JOEL JAILE CASADEMONT

dijous, 29 de setembre de 2016

TRANSPYRENEA 2016

L´enrampada de les enrampades, el GR-10 integral

Aquesta cursa em fa especial il·lusió, ja que quan vaig fer el Gr-11, va ser una de les millors aventures que he fet mai, i fer-ho per la part francesa i el reves de com ho faig fer, em fa especial il·lusió. 

El dia anterior de la cursa, toca pujar a la Jonquera a passar els controls de materials, una altre cursa que hauré de carregar fort, i vaig amb material molt lleuger, però els 9 Kg a l´esquena no me’ls treu ningú, només menjar haig de carregar un mínim de 25.000 kcal obligatòries, puc portar la bossa a 3 Bases vida, on i tinc les meves coses, a part porto:


- Localitzador, SPOT GEN3(pel seguiment on-line)
- Gps TWONAV (porto 2 unitats del Anima+ i 1 Ultra)
- Roba GRIFONE (4 mudes bossa BV, a sobre guants, gorra, gores de dalt i d´abaix i tèrmiques )
- Sabates HOKA, 4 parells Speadgoad
- Salts RECUPERATION
- Ulleres 2 SALICE  
- Frontal 2 ARMYTEK









Aquesta cursa és podria separar amb 2, amb la gent que la faran amb equip de suport i els que la farem amb autosuficiència, crec que es un gran privilegi tenir un equip de suport durant 15 dies, i és collonut saber que els teus t´estan esperant amb tot el que necessites a cada X Km´s, però hi ha una gran diferencia fer-ho d´una manera o altre i en curses d´aquestes característiques, penso que és bo, que és facin amb igualtat de condicions per tothom.

Dons aquest cop, començaré l´aventura fatal, per culpa de menjar una salsa en mal estat d´una rostisseria, que vam anar amb la meva dona 2 dies abans de la cursa, i que m´ha fet anar de putu cul, i si hagués sigut alguna altre cursa, no i vas i ja està, però aquesta aventura, feia 2 anys que l´estava esperant, i no me la podia perdre per res del món.

La Cursa
Tret de sortida i ja fem un grupet a davant de uns 8/10 corredors, ( veig moltes cares conegudes) i anem fent la goma per grupets, sota una caloraca infernal, m´he despenjat per anar de ventre, però per sort el cap de res em reincorporo al grup, fins el Km 25, on comença el primer pujadot, (cap a la zona de les Salines) i el principi de la pujada, trec els pals per palejar i em noto que no tinc força per avançar, no trobo el bon ritme i em noto malament, L´Eugeni ja se’n va i no el veuria més, i em van passant corredors a tor i a dret, vull pujar una marxa, però simplement no puc, estic fos, i ja he anat de ventre 3 vegades, m´ha costat déu i ajuda arribar el 1r CP, faig una parada llarga de 1 hora, i només m´entra líquid,,, això em sona,,, Malrolleteee, per sort aquí em trobo un bon amic d´aventures, que fa més de 5 anys que no veia, el “Fali el coleta”, amb ell he compartit una de les millors aventures de la meva vida a l’Himàlaia, i d´aquí al CP2 km40, ens hem posat el dia, m´ha encantat compartir aquest tram amb ell, la putada, és que a mig camí, paro a pixar i …. Merda !! el color es vermell, OSTIAASS!!!!



En el CP a “Arles”, he arribat amb molt mal de panxa, i preocupat, m´expliquen que és molt perillós seguir en aquest estat, i aquí ja veig que no puc continuar, m´he rallat bastant, ja penso amb la retirada, perquè així no puc continuar, i m´obligo a veure i veure amb excés, he estat aquí com 12 hores parat, si, si, en el km40, i després d´una menjada d´olla bastant important, em mentalitzo que encara que sigui desde darrera, haig de avançar, i després d´anar al lavabo i veure que la cosa ja no es tant vermellós, decideix-ho tira a poc a poc.

