UN GUERRER LLUITA FINS EL FINAL

diumenge, 7 de novembre de 2010

EL CANIGÓ

" Muntanyes del Canigó, fresques són i regalades "
 
Noticias frescas: Normalment només escric coses relacionades amb curses, ara per ànimar aquest blog una mica més, posaré algunes histories més com per exemple.excurcions que fagi, alguns entrenillos, etz.

Una mica d´informació

El cim, la pica del Canigó, té 2.784 m. Malgrat la seva alçada moderada, fou considerada la muntanya més alta dels Pirineus per culpa del gran i brusc desnivell que la separa de la plana del Rosselló, fent-la més impressionant que altres muntanyes més engorjades i situades entre valls ja més altes, el Canigó està a menys de 50 km de la mar, i per això és molt visible des de tot el Rosselló. La llegenda atribueix la seva primera ascensió al rei Pere el Gran, l'any 1285.

El Canigó és una muntanya que té un valor simbòlic important per als catalan, a part d´un dels simbols més importants de Catalunya, al 22 de juny, quan moltes persones hi pugen per encendre la Flama del Canigó, una flama que vigilen tota la nit. A l'endemà, baixen fins a Perpinyà amb la mateixa torxa emprada al cim, per encendre les diverses fogueres de la nit de Sant Joan als Paisos Catalans.

Ascensió al Canigó

Després de passar un gran dia a Perpinyà i enganxar al correllengua que em seguit un tram, decidim anar cap als peus del Canigó, ara i he estat 2 vegades i mai m´en recordut del camí, i després de moltes hores de cotxe, duran tot al dia, decidim anar-hi per la cara nord, cosa que al cotxe, al cap d´uns 4km de pista de terra xunga, decidim deixar-lo allà, i l´endemà, fer uns quans km més de pista.

Ens posem a caminar a les 6:00 del matí, i amb al frontal anem fent la pista, que és un pél passada xro s´ha de fer, i al cap de 30min agafem un trencant que posa unes 2h fins al refugi dels cortalets ( 2.150 m ) , al cap d´un ratet, veiem un cérvol petit i guapissim, que baixa per un barranc que espanta, sensa casi no fer ni soroll, una passada, anem pujan que tot puja, anem a molt bon ritme, li dic al meu germà ke no li enxufi al turbo de seria jailecasademont, k jo fa molt temps que no faig una excurcioneta de trankis i anem fent caminant i gaudint moltissim de la zona.




I arrivem als Cortalets, que ja comença a fer una boira bastant seria, d´aquí al cim posa 1h45-2h, fins al Cim, amb neu o sensa pot canviar molt la cosa, jeejejje. pujem, pujem i ja trobem la 1ª manada de Isards, que ens observen, i anem caminant i sentim un soroll molt raro, em definit com un soroll  d´alguna au extranya barrejada amb la d´un senglar, tb podia ser una marmota, xro no sé kin soroll fan.





Ja estem amb cota de neu de moment cap problema, la veritat és que em deixat al piolet al cotxe, rés de cordes, i a sigut un fallo, perque hi havia bastanta neu i moltes plaques de gel, i a part que em perdut al camí perqué la neu deu haver tapat les marques, i em decidit anar pel recta, i ha sigut divertit, xro un pél perillós, molt de vent, molt de fred i comença a nevar xo al cap de 10min para, estem a la cresta a barranc de pedres a esquerra i barranc de neu a dreta, i a poc a poc anem tirant, li he deixat als guants al meu germà i estic pillan molt de fred i un cop al pic, apreta fort, però més bén igual perqué ja i som. Amb la sort que com fa vent se n´han anat tots els nuvuls, i podem fer 4 fotos, realment al temps avui està mig boig ara tapat ara sol., mirem de provar un altre cami per baixar, xro decidim anar pel mateix ja que els altres et porten a ciuatanejo...














Descens Vertical

Aquest tram ha sigut d´anar molt a poc a poc i assegurant de no pendre mal, la resta queda sensurada, que aquest blog és per tots els públics, no en serio, una mica d´adrenalina sempra va bé, xro hi havia bastanta placa de gel, i sensa grampons, és més xungillo, i algunes patinades hi ha hagut, em anat molt junts per si passes algú, un cop ja superat la part técnica, comença a nevar fort, fort, i em kardut una flipada de les meves i em kardut una ostia amb una placa de gel que la tivia encara la tinc en aquella pedra, i de 2cm no i deixut al cap amb una pedra, putu gel.
i veiem les 1eras personas com no per un altre camí, crec que no saben on s´estan posant xque al temps està malament, però van tirant, i naltrus baixant, pel mateix camí, xro com ara esta tot nevat és com passar per un camí diferent, i va nevant tot al descens flipem amb lo baix que estem i el que està nevant a partir d´ara cal anar preperat d´hivern ja, i baixant fins al cotxe, al final han sortit 8horetes parant ben poc, molt guapa l´excurcioneta.