dijous, 4 d’agost de 2011

LA PORTA DEL CEL

Aturem el temps

 
Ens ajuntem uns quants sonats amb ganes de festa, el plan és anar amb els amics xavi i la montse i acumular hores a muntanya com entreno pel Montblanc,

Dons ha sigut una ruta amb poc quilometratge (bueno 62km) però molt tècnic i amb molt desnivell, uns 5.450m desnivell positiu, podria dir i no crec que m´equivoqui que una de les rutes més tècniques de casa nostre, i unes vistes i uns camins brutals.


M´ho he passat molt bé amb el grupillo que em anat, però crec que molts és pensaven que seria diferent, penses bueno 60km els faig sobrats, però amb aquest terreny i fent cims alts la cosa canvia, em sortit a les 11 de la nit, i el principi, quan he vist que ens perdíem bastant...molt, m´he posat a tirar del grup, anava més ràpid i així anava trobant fites i no perdíem temps, i anar fent esprints em mola, dons el pic del certascan em pujat bastant a l´idea, ens em creuat ab el grup sub-20 adalt, anem molt bé, però la gent m´ha dit que baixés el ritme, ja que era massa alt, i baixant l´amic xavi, li ha pillat mal d´altura i s´ha quedat al refugi de certascan.

Anem fent disfrutant com animals, ens hem de anar esperant durant tot el recorregut, però crec que ha sigut un entreno mental important per mi. La pujada més lenta ha sigut a la pica, on un noi l´hi ha pillat mal de altura i em anat super lents, però al final em pogut pujar, a dalt hi ha unes vistes brutals, feina molt temps que no pujava a la pica i amb tot motivat, m´he desfogat baixant a tot drap fins un coll, i ja tots junts fins al refugi de vall ferrera que aquí és retirarà part del grup(7 del 11 que som) ja que veient el que els i queda decideixen quedar-se, en aquest refugi son molt enrotllats, no com el refugi de pinet que el porten uns gabatxos molt antipàtics.

Aquí em fet un grupet més ràpid i em acabat molt bé, en josep, en josep maria la montse i jo, a les pujades anem a ritme de josep que és l´únic que s´ho coneix i ens fa anar molt bé, un cop ja baixant ens han atacat unes cabres o algun animal, sentim un soroll i jo enfoco amb el frontal amunt i de cop i volta sentim un soroll i ens comencen a caure pedres com si fos una allau, mai vist, ens em acollonit bastant, una historia més que explicar, però ens cau una pedra al cap i encara estaríem amb coma...collons quin mal despertar tenen les cabres, jejeje, i ja arribem de nit amb 25hores55minuts, la proxim porta del cel l´anirem a fer amb un sub20 o un sub18, i després de 2 setmanes de la ronda dels cims, molt bones sensacions i aquest finde anirem a fer amb els companys que anem al Montblanc un carros de foc...a tope.

 he fet fotos moltes fotos, aquí unes quantes














 




 









1 comentari:

Koala ha dit...

És una ruta collonuda!
Grans fotos