dissabte, 23 de juliol de 2011

LA RONDA DEL CIMS

La Gran Festa Andorrana.

Hi havia una vegada un país, petit, petit, però per dins molt gran, molt vertical i molt extrem, un país màgic amb unes muntanyes úniques i brutals, que un cop comences a trotar-les és com si estiguessis dins un conte ja que et passen un munt d´aventures extraordinàries i que sempre que i entro en aquest país en surto diferent i havent viscut una de les aventures més radical de la meva vida...this is Andorra.

Pre-cursa, sortim de Girona amb els amics met i saus, que fan la iniciatic de 100km, el dissabte venen en Trol, la cris l´andy i la mariona a fer la solidaritrail, i jo la de 170km, o sigui que serem una bona colla de Enrampats del cap.
Dons parem a Andorra a fer unes compres i a acabar de beure el tour, i ens dirigim a Ordino, vaig a agafar el dorsal, i em donen un gps, per fer seguiment on-line, em diuen que només els 20 “favorits”de arribar primer en portarem, prepar-ho les dos bosses que puc deixar en els avituallaments i ja estar tot llest.

Anem a jalar amb el massa, en clave, en sergi i el lluis, un bon jalo i cap a l´hotel a dormir., la veritat és que no estic nerviós, però ja sé que jo mi poso un cop donen la sortida., preparació de motxilla i després de mirar “Rocky 3” a sobarla.

Aquí hi ha molta pota


Amb 2 cracks

Sortim a les 8 del matí i ja començo a trobar amics, em fa molta il·lusió trobar l´alex pau que és d´Andorra i fa la tira que no ens veiem i a altres amics que tb fa la ostia que no veig, dons musiqueta 4 petards i sortida...ara ja estic nerviós.

El principi m´ho agafo amb molta calma, ja que la cosa és molt llarga, vinga comencem a pujar, i ja em passa en marc i penso si seguir amb ell, ja que podem anar xarrant i menjant km´s, xro em dic que no, ja que jo haig de fer la meva, el principi vaig a roda d´un gabatxo que fot uns bessons que espanten, i el ritme que pillem és bo, em sento bé i sé que poder hi haurà moments de patir, però dins meu em sento un super-guerrer amb moltissimes ganes d´aventura, en cap moment he mirat temps ni kilòmetres sé que aquí a Andorra les hores passen volant i mica en mica vas menjant kilòmetres.

M´ho agafo com una excursió, una expedició amb uns objectius que és disfrutar al màxim, i a mesura que va passant el dia, la meva ment és comença a emparanoia i ja no estic a cap cursa ni cap excursió, a partir del 2n dia en cursa, em poso en el paper de que soc un supervivent i haig de arribar el meu destí si bull sobreviure, primer em poso amb la pell d´en shackleton, com si hagués de creuar l´Antàrtida, a mesura que passen les hores vaig canviant de cop estic perdut per l´himalaya, i de cop soc com el tiu de la peli “Hasta donde me lleguen los pies” un presoner Alemany en u camp Rus que s´escapa i ha de creuar tota la Sibèria per tornar amb la família, xro tampoc estaré 5 anys jo, jeje... ara em poso a la pell de diferents personatges, i durant tota la cursa m´ho he passat pipa, una manera de passar el rato i enganyar una mica la ment, però la clau de la victòria ha sigut viure pas rera pas, ni mirar el que havia fet ni el que em quedava, viure el moment.

Segueixo amb la cursa, començo a escalar i ja soc a la collada de ferreroles(2.532m), 1ª petita victòria, i amb unes vistes que fan trempar, i ja la 1ª baixada tècnica, fins al 1r avituallament, que allà tenim a l´amic Massa ajudant a l´organització, em foto de tot i més i li dic massa esper-ho tornar-te a veure, ja que aquell avituallament és l´últim també, dons a gas i anar pujant.
 

Fa una tº excel·lent per córrer, ara de tant en tant una remullada i com nou, vaig tirant pujant i baixant muntanyes, i abans de arribar el 2n avituallament em passen en Jordi i en Salvador, que van a tope, a l´avituallament ja em foto les botes un altre cop, haig de dir que també ha sigut la clau, sortia de cada avituallament ple i havent menjat de tot i begut de tot, només amb aquest sentit ja he amortitzat els cales de la cursa, i si poder he perdut de 20 a 30 minuts a cada avituallament, però m´ha anat de collons, i abans de sortir veig un tiu vomitant a sacu, quin fàstic, però és veu que li ha sentat bé ja que m´ha adalantat el cap de res, en Jordi i en Salvador surten abans del avituallament, jo a la meva, també penso que estaria molt bé anar amb ells, però bull guardar pota fins al final, dons amb un pim-pam ja pujo al Cataperdis i el clot del cavall, aquí em pilla la 1ª tia, una gabatxa que va bastant a full, ara pujant al Comapedrosa la tia ha fotut un pet important, i vaig fent adalantant a gent i tot fins al pic d´Andorra, una pujada tècnica i divertida, en aquest moment estic a la pell de l´Alpinista “Messner” fent un del seus reptés(fa poc em vaig llegir un llibre sobre la seva vida i tal), jeje cada dia estic més espatllat.

