UN GUERRER LLUITA FINS EL FINAL

dissabte, 16 d’abril de 2011

26ena SULTAN MARATHON DES SABLES


 UN SOMNI FET REALITAT

EL ABANS DE LA MOGUDA

L´aventura comença el divendres a la matinada, quan casi perdut el vol de Girona-madrid, un cop a Madrid, ens trobem tota la delegació espanyola o sigui sud-america, Portugal, Andorra, espanya i Catalunya, hi ha un munt de cracks i jo el més tendre, agafem un charter fins a marroc, allà agafem un bus que ens portarà el campament, però no sé per que l´últim tram pugem a un camió militar fins al campament.
Allà ja fem la nostre haima, jo avia de anar amb en Jaume, ell el més gran(67) ja que jo era el més petit(27), i sopar i dormir. L´Endemà revisió de material, (finalment la motxilla em pesa un total de 12,500kg, i pensar que els de davant porten 6,500kg), i seguidament revisió del metge, fent una cua de cal deu, i a partir d´aquí ja comença lo seriós, ja que veig que ho tinc tot enllestit i que ha arribat la hora de la veritat, ha sigut dur arribar fins aquí i ara és el torn de disfrutar de valent, la veritat és que tinc unes ganes boges de començar.



alguns frikis

ELS AMICS D´AVENTURA

Bull agrair a tota la gent que he conegut, ja que ens em ajudat tots a superar moments més critics, ha sigut genial, he conegut a moltissima gent de p.mare, hi havia gent que normalment estava sempre a la seva haima, jo podria dir que estava en casi totes, també agrair en especial a la meva haima, que son una gent de puta mare i viure una aventura com aquesta en autosuficiencia i veus la generositat de la gent, és lo més benperit de la cursa, apart coneixes gent després de la cursa que ni sabies que hi eren, i que dius ostia com collons no els he vist, vale som molts però...
HAIMA 46




EL DORMIR

he anat amb una màrfega de merda i apart la vaig retalla i he dormit normalet tiran a bé duran tots els dies, ja que jo estic acostumat a dormir a qualsevol lloc, la putada que quan em despertava per algun pedrot a l´esquena, trobava la màrfega a can pistraus, o sigui que puc dir que he dormit sense màrfega, i he aprés que descansar bé son molts de punts a guanyar, ja que he vist que la gent anava amb màrfegues bones i era un plaer estirar-si, o sigui que en aquest sentit ja he aprés una cosa.

La 1ª nit a fotut molt fred, la 3era després de la 1ª etapa, turmenta de sorra, i després ja estàs tan fet merda que no t´enteres d´una merda i dorms com un nen petit ara després de la etapa non-stop ens han posat la Haima sobre una pedra que no la podiem treure i ha sigut més dur agafar el son, però en resum prou bé aquest tema, i lo que mola molt però et cagues amb tot és que a les 6 del matí et venen els marroquins de l´organització i et desmoten la Haima en qüestió de segons i en tu a dins del sac, increïble amb el temps que desmunten el campament,.
video desmontant haima
video





LA CURSA PER ETAPES


era increïble, a totes les etapes és feia etern quan veies la meta i deies bueno 5-10 minuts com a molt i ja i soc, i estaves 30 minuts i encara no arribaves, psicològicament durissim, ara quan realment arribaves era 10 vegades més triomfal.

1ª etapa, 33km, DAR KAOUA / KOURCI DIAL ZAID

video 1r etapa
video

 33 km dels quals passem uns 13-14km per les dunes més altes de Marroc,
 comencem com coets i això que em repetia, bes trankil, bes trankil..i els collons, a sac des del principi, com a mi m´agrada, i el cap de rés dolor tibial, com moltes vegades, però sé que aquest dolor és per estar fred i que marxa de seguida, i els 1ers km´s plans, fins que entrem a les dunes, uuuauuu brutal, és màgic aquest lloc, em faig moltes fotos i disfruto com un nen petit a les dunes, que algunes les faig a 4 potes.
Això que trec les xuxes per menjar i se´m cauen totes per terra, ja em veus recollint-les totes plenes de sorra, però trega una mica de sorra no passa rés.
 I al mig de les dunes, comença a fer-me mal l´ombro i l´esquena de tan de pes, com pesa la puta motxilla (si torno a fer una prova amb tan de pes, penso entrenar-ho més aquest tema, ja que és del que més he patit en tota el sables), passo les dunes, i falten 7km´s de pla fins a meta, dons volia córrer, però no podia per culpa del pes de la motxilla, notava un dolor molt fort quan trotava, o sigui que a caminar, inclús sem van inflar les mans, per que no circulava bé la sang, sé que anava amb molt bona posició i la gent em passava com bales, però no podia córrer, si volia sortir l´endemà, però caminava molt ràpid i tampoc vaig anar tan lent, ara entran a meta corrents, jeje.

