UN GUERRER LLUITA FINS EL FINAL

dilluns, 28 de novembre de 2011

Ultra Trail del Montblanc

Que comenci el ball...

Sortim de Girona amb l´amic Josep maria cap a Chamonix, el viatge a passat molt ràpid, i ja veiem la gran llengua de gel del Montblanc, arribem i això és una passada ple de banderetes i propaganda de la cursa i ple de botigues del pal, és el paradís això, i només de arribar, ja la liem, hem parat a preguntar per l´apartament i va i amb en Josep mª, li preguntem a uns bombers que estaven en rotllana i parlant de alguna cosa de feina suposo, i els i pregunta per l´apartament, és queda tothom allà mirant-nos diguen no veieu que estem reunits, jeje quin fart de riure, dons finalment un bomber ens diu on és?, aquí ens esperem fins a les 9 del vespre on venen els altres colleges, en Gerard l´Esteban i l´Albert, aquí hi estarem tots 5 fins el dia de la cursa, hem comprat material, hem anat a entrenar per la zona, i hem fet turisme, hem visitat les agulles de midi com sempre donant la nota, fins i tot m´he trobat a L´Oriol rondant per les muntanyes, i també hem anat a fer unes series, per començar a gastar pota.


 





 N´hi ha que s´ho agafen amb serio....meditant de bonmatí (no, no va begut)


I després de fer meditacions i passar els dies beguen cervesa i veient amics pels carrers de chamonix, (realment es increïble, un coneix més gent en aquests llocs que en el seu propi poble,jeje).












futen uns brinkos, xr escafar motors.......






 El dia de la veritat: S´han acabat les birres fins d´aquí unes hores, és el moment de cordar-se les bambes, fer la motxilla i preparar-se per la batalla, ens diuen que la sortida serà a les 12 de la nit enlloc de les 6 de la tarda, i la veritat és que fan bé ja que està ploguen a sac, ens trobem amb l´Oriol per fer uns retocs del dorçal, ja que no mola quan et trobes gent i et van diguen viva espanya, posem la senyera i cap a la sortida.









La sortida, per fi ja i som, i quin ambient, ha arribat la hora de la veritat, potser hi ha gent que entrena tota la vida per fer aquesta cursa, potser si que és la de més renom, potser si..però sé que no és la més dura que he fet, ara tot depèn de com vagi tirant el cocu, ja que com sempre diguem, arriba un moment que tothom està cansat, quan un porta 80km o més de 12hores corrents, tires de cocu, i encara que siguis el tiu més fort del mon si, aquell dia no tens el cap al seu lloc, estàs acabat. Però jo tinc una cosa clara i és que acabaré sigui com sigui i passi el que passi.

Estem sota la pluja i esperant que donguin la sortida, sona la música de Vangelis, fins l´últim pel de gallina, és increible, i el 3, 2, 1,...a la guerra. La sortida és rapidissima, jo no bull trobar tap i el que faig és esquivar gent i anar a gas, de cop i volta em trobo el pau, quina il.lusió, fotem uns crits de guerra i vaig avançant, crec que els primers 10km he anat molt a gas, massa, però en aquell moment més ben igual si peto.

He baixat una marxa ja que no hi ha tap, però seguim anat ràpid, el principi és bastant pla, em trobo avituallaments a tot arreu, uns japos repartien xuxes que entren de luxe, vaig tirant i cap al km 15 trobo el guido, ja comentem el que ens espera i lo llarg que és, i de lluny sento xarrar els amics de l´apartament, em despedeixo del guido, ja que ell va més a gas i jo em quedo amb els coleges, que en aquest moment ja sé que farem tota la cursa junts sinó hi ha ningú que pilli pajaron.



 
collons kin fred

Anem molt bé tots, L´Esteban s´ha quedat una mica enredera, però sabem que tb ho aconseguirà, i anant parlant ens menjem els km´s molt ràpids, és tot bastant pla però de cop bé el primer pujadot, ja era hora, camints de muntanya amb fang...gràcies., a mitja pujada un avituallament i ens pose´m les botes, bueno crec que a tots els avituallaments en em inflat a jalo, podem dir que hem amortitzat la cursa, i ja cap a dalt, ha estat nevant, i un cop anem baixant és comença a fer de dia, increible les vistes, apart està tot blanc i ho fa més guapo.


