dilluns, 10 de gener de 2011

TORNAR DE AMÈRICA I CURAR-ME

Comencen les bones sensacions

L´últim post que vaig escriure, al vaig escriure fa 15/20 dies, i és exactament al que sentia, perquè no sé estar parat (ni quiet) però al no tenir Internet al vaig entrar al bloc fa 1 setmana, i la veritat és que estava molt amoïnat, perquè amb tots els anys que porto fent esport, mai havia estat tan de temps lesionat i perquè ara comença l´any i amb tots els meus objectius que tinc amb ment em preocupava no poder entrenar bé o no poder-les fer, a més de les curses que m´hagués agradat fer i no vaig poder realitzar(Sierra de Chiva i la marató de L´Ardenya), per culpa de la lesió.

PETITA DESCRIPCIÓ DE COM HA ANAT AQUESTA LESIÓ

A durat 2 mesos, al principi era mal al genoll i després va venir una mica de dolor a l´esquena, per culpa de anar mig coix, després els dolors és van igualar, fins que mica en mica al dolor de l´esquena era molt més fort que del genoll, i al final va desaparèixer al mal del genoll i només em feia mal l´esquena, però tenia unes punxades, que semblaven apunyalades, impossible corre a més alguns dies al dolor del genoll semblava que volia tornar-hi i no pudia corre més de 20 minuts, el repòs era la clau., i dos setmanes en repòs casi absolut sembla que han donat els seus fruits.

HA SIGUT TORNAR DE AMÈRICA I RECUPERAR-ME

I aquesta última setmana estic molt content, perquè crec i esper-ho que ja estigui recuperat, no bull cantar victòria, però crec que la turmenta ja ha passat, i això vol dir començar a entrenar a sacu-pacu.

El dimarts vaig començar a entrenar, al mateix dia que vaig tornar, encara amb al jetlag, però al mono apretava fort, a més després de 4 avions seguits i tot al dia ajegut com un gos; tenia ganes de festa, al principi vaig sentir una mica de dolors, però no era com havans, era molt suportable, però vaig fer cap, parar 10 minuts i se´n va anar, i des de llavors he entrenat cada dia a ritmes super suaus(com sempre) i molt bé, uns 10km diaris, al divendres 35km de Btt al mati i a la nit 11km corrents, Dissabte re de re i al Diumenge 19km amb 2h30min, amb un compi, que li vaig ensenyar uns camins dels guapus i vam anar a un ritme de anar fent, de casa meu fins la barroca i tornar, i cap mena de dolor, i per celebrar-ho a casa per dinar tenia pollastre de pagès amb tota la seva farcimenta corresponent panses, pinyons, ceba, tomata, orellanes, etz.... simplement deliciós.

Com que conec a bastanta gent que està lesionada, dir-vos que jo també ho veia magre, però he vist la llum i us desitjo molta sort i a recuperar-se aviat, que us bull veure a tots a les muntanyes ja de ja.....ànims companys/es i fins aviat.
 
Divendres 7 gener
 
 
 Som una colla D´Enrampats del cap, ara no hi ha res millor que començar al dia ben fresquets

video
 
Diumenge 9 gener


Al meu santuari, aquí és on medita el guerrer i on pensut amb totes les sonades que em passen pel cap.....És al moment de llibertat absuluta




2 comentaris:

JuanMi ha dit...

jajaja!! JOEL The trobat de pura casualitat,vaya curriculum de curses nen!! yo també estic super enganxat al trail running,pero no tan béstia! he fet una de 10km,de 7km y una mitja jajaj,res comparable amb tú.... aixo es un vici pels que ens agrada la muntanya i l,esport..bueno habeure si algun dia coincidim en alguna,yo de moment em vaig informant de les que hi ha per aki a prop ,perque hiha algunes que no m,ho puc permetre k un ya está casat !! jajajaa bueno sóc en JuanMi,habiem entrenat junts al oswaldgym.

Jou27 ha dit...

JUANMI: ke pasa màkina, ja t´has casat, moltes felicitats nen,.
Cuidadin amb aixòs de corre, que enganxa fort, dons aviam si coincidim en alguna cursa, mira´t la de la vall del congost, molt guapa, hi ha la marató i la mitja, les 2 duretes, però molt guapes, tb hi ha la olla de nuria ke mola molt, parlem i kuidet nen.