divendres, 1 de juliol de 2011

En busca de la LLibertat

Aquesta setmana necessitava alliberar la meva ment i crec que ho he aconseguit, portava un parell de dies una mica ratllat per lo passat el finde, em sentia com si hagués fallat els meus, portava 2 anys portant victòries a casa i per primer cop portava una derrota, i estava a Peñalara amb part de l´equip de la Transalpine, i era com si els hagués fallat, però he vist que no és cap desgràcia ni rés dolent, el contrari: he aprés moltes coses importants i em pot fer posar cap i ser més fort.

Dons haig de dir que aquesta setmana he entrenat com mai, sobretot el dimecres, que va ser un dia fantastic, vaig tornar a casa a les 10 de la nit i brut, vaig agafar un llapis i un paper i vaig començar a escriure el que sentia i aquí ho poso per llegir-ho en un futur:


-Wau, quina experiència tan increïble, necessitava alliberar la ment, trobar-me, sentir-me viu, com quan m´embardisso per camins inventats, m´els imagino i m´els invento, em sento en llibertat absoluta, em transformo amb un animal, primer amb un gat salvatge que sent tots els sorolls i córrer sense que el senti ningú, en algun moment com un falcó sense tocar el terra i amb el vent a la cara, en altres moments com una persona de fa milions d´anys que córrer per buscar preses o per allunyar-se de algun perill.,

Una sensació de que sóc jo el que decideix el present i tinc tot el mon per descobrir, i tot està ple de coses bones, quan tinc sed busco i escolto atentament on buscar aigua, i faig camí a través de la bardissa, m´esgarrinxo de dalt a baix en busca del apreciat or blau. Que quan té gana olora, observa els arbres i els matolls, enfilant-se per recollir els fruits que em donaran energia per continuar.

Corrents, corrents, corrents, l´aire a la cara, volant, plorant de velocitat, i cridant de llibertat enmig del no rés, un petit punt enmig d´un gran oceà, que és mou durant hores buscant alguna cosa...el descobrir llocs, moments, sensacions, objectius.

En busca de camins nous, eufòria per les grans troballes , al·lucinant per les grans dimensions de la natura, xro que la informació de tot està dins del teu cap en un petit racó, que no ocupa rés de memòria, ja que no tés gens difícil enrecordar-t´en cada petit detall, des de pedres mal posades enmig del camí, des de trencants amagats per les bardisses, des de forats fet per algun animal, des de l´arbre gasta de baix per culpa de la gratera d´algun senglar, des de llocs on recordes haver trobat algun animal salvatge i algun animal mig perdut de la manada. Des de llangardaixos que surten cagant llets perquè no els trepitgis, des de les papallones que et vorejant el cap, des de els ocells que surten disparats de les bardisses, des dels falcons que ronden sobre teu en busca de preses, des del ànec o gallina que s´han escapat d´alguna masia, des del cabirol que amb la pluja no t´ha sentit i és sorprèn de beure't, segurament no havia vist cap ésser humà de tant aprop aquells 3 segons abans de sortir saltant on ens observem son màgics el teu cap recorda aquests instants pel fet de passar per aquell punt on tant havies disfrutat observant la natura.

Penses i pense, amb les coses del passat, del present i del futur, les bones, les dolentes i les increïbles que t´agrederia viure, amb els amics i amb aquelles mosses que estaven tan bones, pensaments de futurs objectius que t´esperen a la vida i de com seran, que normalment no tenen rés a veure però és brutal pensari, podria dir que és com somiar despert, això normalment només ho trobo quan estic entrenant sol m´entres passes per algun corriol que només de passar-hi set posa la pell de gallina de lo guapo que és aquell moment, la terra que estimes i trepitjo, és la meva terra.

Comença a fosquejar, estàs cansat, amb una cara de cansat, però de satisfacció total, estàs brut, tens gana i son i amb al els peus de les hores que portes, els genolls cascat i amb ganes de estirar-te, però estàs enmig del camí, mires enredera i beus la aposta de sol i les muntanyes roges, els prats acabar de segar i els animals cantant, es la hora x, i penses quina putada tornar ara a casa amb lo màgic que és tot això, apures al màxim la llum del dia, i busques un camí més llarg d´arribada a casa, és fosc, actives el xip d´animal, poses les orelles altes, ja que sents sorolls més forts, i canvies la gambada, és més suau, intentes no trepitjar cap branca, i no passar on hi han fulles, actives la visió nocturna i ti veus cada vegada millor enmig la foscor, estàs alerta el 110%, vas arribant beus les llums del poble i pense per dins, un altre cop a la civilització, quina merda hauré de esperar fins a demà per tornar a sentit totes aquestes sensacions.

Arribes a casa i desactives tots els sentits a la meitat, relaxes tots els músculs, i et be el cansament, i observes els danys de la aventura, obres la nevera i arrases amb tot, ja no cal buscar aliment.

Dons aquests sentiments els tenia l´altre dia entrenant, un dia de cada dia després de treballar vaig sortir a córrer 5 hores i per que és va fer de nit, estava flotant, aquests sensacions en cursa no em passen tant, ja que no puc buscar camins nous, perdrem, bueno si que em perdo, però en aquell moment en cursa et cagues amb tot perquè has perdut temps, encanvi entrenant perdre´s mola la ostia, a més si trobés alguna font o alguna cascada, alguna cova.

Salut i a entrenar.