UN GUERRER LLUITA FINS EL FINAL

dimarts, 17 de maig de 2011

TRANSVULCANIA 2011

Transvulcania, l´Erupció Total.

El abans de la Batalla:
Em estat a un hotel de 4**** que se ten va la pilota, tenia 12 piscines, estan sonats aquets Canaris, i també tenen bon menjar i unes habitacions brutals, lo que ha estat molt bé, es que estàs a l´hotel amb tots els corredors i amb tots els “pros”.
El dia abans de la cursa, abans de anar amb en Jose i en Jaume a buscar els dorsals, he anat a corre i em fotia mal tot, unes males sensacions increïblement dolentes...però no em preocuput ja que en cursa la cosa canvia, bueno...


El lloc:
Una cosa que m´he quedat al·lucinant ha sigut aquests canvis de paisatges tan sobtats, bull dir que per exemple, estaves enfilant-he per terreny volcànic amb pedra i sorra negra, i de sobte et trobaves enmig de una vegetació salvatge i tropical, i a sobre el cel ennuvolat i i m'entres passaves pel mig dels núvols que se´t humitejava la cara, tant et podies trobar un bosc de pi típic Canari (molt resistent els incendis) com uns muntanyots increïbles, i en aquell moment et sents deu, allà dalt.... sobre una catifa de núvols, la vista que tens, és com quan volàs amb avió i mires per la finestreta, et sents lliure...voles.




 









La cursa:
Ens trobem al far i cap a darrera els cracks, que és important sortir ràpid ja que sinó és forma un tap a la sortida, dons les 6:00 del matí i patapum, a tot gas, ara només de sortir cau un tiu a terra que el salto d´una gambada, però més d´un l´ha trepitjat pobre, i cap amunt s´ha dit, jo físicament estic bé, no em fa mal rés, però em sento que no tiro com de costum, dons bueno he sortit ràpid i no trobo cua, ara intento seguir a la gent i no em veig amb cort, penso que collons em passa, sé que hauré de fer servir una altre tàctica, o sigui reduir unes marxes i posar el xip de disfrutar del lloc i del que estic fent, i axis és de moment, passem un poble de nit, que hi ha un munt de gent fent un passillo i animant, els dic si és la meta o ha passat algú, ja que és un poble de 4 casses ihi ha un ambient increïble.
La cosa va pujant i és fa de dia, em passa la Mònica, porta un bon ritme i la intento seguir, però per moments se´n va fins que li perdo la pista, increïble el cocu que té per córrer, ja em va sorprendre a sables la regularitat que tenia., i jo al meu ritmillo de xip-xap, fins el km24, allà torno a dir per 2na vegada, que sembla que entri a meta, molta gent i un arc d´arribada, i és que aquí acaben els que fan la curta, menjo un parell de talls de fruita i al tajo.


“cervell vs estómac”, la batalla final:
En aquest punt, ja ha començat la meva lluita personal, cervell vs estomac, l´estomac em comença a avisar que avui no tenia el dia, caguamblaputadoros, i encara haig de baixar més el ritme, dons no passa naa, a disfrutar, pujant vaig lent però sense parar, en algun moment em dona senyals d´alerta, i em sento una mica malament, vaig passant avituallaments sense menjar gaire, ja que no m´entra res, però intento forçar-me a fotrem fruita almenys, però veig que no li va bé a la panxa,.



Un dels trams més espectaculars de la cursa:
Ara bé una zona que m´ha agradat molt, ja que hem anat crestejant unes muntanyes molt guapes, increïble, només per aquest tram ha valgut la pena venir, al km-50 i avia un avituallament, m´he fotut un tall de xíndria i he reposat 10 minuts, em fotut una galleda d´aigua freda pel cap i preparat per una baixada molt bèstia, ha sigut llarga de collons uns 18km, i jo amb la impotència de voler baixar a destall i no podia ni trotar casi, tenia un malestar estomacal en aquest punt bastant heavy, en aquest tram he pensat massa amb el que em passava, m´he fet a mi mateix moltes preguntes (he aprés que no és bo pensar tant, jejje), casi a baix de tot, i avia unes coves, algunes amb giris i altres amb gent d´allà, m´ha fet gracia uns hippis que estaven per allà tocant la flauta.

I per acabar-ho bé al final i havia una pujada, aquí estava bastant tocat i he decidit parar 5 minuts o més, ara venia un tiu i em diu que feia si la meta estava a menys de 10 minuts, i jo que sabia si a mi em marcava 74km el gps i pensava que m´en quedaven 8 o 9, dons era veritat ja i érem, és la típica pujada que tothom pateix, xro que saps que és la última.

Felicitar a l´amic, Jaume que ha fet un carreron quedant 13é, també han fet molt bona carrera la gent de diedre 3r equips, aquesta penya està a un nivell molt alt, en Mia i en David s´han sortit els 2, crec que no volien fer esperar a les dones, l´amic Voro que és de l´illa i ell mateix em deia que ni és creia el temps que avia fet i sobretot felicitar a la Mònica, que ha guanyat i no ho tenia gents fàcil, kina crack, ets la millor!!, també felicitats a tots els finishers que la cursa ha sigut dureta, però amb lo guapa que ha sigut a valgut molt la pena,...felicitacions a tothom.

La proxima està a 6 dies vista, la CBXR, fisicament no tinc cap dolor, però tinc l´estomac que encara se´m remou per dins, i som dijous, no sé si he agafat alguna passa però em dona mal rollo, ara simplament aniré a disfrutar de la costa brava i aviam si puc acabar.

Moltes gracies a tots els companys d´aventura i merci pel vostre suport i també ha sigut un plaer haver a conegut a tantissima gent tan benperida.

Kilòmetres: 80km
Desnivell Total: 8.525 m
Temps: 11:47:56
Classificació General: 81


3 comentaris:

Sergio ha dit...

Joel, ets el puto crack. M'has fet vibrar llegint la teva crònica de la cursa, moltes FELICITATS. Molta sort en la CBXR. Sergi (MDS jaima 46)

david ha dit...

Bona crònica nanu.
Jo no sóc ningú per donar consells doncs també sóc una mica baliga-balaga però, no hauries de descansar una mica? je je.
De bon rotllo...
Cuidat.

Jou27 ha dit...

sergi: merci nen, la CBXR a anat prou bé dintre el ke hi ha, ja texpl. , salut.

david: ei baliga-balaga com vas makina, ara només entrenos i 1 mes sensa curses ke estic fet merda, ei vaia karreron et vas marcar a la palma, felicitats i fins aviat