Surto dels últims, a la posició 220 aprox, vaig tirant a ritme baix fins el CP3, que ni tenen menjar fet ni res, agafo 4 grapats de crispis i vaig al bar que hi ha al costat del refugi a fer un cafè,  vaig tirant a millor ritme, i ja adelantant a corredors, i em torno a trobar el Fali, penso que vaig bé de temps, ja que anant darrera, m´estava menjant la olla pels temps de tall, mai m´havia passat i realment és una doble carga pensar que poder et tallen, ara ja em vaig trobant millor, i decideixo accelerar una mica, i em trobo un grupet de catalans, L´Ivan, un amic que vaig fer el Sables, la Bea i el Joel Laguna, i aquí formaríem una bona grupeta, que faríem bastants km junts, arribem amb una calor bastant important el refugi dels Cortalets, grans records em porta aquest lloc, des de ben petit quan venia aquí d’excursió, a records com el repte que vam fer amb el meu amic Ernest, quan vam anar del Canigó a Girona, dons ens fotem una coca-cola calenta de 3 pavakos i seguim.



Aquest tram fins a Py, el fem bé, la anècdota, és que un cop al refugi de Mariailles, ens trobem a una corredora, que ens diu que no anem bé, miro el Twonav i anem perfectament, la tia ens volia fer anar per un ataju, em diu que és més ràpid, i jo li contesto que poder si, però que no és el camí correcta de la cursa….. la mare que la va parir, li dic que ella faci el que vulgui, però que nosaltres farem el camí que toca. Quina tela que tenen alguns personatges. Aquí al CP5 ens fotem un bon àpat, que jo encara no he menjat res calent amb tota la cursa, i aquí per desgràcia l´Ivan ho deixa per culpa d´unes butllofes els peus, una llàstima.


Seguim endavant, fins que es fa fosc i decidim dormir en una església unes 4 horetes, que el final sense voler en cauen 7, jajajaja, ens despertem de dia i seguim tirant, jo ja vaig millor, però seguim amb el grupet, després de un bon cafè al refugi de Carança, seguim fins al CP5, aquí en Laguna decideix parar perquè també te butllofes i vol mira de curar-se ‘les,  seguirem després d´una parada rapideta i ens anem trobant grups d´amics, he trobat a un gran amic, el gran Jim Cao, m´ha fet molta il·lusió, anem de grupeta amb grupeta i sempre adalantant, i per la zona del Carlit, ens trobem en Jordi i en Dani, 2 catalans molt benperits, amb qui faríem un bon grup fins a Merens-les-valls, km 170, i 1r base vida, ara no sense abans perdre´ns bastant, seguíem el track, que per cert hi havia trams on es perdia molt, però entre tots el final ho hem trobat bé, ha estat plovent abans de arribar al BV1.


Després d´una dutxeta i dormir unes hores, m´aixeco i no diviso a ningú amb els que anava, i segueix-ho tirant sol, ara ja tinc ganes de pujar una mica el ritme, ja que estic bé de tots els problemes del principi, son les 7:00 del matí i gas amunt amb força, aquí he adalantat a bastanta gent i a un basc en Fernando, amb qui més endavant compartiríem bastants km´s, pujant el Pic Negra, a uns 2.600 metres d´altura, em cau una gran trompa d'aigua a sobre, seguit d´una gran turmenta elèctrica, estic a dalt de tot i em cauen els llamps el costat, he estat a punt de tirar tot el material i amb la cua entre les cames, donc tot el fua que tinc a la pujada, i amb la llengua enfora, començo  la baixada tècnica i tot molla a sac, on mi jugo el físic, per sort vaig veient com deixo la turmenta enrere, ara ha sigut el moment de la cursa que més he perillat, he arribat al refugi Ruhle, i aquí em trobo amb qui compartiria més quilòmetres de tota la cursa, el Suec Jonas, una grandíssima persona, que m´ha caigut molt bé, de les persones amb qui aprens coses.