I ja soc al Comapedrosa, allà em trobo el gaitero famós, un tiu amb un timbal i un altre tirant petards, una bona festa i em quedo allà un rato, també veig a un nano moreno, que està amb una manta tèrmica estirat al terra i amb la cara salada de la suor. I de cop em bé un tiu amb la càmera de filmar i jo començo a pensar amb l´any passat que en aquest punt també em van gravar però més com amb l´estat del col·lega que estava allà terra, i després de la petita entrevista tiro cap abaix, i com sempre el refugi del Comapedrosa arrebossar de papeo, he menjar tant que surto tip com un ànec.

Aquí ja em trobo amb l´amiga Loreto, que em anat molt tram junts, la tia puja que flipes, a les baixades va normal, i a mi ja em va bé, així no forço els genolls que si vaig sol m´encigalo ràpid., aquest tram el fem bé, anem xarrant i menjant km´s, o sigui fent servir la tècnica de la meva mànager/capitana, jeje.

A l´avituallament del coll de la botella, ja comença a fosquejar, hi ha un grup de musica allà dalt com mola, dalt unes pistes d´esquí, musica en directe, simplement increïble, dons en aquest avituallament enlloc de aquarius omplo el bidó de té calent, i em fot pal marxar d´allà, s´hi està molt bé, dons per feina i cap al bony de la pica, ja enxufem els frontals, hi ha una lluna plena increïblement guapa. Aquí ja aviso a la colega que després bé una baixada divertida, amb cadenes i cordes, molt tècnica i llarga, a més aquest any la fem de nit, dons deu ni do, la baixadeta, s´ha fotut de cul unes quantes vegades, jo m´he caigut 2 vegades, i la 2na m´he fet mal i tot, he caigut i m´he clavat el pal de caminar a la panxa.

I xino-xano fins a la Margineda, que hi ha concertillo i botellon per allà fora, aquí canvi de mitjons i samarreta, en aquest punt ja trobem uns quants cadàvers, és una baixada que et toca, i aquí s´ajunta un mexicà que ha vingut expressament de Mèxic per fer la cursa, el tiu va amb dos capes i el paravents, em fa suar només de veure´l a més quan parem a la pujada, al terra veig gotes de suor gegants, li dic que s´ho tregui que l´esperem però el tiu diu que no, la Loreto va enxufadissima i jo començo a tenir molta son, vaig fent esses molt de rato i els dic que tirin que els pillo a la baixada, quanta son, mai havia tingut tanta son, fins que m´adormo corrents i caic al terra en rodo, m´he fet una petita rascadeta de res, però tal com caic em quedo allà al terra i em poso a dormir, em desperto de fred i perquè m´han caigut 4 gotes i arribo el control, el tiu em diu que és pensaven que m´havia passat algú, ja que com em seguien i tardava molt estaven preocupats, els i he explicat la meva situació, li dic que anava amb la 1ª tia i em diu que fa casi més d´1 hora que havia passat, i és el temps que feia que dormia, dons una mica ratllat de la pèrdua de temps, li enxufut a la baixada, però encara tinc son, em costa obrir els ulls, fins que veig el mexicà, va molt tocat el colega, i tiro fins a baix de tot.

I ara toca pujar fins a Naturlandia, és de dia i estic per fi despert, pujo a ritme i vaia tela la pujada, és fa dura i tot, un cop a dalt veig 2 tius que venen i...cagum la puta sagrada, son el Sergi i el Clave, casi em poso a bramar quant es veig, m´expliquen la situació, i m´ajuden a repostar de aigua i a canviar la bateria del Gps, moltes gràcies companys, m´han animat molt i vaig tirant, volia esperar en lluís que acabava d´arribar, però em pillava el fred i li dic que tiro de trankis.

Ara toca pujar la ostia fins el Coll del Bou mort, ja ho conec i és una pujada llarga de collons, dons paciència i gas., em diuen que porto 100km i m´en falten 70 km´s, però jo estic a la meva aventura personal i penso com si m´en falten 100 més, el meu destí el tinc clar i d´es d´un principi sé que ho aconseguiré costi el que costí, que poder passa alguna cosa, però ha de ser molt greu perquè m´aturi, dons en el lloc on s´ajunta la cursa, esper-ho 10 minuts aviam si bé en lluís i aprofito per fer uns trucs els amics que estan a l´Ehunmilak, de moment van de conya i això m´ànima més, i ja vaig pujant ja que penso que en Lluís s´ha quedat més rato el refugi.