Temps: 4:11:46
Posició: 49é
 




2ª Etapa, 38 km.KOURCI DIAL ZAID / JEBEL EL MRAÏER

 

Una etapa de corre molt, i així ha sigut, veig que la gent surt molt fort i no els atrapo, hi ha molt de nivell, aquesta etapa sé que no és de les meves, que és molt de corre, però crec que m´anirà bé, ja que hi ha turmenta de sorra i no fa calor, i això m´ajuda, surto fort i em m´entenc a un on ritme, passem per un poble molt maco que hi ha bastants de nens, però és petit, cursa molt maca, ja que em vist una mica de tot, em corregut per zona pedregosa, per zona de fang sec, per sobre de sorra i per mig de matolls, i també em passat pel mig de muntanyes, molt guapo, a mitja cursa m´ha adalantat la Mònica Aguilera, ke corre molt bé i ja em fet tota la cursa junts, i a falta de 2km´s hem anat amb el federico l´únic colombià de la cursa, una màkina, i ja em entrat més a menys junts a meta.






Ara estic amb un dilema ja que no sé si apretar a la 3era etapa, perquè la etapa Non-stop surten els 50 primers 3 hores més tard i jo estava en 49é posició, i després de parlar amb gent, em quedo em lo que m´ha recomanat l´Emma Roca, o sigui si puc, intentar estar amb els 50 primers ja que és una cosa única i una experiència molt maca, ja que veus la gent sortir primer i els pots animar i perquè estas amb la gent bona, a part que agafes menys sol i vas adalantant els companys que et donen ànims.

Temps: 4:19:35
Posició: 48é


3ª Etapa, 38Km JEBEL EL MRAÏER / OUED RHERIS EST
 
Dons sortida forta, el cap d´uns km´s se m´enganxa l´amic Alex(Andorra) i fem uns km´s, després d´una pujadeta, la cosa és més plana, però el terreny és sorra i has de mirar de no enfonsar-te, ara després de 2 etapes, ja se tots els trukillos bons, l´alex i l´equip de buff s´en van una miqueta, però no els perdo de vista, fot molta calor i de moment, no he menjat rés, intento menjar una barreta i el meu estomac no vol, i aquí bé l´error més absurd que he fet del Sables, com que estic bastan sol i no bull perdre posicions, comença a corre com un obsés, per mig de unes dunes altes, uns 7-8km, i com no pillo una pajarà de les bones, uuaa m´assento uns moments, no puc menjar ni beure, em trobo malament, però vaig caminant i pensant en que queda molta cursa i mica en mica ja arribaré a meta, em tiro aigua per sobre, i vaig tirant a ritme de zombi, ja que és com vaig, ha sigut el pitjor moment de Sables, però arribar a l´últim control m´ajuda a beure que puc arribar, comença una pujada a una muntanya que la faig xino-xano, i em fa il·lusió beure que a darrera meu hi ha l´Angel, dons m´ha salvat la vida, perquè em diu “donde tienes” el xip, i em miro el turmell i no el tenia, i me l´ensenya, com anava zombi, no m´he ni enterat de que el perdia, dec haver donat una patada, xutan el xip, ostia li donc mil gracies i li dic que li dec un sables, això em dona vida, per fer els últims km´s, però em vaig arrestaran com puc ja que estic molt dèbil i ho noto, veig la meta, però no puc corre, m´és impossible, ja he cremat tots els cartutxos i també els de reserva, i arribo creuant la meta al limit, aquest dia em posen 5km més i no arribo, em prou feines he arribat amb les 3 botelles que ens donen d´aigua a la haima i haig de confessar que no he plorat per que hi havia gent a la meta.