Després de estar com 1 hora al refugi intentant assecar-me, sortim en direcció errònia, i ens hem menjat algun km de més, per seguir un GR diferent, mitja volta dons, a bon ritme un Suec, un Basc i un Català, passem per unes crestes molt ben perides tot gaudint del paisatge, fins el CP6, km190, aquí hi ha menjar calentet, ens hem fotut una bona lasanya, i continuem sense agafar fred, aquest tram, han sigut 2 pujadots i 2 baixadots molt frescos, arribem a Siguer, on volíem descansar, però decidim tira fins el CP7, és només un pujadot i un baixadot, ara a mitja pujada ens ha tornat a ploure d´una manera brutal, fa molta i molta fred i anem molls com ànecs, aquí també ens trobaríem a 2 portuguesos, que arribaríem junts fins el km221 a Endron, aquí hem menjat i dutxat, ara no tenia res sec, i m´he tingut que posar la roba molla, i hem dormit a un terra molt dur i fred, molt malament la veritat, ara amb la satisfacció de haver fet una bona tirada avui.



Ens despertem i tirem amb el Jonas, i m´entres ens explicàvem batalletes, ens hem perdut un bon tram, i aquí ens trobem a un altre basc en Santi, ens avancem i tirem fins el poble de Marc, aquí hem jalat una mica del que portem i comença una altre gran pujada, parem al refugi des Bassiès a fer un entrepà de truita i ja acabem de pujar i baixar fins a Aulus-les-bains, una zona molt guapa, m´ha encantat, aquí baixant, trobaria a un tiu i una tia Italians, que més endavant parlaré d’aquets personatges, els adalantem amb una superpajara que porten del 15, i la tia ens diu, vosaltres sou els de la curta, li dic, els de la curta comencen d´aquí 4 dies, quina pajara que porten, en fi baixem i aquí em trobaria a la meva estimadíssima dona Anna i el meu gran amic Joan, quin xute d´energia, m´han vingut a veure i animar durant els pròxims 2 dies.

Avui parem en aquest poble a dormir a un bon llit, i a sopar com deu mana, i l’endemà el matí seguim i arribem frescos al CP8 a St. Lizier, esmorzar i tirem milles, ens trobaríem amb l´Anna i en Jan per últim cop del dia a Couflens, berenem junts i ja afrontem un santissim pujadot dels fàcils però llargs, fins a Aunac, que per arribar aquí hem tingut els nostres problemes, el track ens marcava com que ja i erem en el CP, i estava com 1 km més lluny, però clar el no quadrar-nos estàvem donant voltes com hàmsters, estem amb un altre Francès, que truca a l´organització, on ens diuen que és més endavant, tirem fins a trobar el CP9, km323, sopem bé, jo ni em dutxo i ens porten el lloc de dormir, on hem donat un ticket de 10 pavos, i sorpresa, 500 metres més lluny del refugi, ens trobem un graner, si dormirem allà al terra, jajajaja, allà hi ha altres corredors dormint,

L´endemà el matí, quedem allà un bon grupet, En Marc, el Santi, Fernando i Jonas, en aquest, fins a Valier, hem arribat amb el Jonas i el Fer, on l´Anna i en Jan ens esperaven amb un superpollastre que ens l´hem menjat a gust i un bon plat de pasta, estàvem els 3 morts de gana, i aquí, sería la despedida amb la meva estimada i el meu colega, m´ha costat bastant despedir-me d´ells, han anat tirant els altres i jo m´he quedat casi 1 hora més, que dur, i he tingut que apretar bastant per agafar-los. Aquí ens animem i amb el Fer i arribem a un pobles de 4 cases, aquí supem i ja van arribant els altres amics, ens quedem a dormir al terra d´un refugi.

