UN GUERRER LLUITA FINS EL FINAL

dijous, 28 d’abril de 2011

7ª MARXA DE RESISTÈNCIA DE LLANÇA

DOLOR PER DONAR I VENDRE

Com diu un gran amic i persona que admiro molt “L´important no és com comença sinó com acaba”, es la frase que em venia el cap quan les he pasat putes els primers 45km.

Arribo a Llança i ja comença a ploure fort, un cop vaig cap a agafar el dorsal, ja començo a trobar coneguts i això que no m´esperava trobar a gaire gent, em fa il·lusió trobar en Jordi que fa temps que no veig, en Rafa, L´Angel, els de Banyoles, i a molts corredors( ja veig qui estarà a les places de davant), molts és pregunten que faig allà si fa 2 setmanes estava al MDS, però els hi dic que la droga és forta i apreta.

Dons bueno, anem cap a meta plugen i patapum, sortida normaleta, no sé com em trobaré ja que fa només 2 setmanes em vaig menjar 250km, però com sempre m´agrada començar a davant, i amb la sorpresa que trobo els amics que anirem a Chamonix, em fa molta il·lusió, ja que no sabia que vindrien, només falta L´Esteban i ja seriem els 5 que hi anem, he conegut el Gerard que no el coneixia i que també bé.


Bueno al lio, anem pujant i ja veig en jordi que va sol a davant, a mi em comencen a fer mal les tíbies i baixo el ritme, però sense parar de corre(ritme bastant ridícul, però eficaç), la veritat és que no em sento bé i sé que avui sofriré més del compte, ara plou però plou poc, el camí que fem ja el vaig fer a la costa brava i m´en recordo bé ja que va ser un lloc on em va marcar a la última etapa, on ens ho jugàvem tot ( si jo allà vaig petar motor), anem pujant, les tíbies van fent, sé que aquest dolor tard o d´hora marxarà, i quan decideix marxar, em comença a fer mal les plantes del peu (km10-15), aquest dolor no sé pas si marxarà, però és suportable, i comença un descens en direcció llançar un altre cop, llàstima que estigui tapat, ja que és una zona molt guapa, i amb els que anem ens anem perdent, bueno simplement no trobem senyals i han desviaments, anem cridant per si ens sent algú però “nanai de la xina”, encara em tingut prou sort i les pèrdues han sigut mínimes, penso en retirar-me un cop a Llança, ja que em foten mal les cames i bull estar bé per la Transvulcania, però com sempre que m´ho he pensat això de retirar-me, em passa per la ment “i que faràs si et retirés, si aquí fent això és on estic millor i on em sento lliure ”.

Dons Gas a la Burra, ara comença una pujada guapa guapa i el dolor canvia de lloc, precisament a la cadera, no és molt fort però molesta, penso val la pena sofrir sense cap motiu, no és cap objectiu principal i no em rallaria la retirada, però començo a pensar i m´entra l´esperit lluitador i segueixo endavant, pujada dura de collons, després d´un avituallament que veig que hi ha pasta, però amb fruita i grana vaig que xutes, aquí ens perdem amb un xaval i pugem al castell, però per darrera bé gent i ens incorporem, ara per mi ha estat la part més guapa de la cursa ja que em crestejant uns 3 km´s una part super tècnica i bastant perillosa ja que estava tot moll, i després pista i carretera, pel camí em vaig trobant els de Banyoles que pirulen per la zona en diferents llocs.

Ara bé una zona de Asfalt i pista el dolor s´ha traslladat al genoll, a la part on tenia la lesió fa uns 6 mesos, m´he fet kaka, ja que tenia por de recaure, i les he passat un pel canutes, i de cop em trobo a l´Albert a darrera el grup que anaven amb en Josep maria i en Gerard, s´han perdut una mica, la veritat és que està marcat bastant malament en alguns llocs., i li comento el meu estat a l´Albert i em dona un IBU, i li dic que vagui tirant que jo vaig la meva cursa i per mi avui és com un entreno.

Km 44, menjo molts plàtans i moltes taronges, ja que és el que millor em va a mi, aquí em comencen a desaparèixer tots els mals, i a part em trobo un noi que em reconeixia per la veu i es perquè aviem fet casi tota la Matagalls junts i es clar de nit et quedes amb la veu i anar xarrant i explicant batalletes, arribem a bon ritme fins a Cadaqués, allà veig a bastanta gent i ens diuen que estem amb bones posicions, em menjo uns brunyols bonissims, caldo un entrepà i gas.

Ara em fet un molt bon grup de 6 o 7, que ens anem coneixent i tirem a bon ritme, jo em trobo molt còmoda, que estrany que és el cos humà, jo ja no entenc res de res, crec que demà i durant una setmana no em podré moure però de moment estic bé.

Estem a una zona molt guapa de camí de Ronda i aquesta part no em sona...perfecte, em arribat al far, km 57, aquí ja ens separem una mica, jo vaig amb l´Albert, te una mica de rampes a les pujades, però les fem caminant a bon ritme, ara toquen 3 km´s de carretera i trencant a la dreta, dons em agafat un altre trencant i ens perdem, per on collons és el camí makagum-seuna, aquí no està rés marcat, però finalment entre els 3 retrobem el camí, fem xino-xano i anar xarrant amb l Albert, i de cop, venen en David i en juan diego per darrera, és coneixien el camí i també s´han perdut, L´Albert ens diu que anem tirant i així ho fem, i em anat els 3 junts tot el rato, a més va de conya per que és coneixen molt bé el camí a part de que són molt bona gent i ens ho em passat de p.mare.

Dons tornem a fer una part de la CBXR i un cop a la carretera em cardut la nata més estúpida de l´última dècada i se´m puja el bessó, crec que en una cursa a peu mai m´avia agafat rampa, però amb aquella ostia tan absurda per l´asfalt, s´em va pujar, ara al cap de 15 segons, ja estava bé i apunt per tornar a corre, ara ja veus jo i l´asfalt no som gaire amics, i ja fem els últims km´s a bon ritmet fins a meta, ah i entrada super triomfal a meta si senyor com a de ser.
Molt content quan he vist que l´amic Rafa i en Jordi Caba han entrat 1rs i han rebentat el record, m´ha fet molta il·lusió, i per part meva estic super content per haver acabat amb tots els dolors que he patit, no recordo haver-na tingut tans en una solo cursa i a més em fet un sub-10.

Kilòmetres: 80km
Desnivell positiu: 2.900 m
Temps: 9:51:58
Posició: 6é de 250
 
ARRIBADA DE LES BONES
 

2 comentaris:

juansil4 ha dit...

M'en alegro molt beig que poc a poc ja estas trobant les formes...
Cuidat que pronte ens veurem.

Albert ha dit...

Ostres! Em sembla que hauries de passar un corrector de català pel text....