Aquesta etapa, ha sigut dolenta per mi sobretot psicològicament, ja que em vaig pressionar per estar amb els 50 primers, enlloc de fer com sempre i corre per sensacions, però finalment sortiré amb els 50 primers ara a un preu que el pagaré l´endemà.

Temps: 4:59:34
classificació: 51






4rta Etapa, 82km, la etapa reina, la Non-Stop OUED RHERIS EST / RICH MERZOUG
 

Veiem sortir tota la gent que esta pel 50 en sota, increïble veure la sortida i tu no hi estàs, i ens esperem 3 hores a sota la haima gran, bueno menys els marroquins que s´han estat casi tota les 3 hores, sota el sol, no ho entenc, amb la calor que fot, bueno ens fan un dibuix en el dorsal per saber que sortim després, la sortida ha sigut brutal, el millor que em podia passar, estic amb la pell enrampada i donem la sortida, sortim tots junts a bon ritme, fot molta calor avui, i al cap d´uns km´s, s´em cau la bengala d´emergència a terra i l´Angel em torna a salvar el Sables, joder com anem, m´haig de parar, treure la motxilla i posar bé la bengala, això em costa un temps ja que treure la motxilla i posar-la és un rato...4 tanques, bueno que quan torno en marxa, estic sol al desert i els veig molt lluny els altres, això em fa apretar la màquina, per intentar seguir el ritme, cada vegada els veig més aprop l´últim grup dels 50, i començem a passar gent que fa 3 hores han sortit em cosata de creure que aquesta gent arribi a meta, però pels pocs abandonaments que hi ha, la gent sol arribar, atrapo a 2 anglesos que son del grup i els vaig seguint, ens fan pujar una pujada i encara apreto més, un cop comença el descens, em trobo l´Amador, kin crack, em fa 1 foto i vaig tiran, fins que el control 2 ja trobo a l´Angel i les noies de Lleida, em donen ànims i anem tirant amb l´Angel, anem trotant i a ratos caminant, veiem un 4x4 i un tiu que li estan enxufant suero, passem el control 3 i allà hi ha en jaume i més gent que ens animen, més endevan també veig a l´Enric, i a un argentí que ens dona un tallet de fruita seca, em va de conya ja que només he menjat una barreta. I anem xarrant i trotan fins que ens trobem al Lalo i el Roger, que ha pillat deshidratació, i després del control 4, sortim el roger, l´Angel i jo, ens posem el llum i en marxa, aquest control fins el 5 ha sigut etern, ja que comença a notar-me fluixet, a més hi han 5km de dunes i trobem un grup perdut que ens diuen que els nens han canviat les senyals, bueno al cap d´un rato trobem el cami fins el control, allà trobem a la leticia, un deu que cura tots els mals, li expliquem una mica lo del canvi de senyals i seguim, inclús en aquest tram em quedo un pél més enrrera de l´Angel i en Roger, em noto fluix, segurament per culpa del dia anterior, però aquí s´ha de lluitar fins al final, amb el Roger diem de parar 5 minuts a l´últim C.P i l´Angel tira, fem la paradeta i sortim, ara ja és segur que arribem, però a un pas lent, hi ha un laser, però son 10km el que falten i no veiem a on comença el putu laser, jo preferiria que ni hi hagués el laser, però bueno, seguim i ja estem a meta, ens fem unes fotos i cap a dormir, l´Angel de l´últim C.P a meta ens ha tret 1 hora, ja podeu veure el ritme en que anavem, i això que feiem trotades de 2-3minuts, content per acabar, però amb aquella sensació de dir, podia haber fet molt més, però per les condicions d´aquesta cursa, ja estic satisfet.

Temps: 12:50:23
Posició: 116é 









Etapa 5, 42 km, la etapa Maratón RICH MERZOUG / TAKKOURT N'TAKOUIT
 
Tenia moltes ganes de corre, em sentia fort després del dia de recuperació i estava euforic per donar-ho tot, i així ha sigut, una marató molt guapa, amb 4 pujades guapes, que les he fet casi totes corrents i com la gent les feia caminant dons he adalantat a molta gent, i un cop aquí he agafat un ritme bonissim, avui em passat a part de una mica de dunes i muntanya, per cultius, és veiam més gent, mé sentit fresc tota la cursa, els C.P els veia i deia: -ostia ja som al C.P, em semblava impossible, això era bona senyal, cap al final he adalantat a l´Emma(la super crack Catalana) i casi atrapo a la francesa(campiona del mon de 24h pista i olimpica), quina makina de ties, i he entrat amb un francés, que ha arribat rebentadissim, ja he creuat la meta i tenia ganes de correr més, avui havia de ser la etapa non-stop i em surto, però la cosa va com va, molt content per la etapa d´avui ja que ha fet moltissima calor i he corregut tot el rato a molt bon ritme.

