UN GUERRER LLUITA FINS EL FINAL

dijous, 10 de març de 2011

TRANSGRANCANARIA 2011


LA GRAN FESTA CANÀRIA

Marxem dimecres 7 enrampats del cap, objectiu: vacances, festa i corre un rato.

Primer de tot bull agrair al meu tiet de Canàries, que ens ha fet una super oferta dels l´hotel, la furgoneta d´alquile i tots els tractes especials que em tingut al llarg d´aquests dies, moltíssimes gracies, m´heu donat una empenta, que m´ha ajudat a acabar la cursa més fàcilment.

Resum dels dies

Dimecres: arribada a Canàries, i a tot drap cap a l´hotel a veure al futbol i engatarse com deu mana, ja que anem amb polseres de todo incluido i es clar tothom convida a tothom...

Dijous: Partits de tennis, una mica de futbol (unes alamanes) i una mica de trail running per les dunes de Maspalomas (aquestes dunes si que seran com les del Sàhara), a la tarda cap a les Palmas a buscar dorsals, començar a trobar coneguts i a notar totes les sensacions post-cursa... un dia molt complet.

Divendres: Unes Alamanes més, poder 1h30 jugant a futbol i el mateix dia de la cursa, uns ping-pongs i uns escacs gegants i a descansar una mica a la tarda per afrontar la cursa a les 24:00


LA CURSA
En total som uns 1.600 participants de les 4 curses, però a les 24H del divendres, sortim els de la 123 km, que érem 280 corredors i els de la 96 Km, que és la que fa en Narcís.
 
Kilòmetres: 123 km 
Desnivell total: 8.500 m
Desnivell positiu: 4.795 m
Temps: 18:43:40
Classificació: 31
Classificació categoria elite masculino: 3r
kcal: 7.931 cal



Un cop a meta començo a trobar a molta gent coneguda, que em fa molta il·lusió veure i a un piló de cracks de lo millor del mundillo, hi haurà unes bones osties pels 1rs llocs

La sortida la fem a bon ritme, toca menjar uns km´s de dunes, vaig amb el grupillo de davant, però no em deixo enganyar per ningú, veig gent que te el meu ritme, però bull reservar forces, vinc a fer la meva cursa, la prova de foc abans del MDS.
 
Les dunes m´han agradat, però després han sigut uns km´s molt plans, que no m´han agradat tan, però al cap d´uns km´s, ja comença a pujar la cosa i ja em vaig sentint bé.
cara de son...uuuaaa

Cap al km 25, m´adelanta la Nerea, i al cap d´un rato, em trobo en josep de Girona, que vam fer la transgavarres, fem uns km´s junts, fins al km31, que decideixo parar a repostar aigua amb els meus amics militars, quina aigua més dolenta, veig que en josep està més endavant, però no bull cremar cap cartutxu, al cap d´un rato d´ascensió, comença a ploure i a venir una boire brutal, no és beu res a més de 2 metres, em poso al paravents del decatlon, que no te caputxa i no es gore-tex, realment no vaig preparat per la pluja ni pel fred i comença a ploure fort i a fer molt fred...la nit serà dura.

Vaig amb un noi Italià, que perdem al camí 2 vegades per culpa de la boire, enfilant-nos per uns marges, però només han sigut 10-12 minuts en total, la resta de la cursa no m´he perdut cap vegada, la veritat és que està molt ben marcada, casi impossible perdre's, però amb la boire, en em desviat una mica, cap problema, comença el descens una mica tècnic fins l´avituallament solid.
 

No he menjat rés en els 42km i menjo una mica de fruita i un tall de xocolata, tinc les mans super gelades i no podia ni obrir els bidons per omplir-los d´aigua.

Aquí la guanyadora amb els genolls sagnant, una màquina de corredora


Els 5-10 minuts que he parat, m´han anat fatal, estic tremolant, vaig moll com un ànec i plou fort a fora, però tinc molt clar una cosa i és acabar, remarcar que en aquest punt hi han agut 70 abandonaments.


Al cap d´una estona en moviment, em sento millor, la qüestió serà no parar en tota la nit i així ha sigut, he anat sol tot el rato, arribo fins un punt on els de la 96 giren a la dreta i nosaltres a l´esquerra, dons vinga, segueixo amb solitari la pujada, en aquest tram em retrobo a mi mateix, estic en aquell moment de sentir-me lliure, jo allà sol corrents sota la pluja, el fred, la nit, la gana, em sento viu i vaig menjant km´s fins que és fa de dia, he arribat amb una presa, i començo a veure aquells muntanyots, increïble paisatge que retenc a la retina.

Ara que és de dia començo a disfrutar dels paisatges i arribo al km60, i veig que em marejo una mica, no he menjat rés des del tall de taronja i plàtan del km42 i m´obligo a menjar una barreta energètica, tinc la sensació de que aquesta serà un d´aquells dies de que el meu estomac no li entra rés, comença la pujada fins al Rokenublo, increïble, m´encanta aquesta zona, han sigut molts kilòmetres de pujada, però val molt la pena aquesta zona.


