UN GUERRER LLUITA FINS EL FINAL

dijous, 30 de juny de 2011

Gran Trail de Peñalara







El careto ho diu tot....zombi en plena acció


 objectiu al fons


En aquesta aventura el guerrer no ha lluitat fins al final, perquè m´he quedat k.o. I m´he retirat el km 80 amb 4.000m desnivell positius, em faltaven 30km i 1.000m positius, però el que vaig patir, va fer que no m´ho penses 2 vegades.


Ara penso, ostia amb el que havies fet ja, el més dur, i el que faltava, que ja no feia tanta calor i tenia els amics a l´avituallament, però el cop de calor que vaig agafar i amb l´estomac tancat i moltes hores sense menjar, van ser la meva perdició, em moro de ràbia, ha sigut un cop molt baix per mi, ja que he trencat els meus principis de acabar encara que sigui l´últim, però amb els marejos que vaig patir i amb l´estomac tancat que quan caminava, si la passa era massa llarga em feia l´estomac, la part del fetge, això va fer que tardes més a fer 25 km´s que els 55 km´s anteriors, i si poder podria donar l´excusa de les temperatures que si màximes de 36º, mínimes a la nit en el punt més alt de 20º i una mitja de 30º-32º, si podria i també podria donar l´excusa de que només 122 corredors han acabat de 350, i el trail només hagin acabat 22 persones, però per mi això no és excusa, simplement he fracassat...Game over, però també és veritat que em pot ajudar, com dic sempre cada cursa és un mont, i pots o no tenir el dia.

I el més important que m´ha donat força per apendre la lliço han sigut els meus amics de viatge, sense vosaltres, hagués sigut un infern per mi, i m´heu ensenyat que això no és si més no una lliçó del que haig de aprendre i també us bull donar les gracies per les lliçons que tan m´ajudaran a partir d´ara en totes les curses que em queden.
La cursa ha començat a les 6 del matí, vam arribar ahir, després d´un llarg viatge i un bon entrecot.

La sortida ja m´he enxufat amb els primers, però a mesura que anavem pujant a la 1ra pujada el grup s´anava estirant, a dalt em trobo en salva, els km´s ens passen volant, i anem a molt bon ritme, 1r avituallament, menjo fruita i san tornem-hi, anem fent, passem per camins bruts i això m´encanta, pimpam i ja stem al km 30, portem casi 4 hores, però anem reduint, en salva en aquest moment va un pel fluix, però en poc rato es reanima.

Fot molta calor, i arribem al km 37, veig passar un grup de corredors que entrena per la zona amb la Nerea, vaia cracks van a gas, en quest avituallament ja no em sento molt bé de l´estomac, i això no és bona senyal.

Baixem, i trobem un raig d´aigua que baixa a pressió ens i fotem sota sense pensar-ho 2 vegades, fa tanta calor que cada vegada que trobo aigua em remullo una bona estona, cap al km 45 m´obligo a fotrem una barreta, ja que no n´he menjat cap i seria la última, em senta com el cul.

Arribem al km50, tampoc puc menjar rés un tall de taronja, en salva és fot les botes i li senta de p.mare, i anem tirant, ara bé un tram dur de collons fins a Peñalara a 2.600m, a ple sol, sabem que a partir d´ara no hi ha riu per refrescar-se i en prou feina cap sombra.
Anem pujant fins al punt que li dic al company, jo paro aquí una estoneta que no estic fi, el colega ja em diu que no em beu gaire bé, estic vermell com un tomàquet i la cara plena de suor, li dic que tiri que ja l´atrapo de seguida, jeje, m´estir-ho un rato i segueixo intento no perdre el ritme, xro impossible, m´estiro mig grogi, em va passant gent i em pregunten pe meu estat els i dic que bé, em poso a una ombre apartat del camí i em poso a dormir un rato, em va bé, xro no és suficient, intento menjar xro impossible, vaig fent metres i parades, em sento a terra i tanco els ulls, tinc microsons, vaig fent eses pel camí, les he passat putes també hi ha un angles que està com jo, ens nem tornant amb les parades, el tiu em sona d´alguna cursa., ara en ell l´han tingut que anar a buscar per que estava més xungo que jo, o igual.
Estic a un avituallament i passa la montse, em fa aixacar del terra, jo estic intentant menjar el cul d´un cacauet, anem tirant, xro amb questió d´un minut l´obligo a que tiri ja que va per podi i no la bull fer retresar, em paro amb uns de l´organització em donen una poma i tal com menjo escupo, al final tiro la poma.

Vaig fent com un zombi, parada rera parada, un cop a dalt a Peñalara em trobo en dani i l´oriol, m´ajuden a aixecar-me del terra i em donen un pal cada un, per poder fer el descens bé, s´en van adalantant i m´esforço el màxim a seguir-los per tornar-lis els pals per no fer-los anar malament, al final van tirant.

Mateixa rutina fins al km 80, vaig uns metres amb un noi, està fotut de peus l´observo com va super lent i mig coix, com pot ser no puc ni seguir-lo, em veig que realment estic per llançar, arribo a l´avituallament i ja marxen en dani i l´oriol si deuen haver estat un bon rato perquè jo he tardat la vida. I aquí acaba la historia ja que aquí m´he quedat, em fot però he patit el que no està escrit i estic sec per dins.

Felicitar a la montse que ha fet 2na, a la Angela que és una crack i té temps de tot a més ha fet 4rta, en dani perqué a part de les butllofes ha acabat com un campió i l´oriol que també ha acabat, felicitats gent i merci pels ànims.
 
I sé que algun dia tornaré a fregar els plats que m´he deixat sense rentar... no sé si m´explico.

2 comentaris:

david ha dit...

Tanto va el cántaro a la fuente ..que al final se rompe. Em sap greu dir-t'ho, però algun dia havia de passar, tot i que tots sabem que estàs fet de ferro colat i acer inox. je je...
Va! cuida't i fe bondat i a veure quan coincidim de nou,
una abraçada.

Jou27 ha dit...

ei david, kuanta rao tens nen, el cántaro ha ben rebentat, jeje, aviam si coincidim aviat makina, i sort a los monegros.