UN GUERRER LLUITA FINS EL FINAL

dilluns, 11 de juliol de 2011

Núria-Queralt, 92 km, 5.000 des+ i 6.300 des-

Núria-Queralt...Preciosa

 (quan pugi penjo més fotos)

Quedem amb la Montse i el Xavi a Olot per anar a Ribes, d´aquesta manera puc dormir 1h30min més, p.mare.


Un cop a Ribes anem a esmorzar i ja començo a trobar amics, agafem el cremallera i cap a Núria, encara més amics, és un no parar, mentrestant saludes a algun, en veus un parell passar de reüll que fa temps que no veus, en fi vaig de putu cul ja, fitxo, i em poso el mig del peloton, jo tinc previst anar molt de trankis, xro sense adormir-me pel camí...bueno...una mica només.

Trobo en pau un amic i li dic que si el segueixo vaig amb ell, però està super fort i ni el veig, i s´ha sortit a fet 12é, m´encanta veure com els companys fan grans curses.

Des d´un principi ja vaig amb en Josep maria, colega amb el que compartirem la aventura del Montblanc, estem super animats i euforics, no parem de charrar i cantar, la gent que tenim davant i darrera deuen flipar, ens diem de anar de trankis i no parar gaire els avituallaments, però bueno el primer ja i estem un ratillo, aquest cop em bull alimentar i beure com deu mana, ja estic fart de pillar pajaras per no menjar.

Després d´alguna pujada bastant heavy però divertides, arribem el 2n avituallament, ja uns metros abans veig una llauna de voll-dam al terra i el primer que dic quan arribo és:-Bondia, que teniu una cervezeta siusplau, i un tiu em mira estranyament i em diu si home si, aquí només donem aigua però ja ten donc una si vols, dons no vegis lo bé que va entrar.

I ben hidratats comencem a baixar, m´està agradant molt la zona i apart està ple d´animals, a més les sensacions son perfectes, la cosa no pot anar millor.

I amb els bidons secs d´aigua arribem a la molina, aquí ens fotem un plat de pasta i un munt de fruita, estic perfecte i el menjar entra de luju, no ens parem de repetir amb el josep mª que anem de luju i estem de conya els 2, accepte que els 2 ens fot una mica de mal al bessó, però no és cap impediment prou gran com per deixar-ho.

Ara toca pujar per unes pistes d´esquí, ens fixem amb un avi, que és una puta maquina com puja el tiu, amb el seu estil característic puja com si fos un km vertical, a les baixades l´atrapem xro un cop la cosa puja ens passa com una bala, és increïble ha fet la N-Q com 6 o7 vegades i diu que avui en té per unes 15 o 16, dons vinga anem amb ell si podem, el tiu porta una cantimplora de cau (o sigui de les d´alumini que pesen un ou) a més té una tècnica molt bona per treure i posar-la a la motxilla ( que la motxilla sembla de les d´anar el cole), observar aquestes cosetes en curses m´encanten i em distreuen, cada persona té les seves manies i els seus trukillos.

Pimpam i em trobo fent un tram de cavalls del vent xro el rebés, i baixant, una remullada el rebost i seguint camí, aquí ens trobem en toni calderon, té problemes a la cadera i no està fi, llàstima, xque estava entre els 5 primers, seguim junts fins a baga amb 6:42, intento menjar una ensaladilla amb un baset de pepsi light, quin fàstic, al final no he menjat re de re.

I anem fet camí, pujada forteta i anar fent, em quedo sec d´aigua, ja que quan he sortit de Bagà tenia mig bidó de té, que encara duia del rebost i que m´estava entrant de perles, xro clar no i posaré pepsi i menys light, dons amb un d´aigua i el mig de té he arribat sec el següent avituallament.