Sortim la grupeta, i aquí decideixo augmentar el ritme, ja que en Jonas li fa mal el quàdriceps, he anat fins ara guardant molta pota, i tinc ganes de fotrali una mica, vaig corrents molt content d’haver compartir km amb gent tant ben perida, ara en aquest punt començaria la meva aventura en solitari, arranquem el primer pujadot, que a dalt hi ha unes vistes al·lucinants, i faig un petit tram amb 2 portuguesos molt craks, parem al refugi d´Araing on futem un bon esmorzar i ja arranco a tope, d´aquí al cp11 a Fos, he fotut molt de gas a la baixada, en aquest CP, em trobo uns 5 corredors, que els he adalantat a tots a la pujada següent, que ha sigut llarga de collons, i un cop dalt, carenejar una mica i llarga baixada fins el BV2, km 392. 

En aquest Base vida, hi he estat moltes hores, com 12, primer resolvent problemes de feina, que casi plego per tornar a Girona a resoldre’ls, per sort a tenir un gran equip, he pogut continuar, però els següents dies correria amb un estrès important, la confiança amb els negocis a vegades fot fàstic, en fi, al liu que em desvio, dons per fer-me una dutxa, he tingut que caminar 1 km de anada i 1 de tornada, molta tela, he dormit i a les 6 del matí torno a l´atac.

Dons faig el pujadot sortint del base vida, amb una gran boira, i dalt a les pistes d´esquí, trobo un desviament, tinc dubtes i decideixo trucar al organitzador, i em comenta que la nit anterior, hi ha hagut una gran esllavissada i s’ha de baixar i pujar per un altre costat, dons m´he menjat 700 positius de propina, igual que tots els corredors que venien per darrera, i baixada fins Granges km 440, i que en aquesta baixada sembla la rambla de Barcelona, ha sigut el tram amb més excursionistes, en aquest CP, trobo un crak de Sudàfrica, i un altre crak Italià, quan jo arribo ells se’n van, i em menjo un plat de pasta ràpid i arranco, aquí també em trobo un francès molt benperit que no recordo el seu nom, ell em coneix però jo no, sóc lo peor, jejeje. I més endavant a la baixada, trobo al Sudàfrica Tiaan i l´Italia Giuseppe, anem molt a gas fins el CP13, km  463, arribem els 3 bastant rostits, i aquí la sorpresa ha sigut que el cap de 30 segons arriben tot frescos la parella de Italians que no donava un duru el principi, i ens quedem sorpresos, jo penso, ostia en aquest tram de 40 km ha sigut el que he fet més ràpid, Bueno no i dono importància, dons els Tiaan i el Giuseppe decideixen tira, jo aquí vull dormir, i ja arrancaré a la nit, que hi ha un gran pujadot i he desgastat molt en aquest tram. Aquí també la gran mala noticia, es que m´informen que l´Eugeni s’ha retirat, i ha sigut com un frontkick a la cara, ja que pensava que la podria guanyar, ja que l´he vist molt fort.


Arranco una gran pujada, fins a unes pistes d´sky, i després vaig vorejant un llac molt guapo, i veig un refugi amb llum, que en el mapa veig que hi ha un punt marcat, i penso que i puc para a menjar alguna cosa, son les 5 del matí, hi ha gossos bordant, i  entro i trobo un tiu fumant, i amb mala cara em diu que qué i faig allà, que és propietat privada, uuipsss, foto el camp corrents, tement que deixi anar els gossos, ja que l´escena ha sigut impactant, quin tiu més raro, i aquí veig uns frontals, els adalanto i és un corredor de la cursa que va amb 3 amics corrents de costat de suport, torna a venir una llarga pujada tècnica, estem a la reserva natural de Néouville, arribo al coll, i baixadaca tècnica, i un cop em pensava que estava al CP, encara quedava un bon tram amb una gran perduda per trobar el CP14, km 510 a Luz, aquí he trobat un corredor Japonès que fa la curta, que fa més de 2 hores, que s´ha perdut, truco Cyril on ens informa d´on és el CP.  Aquí menjo ràpid i ataco, ja que aquest tram del Vignemale, l´han retallat pel mal temps, em donen un mapa petit, que m´ha costat bastant entendre’l, i aquí comença una cursa d´orientació, m´he perdut bastant, però finalment me’n surto, ara aquest tram estic segur que molts es perdran més que jo, faig aquest tram a bon ritme, amb l´objectiu de arribar al CP de dia, i ho he aconseguit.


