dilluns, 1 de novembre de 2010

PUIGSACALM EXTREM MOUNTAIN MARATHON

M´AGRADA SENTIR-ME UN ANIMAL ENMIG DE LA MUNTANYA


Kilometres: 44Km
Desnivell+positiu: 2.950m
Temps: 6:10:58
Minuts al kilometre: 08:48
Posició: 20é

Kedem amb en Saus i en Manel a les 6:15 a casa meu, i plou xro tenim un objectiu i el farem(encara k s´anuli la prova), a més en Saus debutarà en marató, i amb un cop de cotxe arrivem a Sant Esteve d’en Bas.


Agafem dorsals, anem al bar a fer un entrepa i a prepararse per la batalla i encara plou xro plou poc, però abans de fer la sortida para de ploure, i 5,4,3,2,1,Gasss.

Em preocupa una mica al peu, xke un cop feta la sortida els primers km que són plans ja em karda mal, i ja fa temps k ho arrossegut aquet dolor, ara un cop la cosa comença a pujar al dolor se´n va anant, ho sigui, k el peu numés em karda mal en pla i en baixades no técniques.



La zona es espectacular, i amb la tardo que dona aquets colors tan impresionants et porten a dins d´una altre dimensió.




Fins al Puigsacalm es casi tot pujada que es separa amb 3 pujades i 2 baixadetes enmig de la pujada, ho faig a bon ritmillo, ara amb una curva de 180º per intentar fer-la per l´interior i a tot gas em kardut la 1era nata seriosa del dia, al terra i a fulles molles i patina fort, més endevant me la tornut a kardar amb una arrel d´arbre camuflada enmig de les fulles, en realitat m´ha anat bé aixis em despert-ho i vaig amb tots els sentits posats.
en un avituallament, em fa molta gràcia tot de nens petits oferint-nos refrescos,

i més amunt els "Koalas team" ke se´ls sentia d´1hora lluny, realment ajuda molt k t´animin d´akella manera, et dona força, merci gent, sou la ostia.


plogen, vaig tiran en solitari, estic disfrutant com un carcamal, en ple bosc i ara bé lo bó, la Canal dels Ganxos, aquí ha sigut molt xulu una miqueta més d´aventura, feia molt temps que no passava per aquest camí i ma fet molta ilusió.,


Com mola aquest tram

encara falta un tram fins al Puigsacalm.
Saus al punt + alt de la cursa

ke aqui ja comença a karda un fred que pela em posut al paravents i ja sóc al Puigsacalm(1.515m), ara fa un fred i un vent ke si em parut un segon lleput segur, llàstima que estigui tot enboirat, sino aquí hi han unes vistes molt guapes.
A partir d´aqui ja fem un grup de moment de 2 un noi ke és diu Eugeni i té una mica de rampas, perqué te molta musculatura i li dic que ha de pendre sal, potasi i molta aigua, anem xarrant i menjant km, aqui ara bé un tram un pél suicida, una baixada molt enfangada, que han posat cordes, realment és molt divertit i perillós a l´hora per aixós m´agrada, m´ha fet recordar la cursa d´andorra tb sucida l tram ke baixava fins a la margineda, i ho baixut de cara i en plan suicida a sacu l´únic que al anar frenant amb les mans les tinc rustides, xro cap problema i ja anem fins al Coll de Bracons, tot de penya i em criden vinga Jou kardali fort, i veig a l´Angel animan, fa il.lusió trubar penya coneguda a mitja cursa, i jalem fort i gas.

com mola, es ben bé que ens divertim com nens petits





la ma fet merda per les cordes i a més és alló que dius com agafut papeo amb la ma aixís ?


kina passada de boira


En akest punt les pujades ja són més a relenti, xro bueno la questió es anar tiran, i aixís és, ens nem explicant la vida amb L´Eugeni i enmig de la boira uaww kina passada, va aparèixa una eglèsia, ostias es Cabrera, tinc molts bons records d´allà, i baixem per les escales, tot pensant amb l´última vegada que havia passat per allà.