Aquí intento menjar un entrepà i impossible, merda no pot ser ja i tornem, tot estava anant bé, dons el que he fet és inflar-me de xíndria, ara me quedat botit, sortim bastant rapidets i l´estomac esta ple de liquid, em torna una mica i tot, a mig camí de Saldes, ja no puc seguir en josep mª i ell va tirant, estic raro, haig de para a pixar cada 2 minuts, una sensació de que sempre tens pixera, kina merda, apart fa bastant que no menjo solid., dons abans de arribar a Saldes pillo la primera pajara bastant seria. Bufff, ara toca caminar encara més.

Les he passat canutes, aquests 2 km´s critics fins a saldes he suat la gota negre. He estat a l´avituallament 30 minuts mort de fred, una noia m´ha invitat a una birra, xro no he tingut collons de menjar res, i tinc ganes de vomitar, xro després de veure molta gent passar decideixut tirar, a la super pujada que queda, em poso el frontal, i vaig fent molt apoc apoc, em passa molta gent però jo a la meva, torno a pillar pajara, no entenc res amb lo bé que avia començat el dia amb en josep mª, estic a terra reposant i rallant-me, agafo el movil i miro els msm que he anat sentint el llarg del dia, merci a tothom per donant-me ànims, i truco a l´Angela, que em dona molt bons consells, que segueixo a peu de lletra i em va de perles, menys el no parar aquest pas era impossible, i dona molt ànims que t´animin, gracies això he pogut acabar la cursa, perque en aquell moment estava per fer marxa enredera, gràcies capi.

Em fixo simplement a fer un pas rera pas, rés més. Arribo a un avituallament i em foto 2 basets de caldo, que entren de p.mare., ara el solid és resisteix, i seguim pujant fort, un cop a dalt una baixada que patina de collons però m´agrada(a meta he sentit algú que es cagava em deu d´aquesta baixada),.

Dons l´únic que em toca els collons és que no puc córrer, toca caminar-ho tot, baixada i pla, que i farem quan no és pot, ara en tinc moltes ganes, i després de molt de rato baixant avituallament, intento menjar pa, xro només menjo més xíndria, estic uns 20-25minuts allà mort de fred, intento trotar per agafar calor, xro no puc, vaig fent km´s a ritme baix, i abans de l´últim avituallament estic mort de son, feia temps que no tenia tana son corrents, tinc tanta son que paro, em sento el terra am el cap els genolls i em poso a dormir, que bé aquell moment, xro agafo fred, i passa un corredor que em diu si estic bé, li dic que si, però si puc anar amb ell un rato que sol m´adormo, anem fent fins a l´últim avituallament, aquí tb paro uns 15 minuts, ara ja tinc gana i puc menjar fruits secs, tb m´he inflat de meló, dons perfecte i faig la última pujada a bon ritme, i baixant fins a Berga normal mig trotant sense forçar.

Al final han sortit un temps de 18:17:10 i a la posició 71, no molt content pel temps, però super-contentissim d´haber acabat, no sé, o el cap no em rutlla o jo ke sé, córrer ho disfruto com ningú i les curses tb les disfruto el màxim i m´ho passo de puta mare, però a l´hora de superar els moments crítics, em costa la ostia, normalment costa una mica de superar pajares i histories, però des de Peñalara em costa més del compte, una etapa no tan bona com altres, però aquest cop estic orgullós de mi mateix perquè he pogut acabar la cursa.

A més estic molt content pels resultats dels meus amics muntanyeros, en poso alguns: guido 2n arribant amb el 1r, juan oliva 4rt, moises 7é, 8é marc, 10é i 11é en salvador i el sergi, 12é en pau, felicitats a tots fieres que esteu a tope, i tb a tots els finishers i gent que no ha pogut acabar., i moltes gràcies tb a en josep mª, que em anat 55km junts i han passat volant, ha sigut molt divertit i al final ell ha fet poc més de 15 horetes, felicitats a tots

aquesta cursa m´ha encantat i de ben segur la tornarem a fer tots els anys que les cames ens aguantin