Temps: 4:16:11
Posició: 33é



Etapa 6, 18km´s, l´Sprint final TAKKOURT N'TAKOUIT / TAZZARINE
Avui encara estic amb més ganes de correr, em noto que ara començo estar fi, per la proxima cursa del desert, i vaig una setmaneta avans per aclimatar-me bé.
Cursa molt ràpida, he anat adalantant gent des del principi, m´ho he passat molt bé corrents, em sentia que volava, potser també pel pes de la motxilla, ha sigut molt espitos, fins que he trobat al Vicente(22 general, crec) i l´he seguit fins a meta, ara a uns metres de la meta veiem a un marroquí que porta el dorsal 3, i l´adalantem, però a falta de 100 metres ens fot una esprintada que flipes, bueno avui m´he sortit, a 11,37 km per hora de mitja, fffiuu, en Patric bauer em posa la medalla i unes fotos, kina alegria ho he aconseguit.

Temps: 1:34:59
Posició: 22é



Resultat final:
Temps: 32hores 12min 31segons
posició: 58é

Resum final
m´ho he passat molt bé, he aprés un munt de coses, també he vist que molta gent que bé aquí per alguna raó, sobretot per ajudar a la gent, jo només he vingut a passar-ho bé i a disfrutar, i he vist que estar molt bé ajudar d´alguna manera a altre gent a través de l´esport, m´ha obert els ulls, per això el dia del non-stop, vaig sortir amb la bandera de obrir-se al mon, ja que en jaume em va explicar de que anava(és una associació de pares de nens autistes) i em va fer il·lusió treure-la aquell dia
Com lo de anar patrocinat, molta gent bé patrocinada, encara que quedin per la cua, jo no m´he mogut i per això he tingut que pagar-m´ho tot jo, crec que si tingués més paliké i em mogués més és pot fer.
Ara al més bo de tot per mi i que m´ha agradat més és la convivència amb la gent, conèixer a les persones que estan igual de sonades que jo, en aquest sentit he sortit ric, m´emporto un munt de bons consells i també he aprés a fer servir més el cap en curses, em servira pel futur., una experiència única i torno amb moltes ganes de tot.



quan pugui penjaré més fotos que a la 4rta etapa la meva càmera va dir adéu...



6 comentaris:

miquel ha dit...

ei crac, moltes felicitats, un altre repte aconseguit i com sempre una cronica estupenda. Vinga Salut i muntanya

Jaume Tolosa ha dit...

Moltes felicitats! Repte superat i amb nota.
Jaume

david ha dit...

Em salten les llàgrimes neng, i t'ho dic de veritat.
Estàs com una xota però vals molt.
Una abraçada.

Víctor Garanto ha dit...

Bona!!

La pregunta del milió:

Repetiràs?

Ja sé que si consegueixes que t'ho paguin segur, però si haguéssis de tornar-t'ho a pagar?

Merci, crack!

Per cert, et van arribar els meus missatgets a la Haima??

Jou27 ha dit...

miquel: merci nen, ha sigut una super aventura i aqui escric un petit resum, a1o

jaume tolosa: merci crack, he vist que bes a la CBXR, ens veiem a la festa, salut

david: gracies, la veritat és que estic molt enganxat...soc un adicte, jejeje, vinga kuidet i recuperet aviat.

victor: la pregunta del millon..
Jo si que tornaria, però només si vens tu, jjejeje, no en serió si que tornaria, però ni aquest any ni l´altre, sinó en un futur,(si m´ho hagués de pagar jo, si m´ho paguen torno cada any) ja que és molt car i ara que ja ho he fet, bull buscar altres reptes, ara jo m´ho he passat molt bé, i el lloc increible.
ha i si van arribar tots els missatges, moltes gracies pel suport em va ajudar en moments critics, fins aviat makina.

Enric ha dit...

Ets una màquina !!