En el CP15, a Cauterets, menjo i dormiré les meves 6 hores diaries, estic gaudint d´aquesta cursa el màxim, aprofitant totes les hores de llum, i al descansar tant, després em menjo km a tope, arranco de nit, i en aquesta pujada, he tingut la sensació, que em seguia un gos, que anava sentint lladrant, segueixo i arribo a dalt de tot, que surt el primer raig de llum del dia, i baixant a bon ritme arribo al CP 16, km 589, aquí, hi ha una gent encantadora, esmorzo i en 20 minuts ja estic al trote altre cop, vaig tirant i comença a fotre caloret del bo, son 3 pujadetes fins el següent punt, ara la última s’ha fet llarga per culpa de la calor, i que m´he quedat sense aigua, estava sec, i un cop dalt de la última pujada, m´adalanta un nanu que va a tope, intento seguir-lo baixant i m´ha costat lo seu, estic flipant, penso per dins que aquest tiu peta segur, ara casi ni ha parat al CP i ja no el veuria més, quin crak, i un cop al CP17, em trobo el meu bon amic Suís Simu, que anava de p.mare, però ha pecat de dormir poc i ara ho està arrastrant, i arranco que toca una pujada molt seria, un tram que m´ha agradat molt, tècnic, i que fins i tot i havia neu a dalt, tiro i baixant comença a ploure, començo una cursa de jo vs turmenta, aconsegueixo allunyament baixant a destall per un tram molt tècnic, però el cap de res, m´atrapa, he perdut, jajajaja. Vaig baixant i em trobo a un Portuguès Legionari, fem un bon tram de baixada junts, fins a Gabas Km 623, aquí, hi ha gent que fa seguiment a altres corredors amb grans Carabanes, el portuguès tira una mica més i jo decideixo para a dormir, al mapa posava que hi ha un refugi, i Merda esta abandonat, baixaré 2 km a un poble que hi ha, trobo un bar i menjo, la faig petar amb el propietari, i no hi ha lloc per dormir, i trobo una capella, entro i amb molta fred i més humitat, em poso a dormir sobre un banc d’església (molt incòmoda) sort que tinc el “do” de dormir on vull, jijiji.


Em llevo, i quan obro la porta de la Capella, també trobo dormint el terra, l´amic sudafrica, en Giuseppe i el crak d´en Joao Oliveira, molta pota hi ha aquí, aquest últim, guanyador de Spartatlon,,,cuidado, dons sense voler els desperto i jo vaig tirant, 8 km més amunt, veig el refugi on volia parar, però vaig fer bé en para abans, baixo una llarga baixada, que se’m va bastant llarga, i paro a esmorzar a un Bar, que a part és supermercat, m´he futut les botes, el col·lega ha flipat, el que m´he endrapat, per ser les 7 del matí.
Dons amb la panxa plena al límit, vaig fent pujant per camps de folgueres, que fan esses, la veritat que una mica avorrit, i comença a apretar el sol altre cop, i arribo a un càmping, que és el CP 18 km 658, torno a menjar a tope, i arranco, aquí era un tram pla i després una bona pujada, i arribo a un lloc preciós, el que hi ha un refugi casi dalt de tot, i paro a parlar amb 2 persones, em diuen que tinc 2 hores de camí anant ràpid, i vaig pujant, per un lloc brutal i un tram tècnic, fins arribar al BV3 km 678, arribo cap a les 5, menjo, em dutxo i em poso a dormir, no hi ha cap corredor, vull sortir a les 3 del matí,