Arribem al km 50, entrem a l´avituallament i trobem el raul i el jordi caba que surten de l´avituallament, els i desitgem bona sort i a repostar l´estomac, aquí ens fan control de material, i em revisen el mòbil, cagum la puta, aquí veig que s´ha espatllat, kina merda, anem tirant i de cop i volta li dic crec, em sembla que m´estic adormint, i tothom respon que també, quina merda, tots lluitem contra l´insomni, i només veig una sortida fotrali canya a la pujada que bé, a part està nevant i això ens ajuda a despertar-nos, i així és un cop a dalt ja estic despert i a tope.

 Al final de la baixada, estem a l´avituallament i veiem que bé la Judit que va de menys a més, i ja bé amb nosaltres, com tira de fort, ella és posa a davant i naltrus anem seguint, increïble, i anant menjant km´s i ara l´autobús ja som colla, quin grup més benperit vaig pensant.


Fins que arribem a la meitat de la cursa km80 Courmayer, aquí i arribo molt acalorat fot molta calor, hem arribat molt bé de temps, i ens prenem 30 minuts per menjar, canviar-nos de roba i sabates.



Ara toca una pujada que tela, però que al final la fem sense problema, en el pròxim avituallament trobem en santa que és vol retirar, diu que li fot mal el genoll, una llàstima, i ara si que toca una pujada dura i sobretot llarga, ara haig de dir que era guapissima, i ja aquí a la baixada s´ha fet eterna, estic sense aigua i sort dels companys, he trobat a faltar un avituallament en aquest punt, però al final el principi de pajara s´ha esfumat i ja estic bé, i ja estem a suisa.
En aquest avituallament, tb hem parat bastant, podríem dir que hem parat a sopar, ja que està començant a fosquejar, i seguim el nostre camí, aquí vaig pensat que sé que falta però que arribat en aquest punt i havent fet ja el que havíem fet, avia de passar algú molt fort per no acabar i casi passa ja que psicològicament casi ens guanyen, ja que en el pròxim avituallament al km130, ens diuen que la cursa s´allarga fins a 170km, però que enlloc de 10.000 positius seran 9.700m de desnivell...ejem.

Em sembla que no en tenen gaire idea del que queda ja que no els veig gaire convençuts del que diuen, ens diuen que falten 2 pujadots, i no seria eixís. En aquest avituallament, una gran carpa, mentre estem menjant pasta, tot abrigats morts de fred, veig entrar el jardinero, el tiu va en màniga curta i jo porto tot l´abric que tinc i tinc fred,jejee.

Anem xutant, i en aquest punt ja hem noto la tíbia fotudes, de moment vaig tirant prou bé, de cop ens passa el jardinero que va a tot drap amb un frontal que espanta, li dic que tiri que nosaltres anem fent., dons pim pam, després de 2 pujadots(l´última molt dura 800m de desnivell eterns) arribem a un avituallament, ens trobem al Manel amor i ens diu que hi ha el Mateu, que ha pillat una santíssima pajara de les bones, l´esperem i ja hem augmentat l´autobus, ara si que hem fet un grup gran i ja estem decidits a acabar., fem l´última pujada llarga i cap a baix, aquí és torna a fer de dia, però ni tinc son ni rés ja, fem la baixada i ja falta el tram final, que l´hem tingut que fer tot caminant, la Judit està amb els peus fets merda, jo la tíbia la tinc fet pols(si jo puc correr, però 6 dies més tard tinc la Transalpine que son 8 dies corrents i ja em va bé caminar) i no estem tampoc per fer el record del mon, poder hem tardat 1 o 2 hores més a arribar a meta però fer 34 o 36 hores, més ben igual, la qüestió és arribar i si nosaltres hem arribat, ara s´ha fet una mica pesat el final, però l´objectiu l´hem aconseguit i tots feliços, la veritat és que el ritme de cursa ha estat molt bé menys els últims km´s i tot i així hem entrat en la posició 206 de 2.600, i la Judit ha quedat 10ena de ties, i això que no anava a competir,jeje. I molt content per haver compartit aquesta aventura amb tans amics, moltes gracies a tothom i esper-ho repetir-ho ben aviat...

I ara ja podem celebrar-ho, ara haig de dir que la tíbia s´ha posat molt malament, per anar del llit al lavabo, no podia aixecar el peu de terra, l´havia de arrestra sense poder aixecar-lo ni 1 cm, sinó em moria de dolor....la pregunta era com m´ho faré ara per poder anar a la transalpine si no puc ni moure´m en condicions per l´apartament, i falten 5 dies....tot detallat en el pròxim capitul.

Kilòmetres: 170 km
Desnivell positiu: 9.700m
Temps: 36:17:55