de casa i ens han donat té i arros amb patates, us ho agreixut moltissim, l´endemà al matí abans de marxar els hi hem donat fogonets, menjar liofilitzat, i fins i tot els hi he donat la màrfega, per agrail-si la seva hospitalitat d´alguna manera.

8ena etapa: Avui ja fem l´últim pas de 5.200m de cursa, ha anat molt bé la pujada, i ja una baixadeta molt radikal, aquí vaixem amb el salva, més enrrera venen el beñat el fali i el pablo, i a mitja baixada ja ens atrapa el Pablo i ja anem tots 3 fins al final, ara la baixada ha sigut molt bestia casi 2.000m de desnivell cap a baix, hem trobat un llac guapíssim i després d´unes voltes de propina, l´hem vorejat pujant pel lateral, i ja encaràn l´última baixada, divertida però plena de pols que se´t posa per tots els orificis del cos, jeje i a mitja baixada em fotut una bona nata, rés greu, i ja hem arribat tots 3 a lloc, al cap d´una horeta ja venen els altres i decidim avançar uns kilòmetres més, ja que l´últim dia tb és una mica llarg, i avui hem anat a l´idea, hi avancem enmig de un gran ramat de yaks i quan ja comença a fosquejar, trobem una escola amb tot de nens sopant, i ens diuen que allà no podem dormir, però més avall hi ha una casa i que ho provem, ja és de nit i arribem a la casa, al final ens han deixat dormir, perfecta ja que no tenia màrfega, la gent és super amable en aquests llocs.

9ena etapa i últim dia, hem decidit de arribar tots junts, increïble com va canviant el paisatge a mesura que baixes altitud, i tb em creuat molts camps de marihuana i hem arribat tot contents, al final han sortit uns 375 km...una super-aventura, més els 170km de la zona Everest (550km en total, quina passada, i estic viu, jejejee)., després de una llarga espera matinal, vam tenir la santissima llet de pillar un vol, uns dies més tard ens van dir que no va poder entrar ni sortir cap avió durant 6 dies, això significa que sinó haguéssim pillat aquell avió haguéssim perdut els 3 vols que quedaven per tornar a casa, en conclusió, estic molt conten personalment, he aprés moltissim, he conegut a unes persones magnifiques, i he pogut complir un dels meus somnis més grans, d´aquells que et penses que no podràs complir mai, a vegades els somnis és compleixen, de les cosses que més m´han sorprès és la generositat de les persones, la veritat és que jo ja no entenc rés, ja que les persones que menys tenen més donen i més feliços les veig, és una realitat, i per altre banda veus a molta gent que tenen de tot, que no valoren rés, el que més té més vol i no el veus tan feliç, segurament no en tots els cassos, però segur que la majoria, I des de aquí Bonmatí bull donar les gracies a totes les persones que ens han ajudat, encarà que mai beuran aquest escrit, ja que no tenen internet, però gracies, per deixar-me dormir i alimentar-me, us ho agraeixut de tot cor, i també bull donar gracies a tots els companys que m´han acumpanyat en aquesta aventura, ha predominat el companyerisme en aquesta prova, ens em ajudat els uns els altres, i també us bull donar les gracies per tot el que meu ajudat, ja que jo era el que tenia menys experiència en aquest terreny, gracies, sense vosaltres no ho hagués aconseguit, sous tots els meus ídols.