Em llevo, que ja hi ha uns 8 corredors, i em diuen que la cursa esta neutralitzada fins a nou avís, joder !!!!!! torna a desfer la motxilla i a dormir, fins les 6, aquí uns amics corredors, em diuen que estan molt rallats, perquè han vist a la parella d´Italians fent trampes pujant al cotxe destrankis, i jo em quedo flipant, no me jodas, fills de puta, dons sortim els 2 tramposos i jo, veurem si son tant bons corredors, darrera sortiran el grup de 5 corredors que queden al Base vida, es negra nit, plou molt i fa molta boira, i van amb un mapa de merda, els i dic: - no teniu Gps, i em contesten, - no està a la furgoneta dels meus pares, els i dic que sense gps no podran seguir, dons el cap de uns metros, començo a fotre canya i al cap de 300 metres, miro enrere i ja no segueixen, no veig ni els frontals, i aquí sense gps es impossible trobar el camí, i un cop en el següent CP, jo ja havent sopat, arriba junt el grup de 5 corredors, i ells no s´han trobat a la parella de tramposos, ara al cap de res arribaven frescos i secs a l´avituallament, després d´un tramp que no ha parat de ploure i molt fangós, estem indignats i tothom se´ls mira malament, en fi, més endavant tornaré a parlar de més mogudes d´aquets personatges.

En aquest punt, decideixo tornar a dormir, els amics tiren, però avui em fot més pal, cada dia he dormit moltíssim, i per això he anat tant bé, i aquestes altures, ja mes igual la posició, i això que el col·lega Giuseppe, (un tiu que té 50 anys hi ha acabat el Tor en 5 i 7 posició general, crak de craks)  em diu: pensa que ara és menys que 1 Tor, que estem sense dormir, però el final la mandra m´ha guanyat, jijijij, dons dormo i torno a arrancar de matinada, aquest tram ja no és tant muntanyós, ni tant tècnic, vaig sol pensant amb les meves coses, en aquest tram penso, que ho puc aconseguir, fins ara no havia pensat en el final, i tot motivat, arribo el matí d´hora a CP20 km763, d´aquí el seguent CP, se m´ha fet una mica pesadet, encara que era un tram bastant rapidet, arribo a la carpa a menjar un plat de pasta ràpid i marxo, que vull arribar a l´últim CP aviat, aquí, hi ha una bona pujadota llarga, i un cop dalt, ha sigut increïble, ja que hi havia molta fauna, àguiles i voltors gegants, i molts cavalls, i sorpresa, veig el mar, els ulls se’m posen aiguosos, i m´automotivo a tope arribant molt cansat però molt content d´està a l´últim CP de la cursa, d´aquí a meta hi han 70 Km, i veig que els meus amics Joao i  Giuseppe, han sortit de l’avituallament fa 30 minuts, he arribat baixant la baixada a tot drap, i el cap de res, arriben els Italians, estic flipan, arriben frescos com una Rosa, ni jo, ni altres corredors,  els saludem aquets farsants, aquí, hi ha una noia que coneix aquets 2 personatges, i sento que diu, que anirà a la meta, i quan sortí el sol, arrancarà en direcció contraria fins a trobar-los, i els farà de llebre fins el final.


