dilluns, 3 de gener de 2011

VOLER I NO PODER

VOLER I NO PODER

Que dur que és voler i no poder

Les meves sensacions ara mateix son......com ho diria jo, és allò que estàs fresc com una rosa, amb unes ganes super bèsties de fer l´animal enmig de bosc, saltant de pedra en pedra, travessant muntanyes, rius i embardissant-me sense saber on vaig, descobrint nous camins amb ganes d´aventura, resumint: amb ganes de volar i sentir-me un animal més de la fauna, i amb la sensació de que res em pot aturar, ni el pitjor mal temps, ni lesions, ni osties i arribar a casa brut, enfangat, fet una merda, amb les cames plorant de sang per les bardisses, amb les mans plenes de punxes, amb els genolls i colzes oberts de les caigudes sobre pedres afilades, amb al cap obert per culpa d´algun arbre o alguna caiguda, però més content que un gínjol i amb una sensació de llibertat inexplicable, però la puta realitat és que quan porto 15 minuts, haig de donar mitja volta i tornar cap a casa caminant-trotant, pensant amb les ganes que tinc de sentir totes aquestes sensacions.

Dons porto 2 mesos igual, amb mal al genoll i punxades a l´esquena, per culpa de anar mig coix quan corro, però ara comença al nou any amb ganes de donar-ho tot a cada cursa, amb ganes de gaudir dels entrenaments tan radicals, dels recorreguts màgics de cada cursa i de cada zona, amb ganes de compartir hores, kilòmetres amb sonats com jo, superant moments crítics i patint al que no està escrit, gaudint de moments màgics.

Nous reptes, nou somnis, noves historia i aventures per viure aquest 2011.... vesc que vinc, coix, però vinc i amb ganes menjar-me “patejar-me” al món.
 
joel

6 comentaris:

Víctor Garanto ha dit...

Ánims Joel!!
Espero que ens retrobem ben aviat a alguna cursa, i que sigui estant els dos a tope!!
Jo quan vaig començar a còrrer, ara farà uns 4 anys, que només corria, també vaig tenir problemes amb els genolls. Miraculosament entre fisio, osteópata i podòleg el problema va desapareixer. I això que algun m'havia recomenat no còrrer. A part, crec que també el no entrenar només còrrer i haver tirat cap al triatló també m'ha ajudat. Sobretot la piscina. A més, si estic "tocat" o amb molèsties sempre tinc algun dels 3 esports que puc practicar...
Un altre consell des de la modèstia i tampoc sóc el més adequat per fer-ho (ja que jo hi ha vegades que m'ho salto). Encadenar proves tan dures intentant anar a tope a totes, no és factible. De vegades cal baixar el pistó i anar només a "passejar-se" i fer-les com un bon entreno o fins i tot no fer-les. En el teu cas, que encadenaves UltraTrail sí, UltraTrail també cada cap de setmana... Ja sé que és difícil no fer-los tots (a vegades a mí també m'entra l'ansia per participar a tot arreu), però potser per aquí hi trobes sol·lució. Qualsevol cosa ja saps...
Vinga, a recuperar-se ben aviat, crack!!

Roger ha dit...

Joel, fa dies que no parlem, però estic preocupat per tu.

Han anat bé les vacances?

Escolta, això que dius del genoll... Entenc que parar és perdre forma física i també contenir aquestes ànsies, però si no pares ara, el genoll et farà parar més tard o més d'hora i llavors potser serà més greu. No vols dir que t'ho hauries de fer mirar bé i fer repòs si cal? Ho dic perquè veig que tens una GRAN il·lusió i un projecte igualment GRAN entre mans i no voldria veure't havent-lo de deixar córrer o gaudint-lo poc.

Tu, sense ànim de ficar-me on no em demanen.

Una abraçada i molts ànims per aquest nou any!

juansil4 ha dit...

Hei Jou! beig que et trobes desil.lusionat en ganes. Tranquil no es un asta sempre si no un asta despres.
Fes bondat una temporadeta, tractau i pronte ens retrobarem per estos montes.
Com va dir un sabí un cop (afortunat es aquell que te algú a la bora que l'escolta)
PD; Ting una cosa per tú, El folrre de la pujada al Montsià.
En veiem pronte.

Jou27 ha dit...

Víctor, Moltes gràcies, quanta raó tens en tot, però aquest any m´he proposat menys curses i més ordenades, i si no tinc arreglo, m´enxufut amb tu a fer triatlons i Ironmans jejjeje, i això del fisio i podòleg, estic mirant de trobar-ne alguns de bons, que les 2 vegades que he anat al fisio a la meva vida, em va deixar igual, ara un colega, m´ha dit de provar amb un que en ell li va de conya, abeure com va, ei no et regalis de mi, però que és un osteòpata??
Es que només aprenc a base de patacades, sinó mira al peu el tinc una mica arquejat i al no fer-hi rés ho estic patín, ara un psicòleg tampoc estaria malament jujjuuju que estem ben sonats,, aviam si ens veiem ja a les muntanyes, a i disfruta molt al gr-10, però bull veure podi si o si, que ja he vist que tens una bona parella, sort i fins aviat

Jou27 ha dit...

Roger, les vacances bé però un pèl estressades per culpa del avions.
Si tens tota la raó, però es que tinc tantes ganes de tornar a gaudir de les muntanyes que s´em fa molt dura l´espera, i si tinc un problema: SOC ADICTE A LA ADRENALINA,jejeeje, però tens tota la raó, més val fer net i així la màquina estarà bé pels grans reptes, però la veritat és que al meu genoll, va millorant a molt bon ritme.
Ei però aquestes vacances he currat molt amb el projecte del gr-11, podríem dir que he fet tots els deures de l´hivern, només em falten els teus grans consells oh gran vetà jejeje, finalment seran casi 800km amb 15 etapes, a tu també et van sortir 800 no??, dons dimecres que bé o l´altre quedem si pots, en Nil li va bé, ja et faig un truc, parlem

Jou27 ha dit...

Juan no et tinc a la bora, (que vius molt al sud) però t´escolto company, no he tingut mai cap mestre amb aquest esport però no em fa falta, perquè tota la gent que em doneu consells, m´ajudeu a resoldre tots els meus problemes, ah i graciàs pel forro polar, ets lo puto crack, ara l´any que bé vinc segur a la vostre festa del Montsià, que si no, no m´el mereixut, a nen records a la família, i aquests dias a fer de bon pare, no li regalis al teu nanu unes salomon del 44 ni un garmin gps, que ens començem a conèixer, jejjjee, unes joguines i que siguin per ell, vinga crak fins aviat k ja tinc ganes de compartir km i fer l´animal.