i després d´un avituallament baixant bé un corredor i mira que feia rato ke no trobabem a ningú, dons és en Pau, kina alegria trobar-lo, dons si ens ho estavem passant de conya ara em en Pau ens ho passem de p.mare, ja no falta gaire, una pujadeta de rés i tot baixada, i aquí ja comença a sortir al sol i podem gaudir dels paisatges d´akesta garrotxa tan increible.
es veu ke els gels de cafaina funcionen i bé

saus fent el senglar


i realment a falta de 2-3km, no em sento ni cansat casi, estic molt sencer, cosa rara deu ser que és la última cursa de la temporada i ja estic curat d´espants, i ja comentant la cursa l´ultima recta final i META.





ENFANGADA  i REGALADA


m´ho he passat pipa amb la gent uaw kin fart de xarrar durant tota cursa i realment va de conya conversar amb gent per oblidar-te dels mals i tal, també he disfrutat de la cursa com un nen petit, enfangada de dlt a baix jeje, i ja el 1er k fem després de l´entrepà es anar al pavelló k hi ha voll-dam dobble malta, que bona déu, ara 7´2º et fa anar com les cabres, una dutxeta i vaig a jalar més, i vaig a buscar les sabates, el premi de finisher, realment son més guapes de lo que m´esperava, felicitar en marc erra i tots els organitzadors d´aquesta cursa tan benparida i ke segur que hi tornut, i gràcias en saus també per les fotos duran tota la cursa.

Comentant la jugada amb en marc(organitzador)

i ja vaig a meta a esperar en manel i en saus, i quan els veig fliput en Saus ke ni em reconeix de la emusió i entra a meta més content segurament que el 1r, un dia rodó i un dia k en Saus recordarà sempre, ja ets del club dels guerrers.
La frase del dia"el dolor es passatger, l´orgull per sempre"
Per la gent que no entén que fem aixós, la foto d´abaix es una petita mostra de lo gratificant que es el corre xr muntanya, ara es dur, hi han moments de tot, xro per mi quan estic fent l´animal perdut enmig de vés a saber on, és quan em sento lliure i quan aconsegueixes un repte que t´ha costat molt i ho aconsegueixes, simplament no es paga amb diners aixòs, perque són sensacions úniques, sino mireu.

Arrivada triunfal

Victoria triple

5 comentaris:

Anònim ha dit...

kina aventura!
l'any que ve potser m'animo i hi vink

mia ha dit...

apa nano, aquest company teu ja l'ha cagada, ja el veig cursa darrera cursa, je,je,je els nens de l'avituallament van dormir allà mateix, amb tendes al mig del camí, increible, no??? doncs és del tot cert, vaig repassar la cursa com a voluntari una estona abans i al veure les tendes vaig despertar la gent doncs eren just al mig de la pista amb els vents lligats a banda i banda, i la sorpresa va ser dir-me que ja es llevaven per preparar l'avituallament. fins aviat.

Jou27 ha dit...

ànonim, una aventura de les bones, val molt la pena.
Mia: nen, on cony et vas cardar, t´he vist en fotos i per poc que quan vas entrar a meta ens trobem ho sé i li enxufut al meu super-turbo,jeje.
al compi ja es canari(no sap on s´ha kardat), els nens un fart de riure, una passada les ganes k hi possaven, bueno crak moltes gràcies per obrir la cursa, encara vas pillar molta + aigua ke naltrus, kuidet i fins la proxima

Jordi Caba ha dit...

Bones Joel! suposo que dura oi? Pel temps que hi veu estar les condicions no debien ser bones però el desnivell i el terreny també debien ser chungos per si sols. Fa molt recorregut dels Matxos?
Salut pájaro, ara a descansar una mica i agafar forces per la temporada vinent.

Jou27 ha dit...

ei jordi!, dura però molt maca,i la zona dons increible, per sort jo ho tinc a tocar de casa, i ara una mica de descans actiu, a felicitats per la marató de sant llorenç savall 5é està molt bé, i a pocs minuts d´en just sociats, d´aqui rés et veiem a davant dels pros, kuidet crack.