Estic cap al km70, i ara em foten molt mal els peus de les plantilles, he patit bastant tota la cursa però en aquest punt ha sigut el pitjo pels meus peus, però haig de seguir, i vaig amb un Canari, ens diuen que amb 5km hi havia avituallament fort, dons no estava a 11km i amb unes 100 pujades i baixades de les que espanten, inclús algunes amb cordes, en el km70 estava perfecte físicament i moralment, i l´estratègia, era que si per casualitat arribava al km80 bé, pujar una marxa i fer un bon decents, ja que és lo meu la baixada, però bueno.


Arribo a l´avituallament un pel tocat, veig l´Eugeni que marxa i en Sergio també està per allà, em menjo un plat de pasta i 2 vasos de caldo, aquests 25 minuts que he estat parat, he agafat molt fred, no em canvio ni els mitjons, tampoc agafo trd de menjar ja que no he menjat cap gel i només he menjat una barreta i encara porto de tot a la motxilla.




Veig que la gent para molt poc rato, i em passen bastants de corredors, dons m´aixeco i vaig tirant, en teoria aquests 42km que queden son casi tots de baixada, però amb algunes pujades, vaig bé després de menjar, i em deixo anar una mica, trobo en sergio que va amb el genoll inflat d´una ostia que s´ha fotut, i fins al km100 anar tirant.



Després de l´avituallament, atrapo a uns quants corredors, fins que veig a en Josep Garcia d´Alcanar, i li dic que vaig amb ell, ke porto 100km sol i tinc ganes de conversar una estona i anem tirant a ritme suau que aquestes alçades... però anem fent, de cop i volta trobo en Narcís, encara està amb cursa, m´alegra molt veure´l, ja que sé que un cop en aquest punt encara que sigui pels terres acabarà, però anem tirant amb en Josep, fem un canal de pedres un pel pesat uns 4km, i va ploguen a ratos, falten pocs km´s, ens enganyen una mica amb els km´s, però tenen raó, nosaltres veiem les Palmas a tocar, però i han uns repachons amagats, i ja fem els últims 4km de baixada caminant, camí d´asfalt guarro, però ja és al final i per sort és de dia, i arribada triomfant a meta, amb tots els coleges esperant-me a meta, increïble i molt content.


entran a meta amb en Josep D´Alcanar

He fet una cursa super conservadora, sense apreta la màquina, i estic perfecte de cames, al problema ha sigut de peus, porto plantilles des de fa 2 setmanes, i m´han fet bastant de mal els peus, sort que el podòleg em va dir que anés provant les plantilles mica en mica...123km del tiron,.ara he tingut problemes amb l´alimentació, ja que només una barreta amb tota la cursa i cap gel, haig de solucionar aquest problema, sort de la pasta sinó...,
Met fent 1r categoria universitari

En resum una cursa bastant corredora i amb uns paisatges brutals, m´ha agradat molt l´aventura.

Remarcar que tots els enrampats que em vingut, em acabat i jo i en Met em pujat al podi i tot, en met 1r categoria universitari, i jo 3r categoria élite masculino(igual de temps que en josep, xro m´han posat a mi)
 

Video arribada i podi...sense paraules, al loro amb la entrega de premis, un soldat es vol fer amic meu

video
La putada va ser arribar super tard diumenge, dormir 3 hores i anar a curra dilluns, però val la pena, perquè han sigut unes vacances molt benparides, moltes gràcies per tots pel suport que m´heu donat., 1r Gran Slam de la temporada aconseguit.

Petit homenatge fotogràfic a tots els que ens hem superat, gracies penya, m´heu ajudat la ostia i m´heu donat força i com soc un cabró ara us fitxo al bloc.

Tota l´expedició d´enrampats del cap (Algun enrampat s´ha perdut la festa Canaria, esperem ke la pròxima expedició no falti ningú) 

Met lluitant per les primeres places, aquest nanu li dones una pilota i encara corre més ràpid, finalment: 13é general i 1ª Marató....eres bueno, 1r categoria universitari



aquí el trio kalabera: Albó, Davids i Say, els 3 petits esquirols iniciant-se en el món de les curses, bé nanaus bé, us heu sortit tots 3 en la vostre 1ª cursa, a més fent bons resultats




Narcís: Sortint-se amb la cursa de 96 km, felicitats crack, ha sigut dur, però val la pena, ara a per més.


I a la dreta de tot: L´Andy, tot un crack, que també ha fet la Marató...felicitats


Això si, el mam que no falti


2 comentaris:

david ha dit...

felicitats nanu, ets un putumegacrack, visca el decartron...
seràs al congost??

Jou27 ha dit...

merci david.
si ens veiem al congost i si tu vens, deu voler dir k ja stas recuperat,uuueee felicitats nen