UN GUERRER LLUITA FINS EL FINAL

dimecres, 17 de novembre de 2010

L´ESCALA - CANYELLAS

Sonada de les Bones

A les 7:00 mati, surto de girona, i direcció a l´escala amb un compi, fa un dia de puta mare i agafem la barca i anem a pesca, xro com som uns mariners d´aigua dolça, dons simplament anem a pasar al mati a mar fent unes cervezetes.

Objectiu a les 12

Cap allà la 1, comença la meva aventura, l´objectiu és arrivar a canyellas i fer un entrenament aixís per la platja per similar una mica al que em trobaré al sables, també vaig amb la motxilla amb uns 5kg +o-, i al principi de p.mare, però al final va ser un entrenament molt psicològic i perdedor, al que em pensava que faria amb 3 hores, van ser 6 hores.

Vale no em coneixia al camí, xro cullons des de L´escala es veu canyellas i a simpla vista es veu tot platja, jo sabia que la gent que va fer L´EXTREM de la CBXR, havien fet aquest tram i que per allà Empúries i Empuriabrava i havien canals i que els passaven amb cayacs, xro ara mirant al google map veig perfectament al laberint de canals a on em vaig perdre, a més dels rius petits que no surten, que havia de fer mitja volta i trobar algun camí inventat.

Havans de arrivar a la 1º gran desembocadura del riu, em trobut a un pobre dofi mort per culpa de la marea, quina pena i quines dents que tenen els dofins i ja estic donant la volta en busca d´algun pont, lo més guapu és que m´he patajat tot els aiguamolls i he vist molta fauna, i al cap de 1h tornut estar a la platja, i em dic ara si que tot platja, i no, un altre canal, i aixís perdut i sensa rum m´ha passat com 4-5 vegades, la pitjar després de passar Empuriabrava (que m´he patajat tots als carres tallats per canals, ara vaia zona més pija, la casa de 15 i la barca al parquing, la penya em mirava com si estigués sonat) que era un laberint increible, aquí és on m´ha costat més trobar per on passar, i és feia fosc, per fer-ho més interesant.

Quina llàstima



 Impresionant...i no és l´Africa 


Després de veure com és feia fosc i jo anava amb direcció contraria trobut com passar, la putada que ja és fosc, xro ja estic a Roses i aquí al camí mel conec de memoria.




Una aventureta increible, que la tornaré a fer, he acabat amb una molestia al geonoll, esper-ho recuperar aviat, al més guapu tota la zona dels aiguamolls, semblava que estigués a la sabana africana i que em sortiria algún elefant o cocodril. i he flipat amb lo que la vista pot arrivar a enganya.




2 comentaris:

Roger ha dit...

I quines fotos que fas, gamberro!!!

Jou27 ha dit...

m´hauria de fer fotògraf profecional, jejeje. salut