Dons casi sense para faig la pujada i cap el refugi de Perafita, i fins a l´Illa és fa ràpid i no és tècnic, recordo que l´any passat aquest tram el vaig fer corrents fins a l´illa ja que estava apunt de ploure, i que per cert vam estar 2´5 hores parats per pluja, i a L´Illa em trobo a un Andorrà que l´any passat vam compartir molts km´s i aquest any està d´ajudant allà al refugi, i unes noies em diuen:- tu ets en Joel, i jo dons si, es que fa 3 hores han passat uns amics teus preguntant per tu, això em fa feliç perquè vol dir que en Met i en Saus van bé, a part la tia em diu que estaven de conya, i un cop vaig per marxar veig a la Loreto que està allà que ha intentat dormir 20 minuts, em diu si pot anar amb mi, i l´esper-ho, al cap de 10 minuts pirem, aquí ja sabem que anirem junts fins al final, i anem fent conya i xarrant anem menjant kilòmetres, el tram de l´Illa fins el pas de la casa és diferent, més llarg i no trobem ni deu, a part un cop al pas de la casa, tenim un avituallament de puta mare.

Aquí em torno a canviar de mitjons i samarreta, les sabates en portava de recanvi, però he anat tota la cursa amb les mateixes, em foto com 3 plats d´amanida i una sopa, embotit, formatge, etz... m´entres trago tot el que veia trobo a un altre amic Andorrà, que l´ any passat vam entrar junts a meta juntament amb en Jordi, el saludo i nosaltres també anem tirant, aquest tram fins al pas de les vaques és nou, pugem pel recte i amb un camí molt brut, una pujada molt heavy de uns 800m desnivell, aquí ja comença la part yonky de la cursa, és fa fosc a mitja pujada i comencem a beure al·lucinacions, ja l´any passat em va passar, però aquest any ha sigut més bestia, la Loreto flipa, perquè començo a saludar a una persona que no hi era, estàvem sols enmig la muntanya i jo hola com va tot, dons no hi havia ningú, era una puta roca amb una cinta i semblava una gorra i una persona, quantes paranoies, m'entres anam fent, cadascun explica les paranoies que beu, és increïble, cada vegada va a més, al final ja ens fotem uns farts de riure, i aviam qui la diu més grossa, jo crec que aquesta part de Andorra i ha algun gas que et fa veure visions, ja que les 2 vegades que he estat en aquesta zona veig coses que no i son, des de persona i animals a roques que semblen refugis i tendes de acampada, i de diferents models, al final ens diem de mirar el terra, la llum i tirar endavant.

Aquí a l´avituallament de la Vall d´Incles amb trobo amb un amic del sables, l´Ignasi, que em fa molta il·lusió veure'l, ens saludem, canvio la bateria del gps i cap amunt, tinc la sort de coneixem aquest tram i li vaig diguen a la Loreto lo que queda i el que fem, per on va, però en aquest punt, la vaig liar una miqueta, li dic, mira després de aquest coll, baixem i ja només quedara una pujada, dons fem el coll, i mirem que la cosa puja, però puja fins l´infinit, veiem un muntanyot i dalt de tot una petita llum, li demano mil disculpes, li faig la pilota diguen que ella és la única, la única tia (i la vaig clavar, perquè cap més tia de les 6 o7 que i havien van acabar) i amb paciència anem pujant però de cop i volta augmentem el ritme molt fort, pugem com si fos un kilòmetre vertical, volem arribar a dalt el més aviat possible, ens hem cansat molt, però ja som a la “cresta de la cabana sorda” inclús veig unes llums que teníem a darrera i estan el quinto cony, i ja baixem fins el refugi, que ens quedem xops per passar en uns bassals, dons fem una mica de conya amb els organitzadors m'entres mengem unes sopetes i a per la ultima pujada.

Anem fent amb conyes i al·lucinacions i parem un moment, em diu que vol dormir una mica, parem 10 minuts i seguim, jo m´he estirat també, però no he dormit, sinó m´hi quedo allà mig, i tornem a la marxa, aquí trobem a l´Ernest, que tb té son, li donem una mica de cafeïna, jo també m´en prenc i anem tirant, vaig enxufadissim, com que mai prenc cafè em fan molt d´afecte.