Intento asserenar-me, ja que ho trobo una injustícia tot plegat, però penso, allà ells i la seva consciència, ara, m´haig de centra a pels últims 70 km, i axis ho faig, saludo i agraeixo a tots els voluntaris, i els i dic que ens veiem a meta, ara ja no hi ha volta enrere, amb la motxilla plena i molt motivat arranco, la pujada que be, ha sigut dura i llarga de collons, vaig pensant que em deuen portar 1 hora els 2 col·legues de davant, i que em molaria molt entra amb ells, vaig tirant i em fot molta gràcia, veure  un pastor jove, que està dalt de les muntanyes, amb la moto d´enduro, rodejant el gran ramat de xais, jijijiji, m´ha vingut i hem estat xarrant un rato, mentre canviava les piles del Gps, penso que ja només queden 2 pujadots, i ja és de nit, ara el ritme no és gaire alt, però vaig avançant, a mitja nit, passant pel costat d´un riu, amb la fred de l´humitat, em be molta son, i només son les 12 de la nit, he passat una nit fent el zombi, i és la única nit que passaré en blanc, però ja porto més de 800 km, i això és nota, perquè estic delicat, però la motivació em governa i tiro tant com puc, miro enrere i no veig cap frontal i endavant tampoc, i tiro zigsazejant fins que és fa de dia, porto 13 dies patajant a full, i ja és la recta final, dons baixant la penúltima baixada a uns 25km de meta, em trobo a la noia que va a buscar els MDFK, penso almenys a mi ja no m’atrapen, i em diu que va a buscar-los, em diu el tram que falta i vaig disparat a per la ultima pujada, la faig a un ritme brutal, després va fent amagos de puja i baixa, fins que ja baixa de cop, veig Hendaya, quina alegria, i trotant veig els últims 500 metres i pell de gallina, penso amb tot, amb la meva dona i amb tot l´esforç i m´acabo emocionant, això que he aconseguit li dedico a ella, tinc molta felicitat dins meu, ho he aconseguit, m’abraço amb els amics, que ja fa casi 2 hores que han arribat i de cop em giro i no pot ser, hi ha els 2 putus Italians, ben frescos, la mare que em va parir, vaig cap allà, i els i canto les 40, ni saben on mira, i els seus pares tampoc, son còmplices i ho saben, i els i dic, vosaltres 2 aquesta nit, no m´heu adalantat, i a sobre hi ha una persona que us està buscant, per fer-vos de llebre el tram final, i tenen els collons de dir que s´han perdut, la mare que els va parir, han arribat 1 hora i mitja abans que jo, sense adalantarme, m´ha entrat violència dins meu, no sóc l´únic que ho ha viscut, molta gent s´ha queixat, i li vaig a comentar al organitzador, però clar el no ser obligatori l´Spot, no s´hi pot fer res, en fi, de injustícies n´està ple el món, i encara que sigui embaixador de la marca Spot, no estic fent propaganda de res, però si algú tinc clar, es que no penso fer cap altre més cursa d´aquestes característiques, sense que sigui obligatori un localitzador, penso que la organització, ha estat bé, veient la gran moguda que es tot això, i és la primera edició, però 900 km, hi ha d’haver una vigilància i seguretat, i el lloguer de l´Spot gen3, és pot aconseguir per el simple preu de 30 €, la cursa en val casi 1.000 d´€, i a mi el seguiment ha sigut perfecta en tot moment, només fent 1 canvi de piles amb 900 km, i per seguretat, és basic, i sabeu que, la meva cara no me la veig, però quan veia les cares de les persones que arribaven després de tant esforç, veia unes mirades tant profundes, que et sens superconectat amb aquesta gent, hem compartit i sentit el mateix, i quedar el 12 o el 14 que he quedat, me la repampimfla, en fi, molt feliç d’haver acabat i haver viscut aquesta experiència tant increïble, 13 dies i 22 hores per fer els 900 km i 65.000 metres de desnivell positiu.


Aquesta crònica l´escric 2 mesos després, i puc dir, que porto menjant a destall des de la cursa i m´està costant agafar pes, vaig perdre molt de múscul, i m´ha costat molt recupera i agafar la forma, tant que no podré córrer ultra trail Gobi Race, que comença aquest finde, mai m’havien tractat tant bé una organització, no m´havia de encarregar de res, només havia de agafar l´uniforma i a córrer pel desert del Gobi de Xina, per sort també m´han convidat l´any que bé, que serà el meu objectiu principal, i vull anar al 100x100 per fer-ho el millor possible.


Fins la pròxima, salut i muntany