UN GUERRER LLUITA FINS EL FINAL

dilluns, 4 d’octubre de 2010

CAVALLS AL VENT




"AL DOLOR ÉS PASSATGER PERÒ LA GLÒRIA ÉS ETERNA"

CAVALLS DEL VENT o CAVALL PER LA VENA, sòn aquestes, les que les fas una vegada i ja nets, igual que al cavall(heroina)i jo sòc ADICTE.

Em desperto a les 4:45 i cap a Bagà falta gent.
Vaig a recollir al dorsal(nº134)i com sempra els mateixos sonats i alguns centenars més, molta il.lusió de trobar algun corredor k feia temps k no veia.
Abans de tot dir que habia de venir amb 3 compis i per mala sort i lesios he vingut sol i amb 3 problemas(mal canvi)1- mal al peu(preocupant), molesties al geonoll(rés greu xro i és) i prenguent antibiòtics(xunguíssim), o sigui k no sé k collons faig akí...vale si necessito la meva dosis.
Nerviosisme i amb ganes de disfrutar, vaig cap a meta, i ja veig a davant tota l´artilleria hi han els millors.




Sortim uns 600 corredors amb la musica de Braveheart i vingali, la meva estrategia serà seguir al cos haviam com respòn.
la 1ªpujada es heavy, xro és la primera, sòn 12km i 1.600 desnivell+positiu, ara a mitja pujada hi ha una baixadeta i ja em fot un mal al peu molt fort, aki trobut en lolo, però s´en van jo ja veig ke avui jo faig la carrera al meu aire, anar fort a la pujada i relax a la baixada, i arribo al "refugi del rebost".

agafut grana i plàtanet, i pujada amb vistes molt guapes, és impresionant, i veig l´helicopter ke grava i està quiet gravan i com esperant a ke saludes li faig un saludo en plan heavy i se´n va cagant llets ja ha aconseguit la seva imatga jeje, curiòs i ja sòc al refugi del niu de l´Àguila(2.520m) en 2:10:55, entra els 20 priers.

Ara a la baixada em van adelantar com 20 persones, m´adalanta en Mia, k em molaria fer kms amb ell pro jo stic a la meva, i cap al refugi del serrat mátrapen en sergi i en david, anem els 3 liciats, repostem d´aigua i vaig tirant.
I al cap d´una estona paro, em trec la sabata, em faig un massatge i em dic: -Joel, no cal seguir estàs patin per rés, no estic cansat de correr, però stic fluix, débil i amb dolors, veig un tiu ke baixa i em diu ke és retira k li fa mal al peu, i penso, m´en vaig amb ell, segur k jo stic pitjor, i faig un vistaso a les muntanyassas i observo un parell d´àguilas fent cercles i no sé xque començut a caminar diguent-me k a on aniré ara si millor ke akí no puc estar, etíc on bull i faig al ke m´agrada, i amb akets pensament vaig menjant km, em trobut una noia de madrid molt simpàtica k karda uns bessons el dobla ke els meus, ho juro, i la tia porta al ritme està molt forta.

Em prenc l´àntibiotic, i al cap de ré caçem a 3 tius ke seguim tots fins km42, refugi prat d´Aguiló, em menjut un plat de macarrons 2 bassets de caldó, trobo un parell de coneguts, agafo un grapat de xuxes i a fer una pujada molt vertical fins al pas dels Gosolans(2.430m) fot un vent k flipas.
Baixadeta molt llarga i pesada de collons ara tinc al Pedraforca a tocar i amb la seva presència sem passen els mals, i vaig tot cantant:-cavall, cavall, cavall, cavall, cavall, cavall, iiiihhhhuuuuuuuuuuu!!!!!(gitano de balaguer)ke bona la canço.
I ja sòc cap al refugi de Resolet km55 som un grupet, i en David tira 1r i jo segueixo a distància, ara un cop bé la baixada al mateix de tota la cursa ens adalanten xro la veritat ska no em preocupa xque encara stic flipan de on he arrivat tal com stic, i enxufut al frontal, vaig cavalcan com un cavallet fins a un refugi k no sé com es diu ara sé ke keda pujada molt forta i llarga i baixada llarga tb, aki em dic va ara toca apretar fort, intento tregar al 1er gel de la cursa i l´escupo de fàstic i segueixut amb les xuxes.
Amb força vaig tiran cap amunt creuant rius amb pedra molla, molt guai i aixòs k sentia uns ke es cagaven amb Deu, i comença la meva remuntadeta, vaig tot enxufat fins al Refugi de Sant Jordi, aixòs ja és meu, jajaja, veig un noi putan el pobra, un colega seu s´ho mira els i dic k ja està aixòs, està xungu, xro ja no li keda gaira,1 pujadeta de 200m desn+(akesta pujada crec ke a tothom se li a fet pasada) i baixada llarga fins a Bagà aqui és la única baixada k he fet ràpida., tot prenguent la pastilla k era l´hora pensava, ke bé sòc feliç he guanyat la meva propia batalla contra mi mateix SSii, i ja esprintant per baixar de 14hores i entro a meta ke sonaven les campanes, fent 13:59:47, "si senyor sòc al millor tralarilorilola" m´ha sentat com una victoria aixòs., ara avui a la feina al peu estava xungu-xungu, xro la veritat més ben igual akesta sensació de llibertat és molt gran i com dic bé adalt al titol al dolor és passatger però la gloria és eterna.

Remarcar que akesta cursa val molt la pena, la zona és espectacular, una cursa amb magnifics avituallaments I organitzacio, molt bon marcatge(encara k en lolo m´ha dit k s´ha perdut bastant), ara lo millor tantíssima gent animan en molts punts, en resum...A SIGUT GRAN, MOLT GRAN.aviam si lány k bé la faig amb 13h

Distància: 85km
Desnivell+positiu: 6.098m
Desnivell total: 12.180m
Temps: 13:59:47
Posició general: 49

tv en directa de l´arrivada dels corredors a meta, com mola la tele de bagà


video, (ei jo surtu al minut 5:57)


Cursa Cavalls del Vent 2010 from engarrista on Vimeo.