dilluns, 13 de juny de 2011

Cavalls al vent, la travessa (-24hores)





TOT FENT EL CAVALL ...uuuhhhiiiiii

Després de casi 3 hores amb cotxe, per trafic i alguna petita pèrdua, arribo al refugi D´Estasen, ja veig moltes cares conegudes, no sabia amb quin grup sortir, però veig que a tots els grups hi havia amics de muntanya, som al voltant de 40 corredors, dons finalment he triat de anar amb el grup que arrencaven a les 22:00, ja que em feia pal sortir a les 2 del matí o a les 4 del matí, l´únic que clar a falta de 20 minuts, els dic, -va vinc amb vosaltres, però no havia sopat i encara avia de anar al cotxe que estava a baix del parking a preparar-ho tot, que encara no he fet ni la motxilla o sigui que a córrer per no fer esperar la gent, m´entestant li dic al col·lega del refugi que em prepari 2 entrepans de formatge.

Dons arribo a sac el cotxe, amb les preses, vaig separant tot el material que crec que necessitaré, i burro de mi, no agafo, ni guants, ni buff, ni roba d´abric, i de menjar agafo 3 barretes i els 2 entrepans de formatge.

Al final sortim a les 22:15 del refugi, per que el guarda no em tenia a la llista, fins que he pensat que estava amb el nom de L´Angela, ara amb la tonteria 10 minuts més, l´únic bo es que el tiu m´ha cobrat 20€, amb el forfait i els 2 entrepans, no sé si és el que val, però la samarreta i la gorra salomon, ja s´ho deuen valer.

Ens esperen unes 7-8 horetes de nit, i jo en màniga curta i un paravents de 20€, que ja és com he sortit del refugi.

Em fet un grupillo molt ben perit, ple de corredors atrapats com jo,(el nombre de corredors del grup, és una incògnita, ja que canvien els números cada 2 per 3, jejeje....això o molts amics imaginaris) el camí està enfangat i les baixades és fan divertides plens de “uuuiiii” i les pujades lentes i enfangades, a les pujades més dures, i cap al final amb el típic silenci de concertació, per afrontar-la... m´encanten aquests moments que saps que tothom s´està esforçant per arribar a dalt.

M´encantà la ruta dels Cavalls del vent, té unes pujades i unes baixades, molt llargues i dures, perfecte per entreno per Andorra, Montblanc i Transalpine, a més que em fet tota la nit, cosa que poder em anat un pel més lents, però que també anirà molt bé per les curses llargues que hauré de passar nits amb blanc, ha sigut un entreno collonut, amb moltes sensacions diferents:

-He passat tota la nit molt bé i sense cap problema, i encara que és divendres que portava currant des de les 6 del matí, i que he fet una setmana molt completa d´entrenament, he anat sopant talls petits de bocata a mesura que paràvem una mica, ara una queixalada, ara 2 i anar fent (mai un bocata avia durat tant, el segon entrepà l´hem compartit amb el jordi a l´últim refugi després de 14 hores, jeje),

-He conegut a gent molt ben perida + amb la gent que ja coneixia, això comporta menjar els km´s i les hores a destall.

Dons m´ha passat la nit molt ràpid i em sento bé i amb ganes, fins que he començat a agafar fred de veritat, ha fet fresqueta tota la nit, però a partir de les 5:30, 6:00, m´ha agafat per dins i m´ha atacat, no sé com afrontar-la, ja que no tinc rés de abric, i estem al refugi del Rebost, que em parat uns 15 minuts, ja que abans no hem parat casi rés i aquí ja estic tremolant i falten uns 900-1.000 positius fins al niu de l´Àliga que està a 2.500m, anem pujant a ritme, faig diferents moviments per escalfar tot el cos, anem amb el guido una mica més endavant i ens hem perdut, aquest moment de trobar camí, que em parat uns instants per retrobar el camí bo, han sigut dels més durs, ara el més dur ha sigut a dalt el refugi, un vent terrible...fred extrem, he fet bivacs a l´hivern a més de 2.000m a sobre la neu, i no recordo haver passat tant fred o poder semblant, però quan em començat a baixar, a 10 metres, casi em quedo al refugi, no em veia encord a fer un pas més, a passar més fred, portava 2 hores patint molt pel fred, però anem baixant i a mesura que baixem, recupero una mica de calor, però fins que no em acabat cavalls que he estat amb la fred a dins.

I no sé si ha sigut el fred o no, però m´he quedat una mica dèbil, a les pujades em costa més, durant un bon tram, després m´he quedat amb el Jordi una mica més enredera, fins que m´he recuperat de cop, em dec haver recupera´t del fred, i ell està amb butllofes, dons ja li he dit que no pateixi que anem fins a Estasen junts, que quantes més hores millor, ja que seran més hores d´entreno, i em anat explicant-nos la vida i tirant  xino-xano pujant i trotant a les baixades, ja decidim anar fins al final a aquell ritme, un cop al refugi els diguem el Sergi, el Clave i el lluis que tirin, que nosaltres parem un moment, ens em menjat l´entrepà que em quedava i una cola tot conversant amb el guarda del refugi, al final ens hem quedat uns 30 minuts, ara la parada més llarga ha sigut de 45 minuts el refugi del serrat, ja que tots el que em passat abans estaven tancats, i en aquest ens em fotut un entrepà de truita a la francesa i un té..mmm, i ja la última pujada que ha passat volant i trotant fins al final, realment he acabat molt bé, ja que com hem fet el circuit de trankis, les cames les tinc perfectes.

La lliçó del dia: “vísteme despacio que tengo prisa” quan vagis a muntanya no escassegis amb la roba d´abric (ni el menjar) ho et pot passar factura.

Al final han sortit uns 80 km´s amb 5.500m positius, amb 17 hores i 55 minuts, un molt bon entreno a una zona espectacular... m´encanta i amb ganes de repetir-ho ja i molt content pels companys de travessa, gent de puta mare.
 
 
.