I ja fins a la Collada de Meners, siiii, ja només queden 18km de baixada, aquí és fa de dia per 3r cop a la cursa, i el més bo de tot és que estic de puta mare, durant tota la cursa em deia de reservar fins aquí i després a full, bueno la veritat és que tota la cursa he estat molt bé i ànimat amb el cocu el 100x100, en aquest punt estic eufòric perdut, anem baixant, li dic a la Loreto si vol córrer, que jo estic perfecte i em veig encord que córrer els 18km´s fins al final, ella em diu que tiri que li fot mal el genoll, però jo li dic que no, que després de tantes hores arribem junts a meta si o si.

I xino-xano fins a l´últim refugi, ens trobem en massa, que em fa il·lusió veure´l, i estic allà un ratet i després em quedo a xarrar amb el parent de la Loreto que ha quedat 3r de la general, m´entres ella anava tirant, i li enxufo el turbo per desfogar-me una mica fins a pillar-la, he flipat, baixant estic a tope, he adalantat a 2 tius de la ronda a tot drap, i ja caminant fins al final, a ella li sap greu perquè ens van adalantant gent, però li dic que no és preocupi que a mi quedar el 16 o el 21, i perdre 1 o 2 hores me la porta fluixa, li vaig fent conya diguen-li, t´imagines que ara bé una tia per darrera i t´adalanta, jejej, després de casi 50 hores i casi 170km, quina putada no? i ja els últims 150metres l´obligo a córrer per l´entrada triomfal., han atraçat la solidaritrail 20 minuts per esperar la nostre entrada, estava ple de gent a rebentar, brutal entrada a meta, de les millors.

Ara em direu que soc un flipat, però he arribat super bé, el meu jefe em diu que vaig arribar tot sec, però em diuen que a meta està a 30 km´s i em lo bé que he estat de cocu arribo segur, també dir que és la 1ra vegada que no pillo cap pajara en una cursa, jo ja no entenc rés, a partir d´ara haure de fer només curses de més de 160km´s per no pillar pajaras., la Loreto m´estava molt agraïda per haver anat amb ella tantes hores, inclús em va regalar 2 entrades per Caldea que li van donar, però jo també li estic, perquè a les pujades he anar a roda d´ella, i m´ha ajudat molt, gracies Loreto ets una crack de persona i de corredora., tb és increïble com pots a arribar a conèixer algú amb una cursa tan llarga, es que un te tantes hores.


Agrair a tots els meus amics que m´han animat tant, també bull agrair el tiu de l´hotel, que m´ha invitat l´última nit i a un esmorzar de puta mare (el tiu flipava amb el que havia aconseguit i em va invitar) i sobretot agrair a tota la organització, a tots els 300 voluntaris que estaven a tots els 60 punts de control que havíem de fitxar, que s´han de estar 2 dies passant fred entre 2.000 i 3.000 metres d´altura, i estan allà amb un somriure i donant-te ànims, sense ells tot això no seria possible, un 10 a tots i moltes gràcies per fer-me fer complir un somni.

fi.


Kilòmetres: 170 km
Desnivell Positiu: 12.000 m
Desnivell Total: 24.000 m
Pics/ports: 15 per sobre els 2.400 m
Punt més Alt: 2.942 m
Altitud mitjana: 1.985 m
Temps: 49:12:21
Classificació General: 21
Classificació Sènior: 13 é
 
 
 

7 comentaris:

david ha dit...

Joel...felicitats!.
He passat una bona estona llegin-te.
M'agrada el teu estil directe i sincer, sou collonuts.
Una cursa sense pàjara...no és una cursa, je je je.
Una abraçada nanu.

Jou27 ha dit...

merci nen, i felicitats a tu tb pels monegros.
si realment va ser molt extrany no pillar cap pajara, xro sempre hi ha una primera vegada, quan vaig passar pel pas de la casa vaig pensar amb tu, bueno fardava que coneixia un tiu que va saltar d´una ambulancia per arribar aquest poble, jejejej.
vinga crack a kuidarse

Pescallunes ha dit...

Felicitats crak!! quasi 50 hores fotent-li canya, quina passada! M’encanta llegir els comentaris de les teves curses.
També t’haig de felicitar per les millores en l'ortografia

Sebas Guim ha dit...

ADMIRACIÓ, Joel. Amb majúscules. Gran guerrer,estàs fet una bèstia. Enhorabona!!! Una abraçada.

doktor8 ha dit...

jo de gran vull ser com tu!!! Ets una p. maquina!!! ENHORABONA!!!

Anònim ha dit...

moltes felicitats!!

una persona que et llegeix el bloc i queda acollonit de les teves aventures!!!

Jou27 ha dit...

merci gent, ha sigut una aventura increible.